Angélica Gorodischer
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Angélica Beatriz del Rosario Arcal 28 juliol 1928 Buenos Aires (Argentina) |
| Mort | 5 febrer 2022 Rosario (Argentina) |
| Residència | Rosario |
| Formació | Universitat Nacional del Litoral |
| Activitat | |
| Camp de treball | Ficció literària |
| Ocupació | escriptora, escriptora de ciència-ficció, especialista en literatura |
| Activitat | 1964 |
| Gènere | Ciència-ficció |
| Premis | |
| Lloc web | angelicagorodischer.com.ar |
Angélica Gorodischer, nascuda com Angélica Beatriz del Rosario Arcal de Gorodischer, (Buenos Aires, 28 de juliol de 1928 - Rosario, 5 de febrer de 2022)[1] va ser una reconeguda escriptora argentina i és considerada una de les veus més importants dins de la ciència-ficció a Iberoamèrica juntament amb l'espanyola Elia Barceló i la cubana Daína Chaviano.[2]
Biografia
El 28 de juliol de 1928 va néixer al si d’una família formada pel comerciant Fernando Félix Arcal i la poetessa Angélica de Arcal,[3] casats el 1924, es van mudar de Rosario a Buenos Aires. La seua germana, Ana María, va néixer el 1931 i, cinc anys després, la família va tornar a Rosario. El seu context familiar va provocar que cresquera envoltada de llibres i vulguera, des de menuda, dedicar-se a l'escriptura. Es va formar a l'Escola Normal Núm. 2 de Professores a Rosario i va començar Filosofia i Lletres a la Universitat Nacional del Litoral, però va abandonar els estudis per dedicar-se a cuidar la família. Anys més tard va començar a treballar com a bibliotecària en una editorial mèdica.[4]
El seu primer llibre, Cuentos con soldados, va ser publicat el 1965 arran de guanyar el primer premi Club del Orden el 1963. I el conte policíac En verano, a la siesta y con Martina va guanyar el 1964, un concurs de la revista Vea y Lea.[5]
Li van ser concedides dues beques Fulbright, les quals li van permetre desenvolupar el seu treball literari i acadèmic i va poder participar en l'International Writing Program de la Universitat d'Iowa el 1988, i ensenyar en la Universitat de Carolina del Nord, el 1991.[6]
També es va dedicar a organitzar simposis i conferències. Tres dels simposis més destacats que va fer sobre creació femenina van ser a Rosario, la ciutat on va residir. Es van desenvolupar tots sota el «Trobada Internacional d'Escriptores» i van tenir lloc el 1998, 2000 i 2002. Va fer vora 350 conferències, al voltant de la literatura fantàstica i l’escriptura femenina. A més a més, des de 1967 va ser jurat de diversos premis literaris a l'Argentina i en altres països.[7]
Va estar casada amb Sujer Gorodischer mort el 2020 i dos anys més tard, va morir el 5 de febrer, als 95 anys, en la seua casa, tal com ella desitjava[8]
Obres publicades
La seua obra emmarca gèneres molt diversos, però els seus lectors la reconeixen pels seus llibres i relats de fantasia i ciència-ficció. Entre la seua obra el que més destaca és el cicle de novel·les Kalpa Imperial, del qual la primera part va ser publicada el 1983, i els altres dos volums, de manera conjunta el 1984.[9]
Ursula K. Le Guin, una de les figures més importants de la ciència-ficció anglosaxona, va publicar la traducció a l’anglès de Kalpa Imperial, el 2003. Aquesta història sobre un llegendari imperi, que tant havia agradat entre el públic de parla hispana, va ser també un èxit entre els lectors i especialistes de parla anglesa.[10]
Obres publicades
Novel·les
- Opus dos. Buenos Aires: Minotauro, 1967. OCLC 463135911.
- Kalpa imperial - La casa del poder. Buenos Aires: Minotauro, 1983. ISBN 978-950-547-012-9. OCLC 10824161.
- Floreros de alabastro, alfombras de bokhara. Buenos Aires: Emecé, 1985. ISBN 978-950-040-450-1. OCLC 56100606.
- Jugo de mango. Buenos Aires: Emecé, 1988. ISBN 9789500407793. OCLC 803628525.
