Amonioleucita
| Fórmula química | (NH₄)(AlSi₂O₆) |
|---|---|
| Epònim | leucita i amoni |
| Localitat tipus | Tatarazawa, Fujioka, Prefectura de Gunma, Regió de Kanto, Honshū, Japó |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.GB.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.GB.05 |
| Dana | 76.2.2.2 |
| Heys | 16.5.4 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 13,21Å; c = 13,71Å; |
| Color | blanc |
| Macles | comunes, repetides en {110} |
| Duresa (Mohs) | 5,5 a 6 |
| Lluïssor | vítria, resinosa |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 2,29 g/cm³ (mesurada); 2,24 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 1,518 nε = 1,518 |
| Birefringència | δ = 0,000 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1984-015 |
| Any d'aprovació | 1986 |
| Símbol | Alct |
| Referències | [1] |
L'amonioleucita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de les zeolites. Rep el seu nom per la seva composició química i la seva relació amb la leucita.
Característiques
L'amonioleucita és un silicat de fórmula química (NH₄)(AlSi₂O₆).[2] Cristal·litza en el sistema tetragonal. Acostuma a trobar-se en forma de petits agregats que reemplacen els cristalls d'analcima.[3] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5,5 i 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'amonioleucita pertany a «09.GB - Tectosilicats amb H₂O zeolítica, amb cadenes de connexions senzilles de 4-enllaços» juntament amb els següents minerals: analcima, hsianghualita, litosita, leucita, pol·lucita, wairakita, kirchhoffita, laumontita, yugawaralita, roggianita, goosecreekita, montesommaïta i partheïta.
Formació i jaciments
Es troba en petites venes, fractures i cavitats en els esquistos cristal·lins alterats hidrotermalment, com el reemplaçament pseudomórfico dels cristalls d'analcima. Sol trobar-se associada a altres minerals com l'analcima i la dolomita. Va ser descoberta l'any 1986 a Tatarazawa, Fujioka, a la prefectura de Gunma (Regió de Kanto, Honshū, Japó).
Referències
- ↑ «Ammonioleucite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 juliol 2016].
- ↑ Ritsuro MIYAWAKI, Frédéric HATERT, Marco PASERO, Stuart J. MILLS «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) NEWSLETTER 50». Mineralogical Magazine, 83, 2019, p. 615-620 [Consulta: 24 novembre 2019].
- ↑ «Ammonioleucite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 31 juliol 2016].