Angélica Gorodischer

Plantilla:Infotaula personaAngélica Gorodischer
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Angélica Beatriz del Rosario Arcal Modifica el valor a Wikidata
28 juliol 1928 Modifica el valor a Wikidata
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 febrer 2022 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
Rosario (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaRosario Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Nacional del Litoral Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFicció literària Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptora, escriptora de ciència-ficció, especialista en literatura Modifica el valor a Wikidata
Activitat1964 Modifica el valor a Wikidata -
GènereCiència-ficció Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webangelicagorodischer.com.ar Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm2582566 Modifica el valor a Wikidata

Angélica Gorodischer, nascuda com Angélica Beatriz del Rosario Arcal de Gorodischer, (Buenos Aires, 28 de juliol de 1928 - Rosario, 5 de febrer de 2022)[1] va ser una reconeguda escriptora argentina i és considerada una de les veus més importants dins de la ciència-ficció a Iberoamèrica juntament amb l'espanyola Elia Barceló i la cubana Daína Chaviano.[2]

Biografia

El 28 de juliol de 1928 va néixer al si d’una família formada pel comerciant Fernando Félix Arcal i la poetessa Angélica de Arcal,[3] casats el 1924, es van mudar de Rosario a Buenos Aires. La seua germana, Ana María, va néixer el 1931 i, cinc anys després, la família va tornar a Rosario. El seu context familiar va provocar que cresquera envoltada de llibres i vulguera, des de menuda, dedicar-se a l'escriptura. Es va formar a l'Escola Normal Núm. 2 de Professores a Rosario i va començar Filosofia i Lletres a la Universitat Nacional del Litoral, però va abandonar els estudis per dedicar-se a cuidar la família. Anys més tard va començar a treballar com a bibliotecària en una editorial mèdica.[4]

El seu primer llibre, Cuentos con soldados, va ser publicat el 1965 arran de guanyar el primer premi Club del Orden el 1963. I el conte policíac En verano, a la siesta y con Martina va guanyar el 1964, un concurs de la revista Vea y Lea.[5]

Li van ser concedides dues beques Fulbright, les quals li van permetre desenvolupar el seu treball literari i acadèmic i va poder participar en l'International Writing Program de la Universitat d'Iowa el 1988, i ensenyar en la Universitat de Carolina del Nord, el 1991.[6]

També es va dedicar a organitzar simposis i conferències. Tres dels simposis més destacats que va fer sobre creació femenina van ser a Rosario, la ciutat on va residir. Es van desenvolupar tots sota el «Trobada Internacional d'Escriptores» i van tenir lloc el 1998, 2000 i 2002. Va fer vora 350 conferències, al voltant de la literatura fantàstica i l’escriptura femenina. A més a més, des de 1967 va ser jurat de diversos premis literaris a l'Argentina i en altres països.[7]

Va estar casada amb Sujer Gorodischer mort el 2020 i dos anys més tard, va morir el 5 de febrer, als 95 anys, en la seua casa, tal com ella desitjava[8]

Obres publicades

La seua obra emmarca gèneres molt diversos, però els seus lectors la reconeixen pels seus llibres i relats de fantasia i ciència-ficció. Entre la seua obra el que més destaca és el cicle de novel·les Kalpa Imperial, del qual la primera part va ser publicada el 1983, i els altres dos volums, de manera conjunta el 1984.[9]

Ursula K. Le Guin, una de les figures més importants de la ciència-ficció anglosaxona, va publicar la traducció a l’anglès de Kalpa Imperial, el 2003. Aquesta història sobre un llegendari imperi, que tant havia agradat entre el públic de parla hispana, va ser també un èxit entre els lectors i especialistes de parla anglesa.[10]

Obres publicades

Novel·les

Contes i relats

Antologia

  • Cien islas. Rosario: Editorial Fundación Ross, 2004. ISBN 9789871133109. OCLC 836258276. 

Reflexions

  • A la tarde, cuando llueve. Buenos Aires: Emecé, 2007. ISBN 9789500429139. OCLC 801034826. 

