Andreu Vidal Llimona

Plantilla:Infotaula personaAndreu Vidal Llimona
Biografia
Naixement5 juny 1844 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1912 Modifica el valor a Wikidata (67/68 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióempresari, músic, pianista, compositor, editor, editor col·laborador Modifica el valor a Wikidata
GènereSarsuela Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: bfa0fed9-290a-4a6a-b4ce-f91a0b9d3c0e Modifica el valor a Wikidata

Andreu Vidal Llimona (Barcelona, 5 de juny de 1844 - Madrid, 1912)[1] fou un compositor, editor i músic català.[2]

Biografia

Era fill de l'editor Andreu Vidal i Roger (Barcelona, ca.1804-1889)[3] i d'Antònia Llimona i Junoy, ambdós naturals de Barcelona. Va estudiar sota la direcció del mestre Joan Sarriols i va perfeccionar els seus coneixements amb fr:Xavier Boisselot. Utilitza el pseudònim A. Roger Junoy per signar traduccions d'òperes i un mètode de solfeig amb la forma A. Roger Junoi[4] on figura com a director de l'editorial amb el seu nom real. A disset anys va guanyar per oposició la plaça de mestre de l'Escola de Sant Gaietà de Barcelona. Després va dedicar-se a la composició. Va cultivar amb especial interès el teatre, escriure nombroses sarsueles, algunes d'elles estrenades amb èxit. Entre les més aplaudides hi ha: La japonesa (1895) i El estudiante endiablado (1895).

Durant onze anys fou director de La España Musical, fundada a Barcelona pel seu pare. El 1874 establí a Madrid una sucursal de la casa paterna, convertida al pocs temps (1875) en editorial pròpia, i associant-se més tard amb Antonio Boceta, fundant l'empresa Vidal Llimona i Boceta, que va arribar a reunir un arxiu molt important. També fundà i dirigí a Madrid el diari La crònica de la Música.[5] Amb l'editor A. Romero fou comissionat de l'estudi de la llei de Propietat Intel·lectual del 1879.[2]

El Fons Vidal Llimona i Boceta] es conserva a la Biblioteca Històrica de la Universitat Complutense de Madrid.[6]

Referències

  1. ↑ «Naixements 1844, llibre 2, núm. 725». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 05-06-1844.
  2. 1 2 «Andreu Vidal Llimona». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  3. ↑ «Defuncions. 1889, núm. 103». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona (digitalitzat per familysearch.org), 03-03-1889.
  4. ↑ Roger Junoy,, A. Método práctico de lectura musical y de solfeo.
  5. ↑ «Vidal Llimona, Andreu». A: Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 68, p. 769. ISBN 84-239-4568-6.
  6. ↑ «Fondo Vidal Llimona y Boceta». Universidad Compluetense de Madrid.
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.