Andrea Fraser
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1965  (60/61 anys)Billings (Montana) | ||
| Formació | Universitat de Nova York (–1986) Escola d'Arts Visuals (–1984) | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Art d'acció, videoart i educació artística | ||
| Lloc de treball | Nova York Los Angeles | ||
| Ocupació | artista, videoartista, artista de performance, artista visual, professora d'universitat | ||
| Ocupador | Universitat de Califòrnia a Los Angeles (2006–) | ||
| Membre de | |||
| Moviment | Art feminista | ||
| Representada per | Gallery Nagel Draxler (en)  | ||
| Company professional | Jeff Preiss: Andrea Fraser and Jeff Preiss (en) | ||
| Família | |||
| Mare | Carmen de Monteflores | ||
| Premis | |||
| |||
| Lloc web | mariangoodman.com… | ||
 | |||
Andrea Fraser (Billings, Montana (EUA), 1965) és una artista de performances. Viu entre Nova York i Los Angeles i treballa com a professora de nous gèneres a la Facultat d'Art de la Universitat de Califòrnia, a Los Angeles.[1] En la seva obra examina les motivacions dels nombrosos agents del sector cultural: artistes, col·leccionistes, galeristes, patrons, directors, públics. Identificada amb la crítica institucional i influïda per la teoria dels camps socials del sociòleg francès Pierre Bourdieu, l'obra de Fraser constitueix una anàlisi crítica del teixit social del món de l'art i posa al descobert els conflictes interns, els mecanismes i les estructures jeràrquiques d'aquest.
Biografia
Fraser va néixer a Billings, Montana i va créixer a Berkeley, Califòrnia.[2] Va estudiar a la Universitat de Nova York, complementant els seus estudis amb un programa d'Estudis independents del Whitney Museum of Art i al'School of Visual Arts.[3][4]
Obra
Els mètodes de Fraser es basen en processos de recerca vinculats a llocs concrets (site-specific), combinats amb la investigació feminista de la subjectivitat i el desig. També parteixen del principi psicoanalític que només es poden assimilar estructures i relacions de manera immediata quan es posen en acció. L'extraordinària capacitat de Fraser de representar posicions socials diverses involucra els públics d'una manera activa, alhora que posa de manifest la diversitat de relacions i d'interessos que coexisteixen dins aquesta complexa estructura.
Si bé el gruix de l'obra de Fraser se centra en les condicions socials i econòmiques del món de l'art, les seves últimes produccions exploren les estructures psicològiques subjacents de l'individu en relació amb el públic, en treballs d'una forta càrrega emocional com ara Projection (2008) i Men on the Line: Men Committed to Feminsim KPFK (1972, 2012/2014).
Exposicions destacades
L'obra de Fraser ha estat mostrada en públic galeries incloent-hi el Museu d'Art de Filadèlfia (1989); el Kunstverein München, (Alemanya, 1993, 1994); la Biennal de Venècia (Itàlia, 1993); el Museu Sprengel (Hannover, Alemanya, 1998); el Kunstverein Hamburg (Alemanya, 2003); la Whitechapel (Londres, Anglaterra, 2003); el Museu d'Art Contemporani de Los Angeles (2005); el Museu Frans Hals (Haarlem, Països Baixos, 2007); i el Centre Pompidou (París, 2009).[4] El 2013, una important retrospectiva de la seva feina va ser organitzada pel Museu Ludwig de Colònia, conjuntament amb la seva recepció del Premi Wolfgang Hahn.[5] El 2016 va exposar la seva obra al Museu d'Art Contemporani de Barcelona, i l'abril es va inaugurar al MACBA l'exposició 'ANDREA FRASER. L'1% C'EST MOI' que recull una selecció de trenta obres clau realitzades al llarg de tres dècades de pràctiques crítiques.[6]
Referències
- ↑ «Andrea Fraser - Department Chair and Professor, Interdisciplinary Studio» (en anglès). UCLA Departament of Art. Arxivat de l'original el 9 de juliol 2017. [Consulta: 6 febrer 2021].
- ↑ Three Histories: The Wadsworth According to MATRIX 114 Wadsworth Atheneum, Hartford.
- ↑ «Spotlight: Andrea Fraser» (en anglès). The Harvard Crimson, Inc., 30-03-2010. [Consulta: 6 febrer 2021].
- 1 2 Andrea Fraser: Boxed Set, February 11 — April 4, 2010 Arxivat de maig 5, 2012, a Wayback Machine. Carpenter Center for the Visual Arts, Cambridge.
- ↑ Andrea Fraser - Professor, New Genres Arxivat 2017-07-09 a Wayback Machine. UCLA.
- ↑ «Andrea Fraser, L'1% C'est Moi». MACBA, 21-04-2016. Arxivat de l'original el 2016-04-26. [Consulta: 25 D'ABRIL DE 2016].
Bibliografia
- Fraser, Andrea. Museum Highlights. Massachusetts: MIT Press, 2005. ISBN 0-262-06244-5.ISBN 0-262-06244-5.
- Pollack, Barbara «Baring the truth». Art in America, 7-2002. ISSN: 0004-3214 [Consulta: 12 maig 2009].
- Saltz, Jerry «Critiqueus interruptus». The Village Voice [Consulta: 12 maig 2009]. Arxivat 2015-05-23 a Wayback Machine.
- Trebay, Guy «Sex, Art and Videotape». The New York Times, 13-06-2004 [Consulta: 25 octubre 2010].
- Dimitrikaki, Angela «Labour, Ethics, Sex and Capital On Biopolitical Production in Contemporary Art On Biopolitical Production in Contemporary Art». n.paradoxa:international feminist art journal, juliol 2011 vol. 28 pp.5-15. Arxivat 2016-02-27 a Wayback Machine.
Enllaços externs
- Andrea Fraser. Men on the Line: Men Committed to Feminism, KPFK, 1972, at MoMA, curated by Emi Fontana
- Andrea Fraser at Galerie Christian Nagel Arxivat 2019-05-23 a Wayback Machine.
- Andrea Fraser at Friedrich Petzel Gallery Arxivat 2008-10-10 a Wayback Machine.
- New York Time Article on Andrea Fraser