Biografia

Filmografia

Com a editora

  • Esas malditas mujeres: antología de cuentistas latinoamericanas. Selecció i pròleg Angélica Gorodischer. Rosario : Ameghino, 1998. ISBN 987-9216-51-2
  • Cuentos de luz y sombra. Obres seleccionades dels Concursos Interamericans de Contes 2003-2004, Fundación Avon para la mujer. Vinciguerra, 2005. ISBN 950-843-625-5

Obra traduïda

A l'anglès

A l’alemany

  • Eine Vase aus Alabaster: Roman. Berlin: Orlanda-Frauenverl, 1992. ISBN 9783922166894. OCLC 75289753.  Traduït per Marion Kappel
  • Im Schatten des Jaguars. Berlín: Golkonda, 2010. ISBN 9783942396080. OCLC 870531663. 
  • Kalpa Imperial: Das größte Imperium, das es nie gegeben hat. Berlín: Golkonda, 2018. ISBN 9783946503552. OCLC 1033642188.  Traduït per Karin Will
  • Kalpa imperial. París: La Volte, 2017. ISBN 9782370490407. OCLC 992976252.  Traduït per Mathias de Breyne
  • Trafalgar. París: La Volte, 2019. ISBN 9782370490827. OCLC desconocido.  Traduït per Guillaume Conté

A l’italià

  • Come svoltare nella vita (senza farsi ammazzare). Roma: Edizioni Socrates, 2008. ISBN 9788872020333. OCLC 868547255.  Traduït per Anna Ferrari Aggradi

Premis

  • 1964: Premi Vea y Lea, tercer concurs nacional de contes policiacs
  • 1965: Premi Club del Orden
  • 1984: Premi Konex - Diploma al mèrit[11]
  • 1984: Premi Más allà
  • 1984: Premi Poblet
  • 1984-85: Premi Emecé
  • 1985: Premi Sigfrido Radaelli, Club de los XIII
  • 1986: Premi Gigamesh
  • 1994: Premi Konex de platí
  • 1997: Premi Dignitat de l'Assemblea Permanent pels Drets Humans
  • 1998: Premi Bullrich de la SADE (Sociedad Argentina de Escritores)
  • 2000: Premi Esteban Echeverría (narrativa)
  • 2007: Premi ILCH, Califòrnia, per la seva obra completa
  • 2007: Ciutadana Il·lustre de Rosario
  • 2011: Premi Mundial de Fantasia a la trajectòria
  • 2012: Personalitat destacada de la Cultura de Buenos Aires
  • 2014: Premi Konex - Esment especial per Trajectòria
  • 2017: Doctora honoris causa de la Universitat Nacional de Cuyo
  • 2018: Prix Imaginales per Kalpa Impérial
  • 2018: Premi Fondo Nacional de las Artes[12]

Referències

  1. ↑ “Murió a los 93 años la escritora Angélica Gorodischer". La Capital. 5 de febrero de 2022. Consultado el 5 de febrero de 2022.
  2. ↑ Romero, Ivana. «Angélica Gorodischer, la emperatriz de todos los géneros» (en castellà), 29-12-2018. [Consulta: 6 febrer 2026].
  3. ↑ «La Capital ::: on line». [Consulta: 6 febrer 2026].
  4. ↑ «Angélica Gorodischer será homenajeada en la Biblioteca Nacional». [Consulta: 6 febrer 2026].
  5. ↑ «La Capital ::: on line». [Consulta: 6 febrer 2026].
  6. ↑ «Angélica Gorodischer | PlanetadeLibros» (en castellà). Arxivat de l'original el 2025-05-29. [Consulta: 5 febrer 2026].
  7. ↑ Clarín, Redacción. «Angélica Gorodischer: "No van a ganar el Nobel, pero escriban"» (en castellà), 28-05-2018. [Consulta: 5 febrer 2026].
  8. ↑ «Murió Angélica Gorodischer, referente de la literatura de ciencia ficción en Iberoamérica» (en castellà), 07-02-2022. [Consulta: 6 febrer 2026].
  9. ↑ en, Seguir. «#AgendaInfobaeCultura: semana del 8 al 15 de diciembre» (en espanyol europeu), 08-12-2017. [Consulta: 6 febrer 2026].
  10. ↑ «Review: Angélica Gorodischer's Kalpa Imperial, reviewed by John Garrison» (en anglès). Arxivat de l'original el 2007-04-26. [Consulta: 5 febrer 2026].
  11. ↑ Factory, Troop Software. «Angélica Gorodischer | Fundación Konex». www.fundacionkonex.org. Consultado el 30 de enero de 2019.
  12. ↑ «Angélica Gorodischer: un imperio literario en eterna expansión». Diario Perfil. 18 de diciembre de 2018. p. www.perfil.com. Consultado el 30 de enero de 2019.

Enllaços externs

  • Angélica Gorodischer - Lloc web oficial (castellà)