- Fábula de la virgen y el bombero. Buenos Aires: Ediciones de la Flor, 1993. ISBN 9789505151349. OCLC 912601236.
- Prodigios. Barcelona: Lumen, 1994. ISBN 9788426449191. OCLC 434374096.
- La noche del inocente. Buenos Aires: Emecé, 1996. ISBN 9789500416535. OCLC 912601235.
- Doquier. Buenos Aires: Emecé, 2002. ISBN 9789500423793. OCLC 936983460.
- Tumba de jaguares. Buenos Aires: Emecé, 2005. ISBN 9789500427289. OCLC 912609653.
- Tres colores. Buenos Aires: Emecé, 2008. ISBN 9789500430227. OCLC 236297651.
- Tirabuzón. Rosario: Editorial Fundación Ross, 2011. ISBN 9789871747276. OCLC 846340454.
- Las señoras de la calle Brenner. Buenos Aires: Emecé, 2012. ISBN 9789500434621. OCLC 829223308.
- Cruce de caminos. Buenos Aires: Atlantida, 2012. ISBN 9789500840903. OCLC 838518452.
- Palito de naranjo. Buenos Aires: Emecé, 2014. ISBN 9789500436519. OCLC 927590613.
Contes i relats
- Cuentos con soldados. Santa Fe: Club del Orden, 1965. OCLC 12328562.
- Las pelucas. Buenos Aires: Sudamericana, 1968. OCLC 234116589.
- Bajo las jubeas en flor. Buenos Aires: Ediciones de la Flor, 1973. OCLC 1120542288.
- Casta luna electrónica. Buenos Aires: Andrómeda, 1977. OCLC 803643393.
- Trafalgar. Buenos Aires: El Cid, 1979. OCLC 912601237.
- Mala noche y parir hembra. Buenos Aires: La Campana, 1983. ISBN 9789506250058. OCLC 490490058.
- Las Repúblicas. Buenos Aires: Ediciones de la Flor, 1991. ISBN 9789505151257. OCLC 25575108.
- Técnicas de supervivencia. Rosario: Ed. Municipal de Rosario, 1994. OCLC 760596184.
- Como triunfar en la vida. Buenos Aires: Emecé, 1998. ISBN 9789500418867. OCLC 254566294.
- Menta. Buenos Aires: Emecé, 2000. ISBN 9789500421874. OCLC 912353873.
- Querido amigo. Buenos Aires: Edhasa, 2006. ISBN 9789509009653. OCLC 912660835.
- La cámara oscura. Buenos Aires: Emecé, 2009. ISBN 9789500431842. OCLC 836935420.
- Otras vidas. Santa Fe: Editorial Palabrava, 2015. ISBN 9789872981747. OCLC 926055819.
- Las nenas. Buenos Aires: Emecé, 2016. ISBN 9789500438001. OCLC 944073205.
- Coro cuentos. Buenos Aires: Emecé, 2017. ISBN 9789500438643. OCLC 994147803.
Antologia
Reflexions
Biografia
- Historia de mi madre. Buenos Aires: Emecé, 2003. ISBN 9789500425285. OCLC 875640844.
Filmografia
- La cámara oscura (1989), pel·lícula dirigida per María Victoria Menis amb guió basat en el conte homònim.
Com a editora
- Esas malditas mujeres: antología de cuentistas latinoamericanas. Selecció i pròleg Angélica Gorodischer. Rosario : Ameghino, 1998. ISBN 987-9216-51-2
- Cuentos de luz y sombra. Obres seleccionades dels Concursos Interamericans de Contes 2003-2004, Fundación Avon para la mujer. Vinciguerra, 2005. ISBN 950-843-625-5
Obra traduïda
A l'anglès
- Kalpa imperial: the greatest empire that never was. Northampton: Small Beer Press, 2003. ISBN 9781931520058. OCLC 52743026. Traduït per Ursula K. Le Guin.
- Trafalgar: a novel. Easthampton: Small Beer Press, 2013. ISBN 9781618730329. OCLC 783151803. Traduït per Amalia Gladhart.
- Prodigies: a novel. Easthampton: Small Beer Press, 2015. ISBN 9781618730992. OCLC 904942630. Traduït per Sue Burke.
