Amine Bouhafa

Plantilla:Infotaula personaAmine Bouhafa
Imatge
(2018) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 juliol 1986 Modifica el valor a Wikidata (40 anys)
Zarzis (Tunísia) Modifica el valor a Wikidata
FormacióTelecom & Management SudParis (en) Tradueix
Universitat del Sud de Califòrnia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballComposició musical i música per a cinema Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor, pianista, arranjador, músic Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm5251743 TMDB (persona): 1422252 Allmovie (artista): p791860 Musicbrainz: 945ba3f3-20f0-41de-ad9c-c62258ce4980 Discogs: 4204132
Facebook: aminebouhafaofficial Instagram: bouhafaamine Modifica el valor a Wikidata

Amine Bouhafa (àrab: أمين بوحافة, Amīn Būḥāfa; nascut el 10 de juliol de 1986) és un compositor franco-tunisià[1] de música de pel·lícules.

Biografia

A l'edat de tres anys, Amine Bouhafa va començar a tocar el piano, després es va incorporar al Conservatori de Tunis al voltant dels set anys i va obtenir el diploma de música àrab als dotze anys amb honors.[2] Es va incorporar al lycée pilote Bourguiba de Tunis i va obtenir un baxillerat en matemàtiques. A França, va completar un curs preparatori de matemàtiques superiors-matemàtiques especials i es va incorporar a l'Institut national des télécommunications del qual es va graduar com a enginyer de sistemes d'informació.[2] Va marxar als Estats Units i va fer cursos de MBA a la Universitat del Sud de Califòrnia.[3][4]

Va començar a compondre per al cinema als quinze anys. Compon per a curtmetratges, sèries de televisió i llargmetratges. El 2014, va treballar amb el director maurità Abderrahmane Sissako per a la seva pel·lícula Timbuktu;[5] la pel·lícula es presenta al 67è Festival Internacional de Cinema de Canes. Amine Bouhafa va rebre als César 2015 el César a la millor música original, el premi del Fespaco i el premi France Musique-Sacem per a la música de cinema.[1]

Després va col·laborar amb el director Souleymane Cissé per a la música original de la pel·lícula O ka seleccionada fora de competició al 68è Festival Internacional de Cinema de Canes.

També va compondre la música original de la pel·lícula Halal Love dirigida per Assad Fouladkar, que va ser seleccionada per a la competició oficial del Festival de Cinema de Sundance 2016.

El 2018, va impartir una classe magistral al Festival de Cinema de Cartago a Tunis on va detallar el seu mètode.[6]

Filmografia

Cinema

Curtmetratges

  • 2002: Les Poupées de sucre d'Anis Lassoued
  • 2003: Coming soon d'Elyes Zrelli
  • 2008: Silence de Faten Hafnaoui
  • 2015: Myriam de Faiza Ambah
  • 2016: Ruptures de Fawzi Djamel
  • 2017: Les Pasthèques du cheikh de Kaouther Ben Hania
  • 2019: Qu'importe si les bêtes meurent de Sofia Alaoui
  • 2019: Viril de Charlie Kouka

Llargmetrages

Televisió

  • 2012: Bab El Khalk d'Adel Adeeb
  • 2013: Place in the Palace d'Adel Adeeb
  • 2014: Gabal Al Halal (The Mountain) d'Adel Adeeb
  • 2014: The First Lady de Mohammed Bakir
  • 2015: After the Beginning (Baed El Bidaya) d'Ahmed Khaled Moussa
  • 2015: Haret El Yahoud de Mohammed El Adl
  • 2015: Tariqy (My Way) de Mohammed Shaker
  • 2016: Wannous (Mephistos) de Shady Fakharani
  • 2016: Mizane (Justice) d'Ahmed Khaled Moussa
  • 2016: Grand Hôtel de Mohammed Shaker
  • 2016: The God Father (remake egipci) de Peter Mimi
  • 2017: Tonight de Tamer Mohsen
  • 2017: For the highest price de Mohammed El Adl
  • 2017: Halawet Eddonia de Hussein Menebbawi
  • 2017: Let the sun shine (La totfe Echams) de Mohammed Shaker
  • 2018: Once Upon a Time de Hatem Ali
  • 2018: Histoires d'une nation (sèrie documental)
  • 2019: Kingdoms of Fire de Peter Webber
  • 2021: La Petite Femelle de Philippe Faucon
  • 2022: Le Monde de demain
  • 2023: Tapie
  • 2024: Assassins

Altres obres

  • 2016:
    • Ballet Du désir d'horizon de Salia Sanou, al Théâtre national de Chaillot
    • Suite simfònica Tolérance et interdits per a viola d'amore, duduk, percussió i orquestra, encarregada per l'Orchestre philharmonique de Radio France
    • Peça per a oud i orquestra, I Read, coescrita amb Naseer Shamma

Distincions

Notes i referències

  1. 1 2 3 4 «Le Tunisien Amine Bouhafa décroche le prix France Musique-Sacem». kapitalis.com, 02-09-2015..
  2. 1 2 Leïla Chammem «Le don et le labeur». La Presse de Tunisie. ISSN: 0330-9991..
  3. ↑ «Biographie». aminebouhafa.com. Arxivat de l'original el 2015-02-21. [Consulta: 7 febrer 2025]..
  4. ↑ Benoît Basirico. «Amine Bouhafa (Timbuktu d'Abderrahmane Sissako)». cinezik.org, 24-05-2014..
  5. ↑ Terrence Baelen. «Amine Bouhafa, compositeur de la bande-originale de Timbuktu». lestempscritiques.com, 8 décembre 2014. Arxivat de l'original el 2015-02-21. [Consulta: 7 febrer 2025]..
  6. ↑ Olivier Barlet. «La masterclass d'Amine Bouhafa à Tunis». africultures.com..
  7. ↑ «Palmarès officiel FESPACO 2015». fespaco.bf. Arxivat de l'original el 2015-08-31. [Consulta: 7 febrer 2025]..
  8. ↑ «Nomination dans l'ordre des Arts et des Lettres septembre 2016». culture.gouv.fr, 13-09-2016..
  9. ↑ La Mostra també reflexa la lluita de les dones iranianes amb ‘Until Tomorrow’, Valencia Plaza, 25 d'octubre de 2022