Andreu Paleòleg
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 gener 1453 Despotat de Morea (Imperi Romà d'Orient) |
| Mort | juny 1502 Roma |
| Sepultura | Roma |
| Activitat | |
| Ocupació | pretendent al tron |
| Família | |
| Família | Paleòlegs |
| Cònjuge | Caterina Paleòleg |
| Fills | Fernando Palaiologos, Maria Paleòloga (discutit) |
| Pares | Tomàs Paleòleg |
| Germans | Sofia Paleòloga Helena Paleòloga Manuel Paleòleg |
Andreu Paleòleg (grec medieval: Ἀνδρέας Παλαιολόγος, Andreas Paleologos; 17 de gener del 1453 - juny del 1502) fou el fill gran de Tomàs Paleòleg, dèspota de Morea, i nebot de Constantí XI Paleòleg, l'últim emperador romà d'Orient. En morir el seu pare el 1465, Andreu fou reconegut com a dèspota titular de Morea i, a partir del 1483, fou un pretendent al títol d'emperador de Constantinoble (en llatí: Imperator Constantinopolitanus).
El 1502, llegà els seus «drets» a Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.[nota 1] Tanmateix, els Reis Catòlics no intentaren fer-los valdre en cap moment i fins i tot s'aliaren amb el soldà otomà Baiazet II contra Venècia.[1]
Notes
- ↑ A la pràctica, el càrrec d'emperador romà sovint era hereditari, però legalment era electiu. El simple fet de ser nebot de l'anterior emperador no li atorgava cap dret especial a Andreu, així que en realitat no podia transmetre uns drets que jurídicament no posseïa.
Referències
- ↑ Láscaris Comneno, 1956, p. 261.
Bibliografia
- Láscaris Comneno, C. «Participación catalana en la defensa de Constantinopla durante su último asedio» (en castellà). Argensola, 27, 1956, p. 259-266.