- Jaguars' Tomb. Vanderbilt University Press. 2021. ISBN 9780826501400. Traduït per Amalia Gladhart.
A l’alemany
- Eine Vase aus Alabaster: Roman. Berlin: Orlanda-Frauenverl, 1992. ISBN 9783922166894. OCLC 75289753. Traduït per Marion Kappel
- Im Schatten des Jaguars. Berlín: Golkonda, 2010. ISBN 9783942396080. OCLC 870531663.
- Kalpa Imperial: Das größte Imperium, das es nie gegeben hat. Berlín: Golkonda, 2018. ISBN 9783946503552. OCLC 1033642188. Traduït per Karin Will
- Kalpa imperial. París: La Volte, 2017. ISBN 9782370490407. OCLC 992976252. Traduït per Mathias de Breyne
- Trafalgar. París: La Volte, 2019. ISBN 9782370490827. OCLC desconocido. Traduït per Guillaume Conté
A l’italià
Premis
- 1964: Premi Vea y Lea, tercer concurs nacional de contes policiacs
- 1965: Premi Club del Orden
- 1984: Premi Konex - Diploma al mèrit[11]
- 1984: Premi Más allà
- 1984: Premi Poblet
- 1984-85: Premi Emecé
- 1985: Premi Sigfrido Radaelli, Club de los XIII
- 1986: Premi Gigamesh
- 1994: Premi Konex de platí
- 1997: Premi Dignitat de l'Assemblea Permanent pels Drets Humans
- 1998: Premi Bullrich de la SADE (Sociedad Argentina de Escritores)
- 2000: Premi Esteban Echeverría (narrativa)
- 2007: Premi ILCH, Califòrnia, per la seva obra completa
- 2007: Ciutadana Il·lustre de Rosario
- 2011: Premi Mundial de Fantasia a la trajectòria
- 2012: Personalitat destacada de la Cultura de Buenos Aires
- 2014: Premi Konex - Esment especial per Trajectòria
- 2017: Doctora honoris causa de la Universitat Nacional de Cuyo
- 2018: Prix Imaginales per Kalpa Impérial
- 2018: Premi Fondo Nacional de las Artes[12]
Referències
- ↑ “Murió a los 93 años la escritora Angélica Gorodischer". La Capital. 5 de febrero de 2022. Consultado el 5 de febrero de 2022.
- ↑ Romero, Ivana. «Angélica Gorodischer, la emperatriz de todos los géneros» (en castellà), 29-12-2018. [Consulta: 6 febrer 2026].
- ↑ «La Capital ::: on line». [Consulta: 6 febrer 2026].
- ↑ «Angélica Gorodischer será homenajeada en la Biblioteca Nacional». [Consulta: 6 febrer 2026].
- ↑ «La Capital ::: on line». [Consulta: 6 febrer 2026].
- ↑ «Angélica Gorodischer | PlanetadeLibros» (en castellà). Arxivat de l'original el 2025-05-29. [Consulta: 5 febrer 2026].
- ↑ Clarín, Redacción. «Angélica Gorodischer: "No van a ganar el Nobel, pero escriban"» (en castellà), 28-05-2018. [Consulta: 5 febrer 2026].
- ↑ «Murió Angélica Gorodischer, referente de la literatura de ciencia ficción en Iberoamérica» (en castellà), 07-02-2022. [Consulta: 6 febrer 2026].
- ↑ en, Seguir. «#AgendaInfobaeCultura: semana del 8 al 15 de diciembre» (en espanyol europeu), 08-12-2017. [Consulta: 6 febrer 2026].
- ↑ «Review: Angélica Gorodischer's Kalpa Imperial, reviewed by John Garrison» (en anglès). Arxivat de l'original el 2007-04-26. [Consulta: 5 febrer 2026].
- ↑ Factory, Troop Software. «Angélica Gorodischer | Fundación Konex». www.fundacionkonex.org. Consultado el 30 de enero de 2019.
- ↑ «Angélica Gorodischer: un imperio literario en eterna expansión». Diario Perfil. 18 de diciembre de 2018. p. www.perfil.com. Consultado el 30 de enero de 2019.
Enllaços externs
- Angélica Gorodischer - Lloc web oficial (castellà)
