Andreu Foix
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | dècada del 1600  Cambrils (Baix Camp) |
| Mort | 29 juny 1723 (113/123 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | ocupació religiosa |
Andreu Foix (Cambrils - Barcelona, 29 de juny de 1723)[1] fou un eclesiàstic, ardiaca i canonge[2] de la Seu de Barcelona.[3]
A l'inici de la Guerra de Successió Espanyola participà activament en la conspiració per al desembarcament aliat de maig de 1704 a Barcelona,[4] el fracàs de la qual el va portar a l'exili amb el Príncep Jordi de Hessen-Darmstadt cap al Setge de Gibraltar (1704-1705),[4] on es va distingir tenint cura dels ferits.[4]
Fou un dels màxims impulsors, estratègicament i econòmicament, de la construcció de l'actual ermita de la Mare de Déu del Camí de Cambrils.[1] Al seu testament va llegar els seus béns i rendes a Cambrils per tal d'acabar les obres de l'esmentada ermita, la quantitat restant s'havia d'invertir en l'educació dels infants de la vila. D'altra banda, tots els seus béns a la ciutat de Barcelona els destinava a la posada en marxa d'una escola per noies, dirigida per monges i situada a la mateixa ciutat.[1] L'any 1890 l'ajuntament de Cambrils li va dedicar el carrer que abans es coneixia com a raval de les Premses.[5]
Referències
- 1 2 3 Salceda i Castells, Josep. La Mare de Déu del Camí i el seu santuari. Ajuntament de Cambrils, 1986.
- ↑ Els Llibres de l'ànima de la Diputació del General de Catalunya (1493-1714) Vol. II (pàg.178)
- ↑ Saludes, Isidre. Santuaris marians de l'arquebisbat de Tarragona. L'Abadia de Montserrat, 2005. ISBN 9788484157670.
- 1 2 3 Porta i Bergadà, Antoni. La victòria catalana de 1705. Pòrtic, 1984. ISBN 8473062264.
- ↑ Salceda i Castells, Josep. Els carrers de la vila. Ajuntament de Cambrils, 1992. ISBN 8486542553.