Angélica Liddell
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Catalina Angélica González Cano 2 octubre 1966 Figueres (Alt Empordà) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Forma dramàtica, direcció teatral, interpretació i psicologia |
| Ocupació | dramaturga, dissenyadora de vestuari, psicòloga, escenògrafa, actriu, directora de teatre, escriptora |
| Nom de ploma | Angélica Liddell Zoo Angélica Liddell Z. A. Liddell Zoo Angélica Liddell |
Angélica Liddell (Figueres, 2 d'octubre de 1966) nom artístic de Catalina Angélica González Cano és una escriptora, dramaturga i actriu catalana.[1] Ha rebut distincions tan destacades com el Premi Nacional de Literatura Dramàtica de 2012 per La casa de la fuerza, el Lleó de Plata de Teatre de la Biennal de Venècia pel conjunt de la seva obra, o el Premi Nacional de Teatre atorgat pel Ministeri de Cultura l'any 2025.[2] També ha estat reconeguda pels Premis de la Crítica de les Arts Escèniques.[3] Ha estrenat diverses de les seves obres al Festival Temporada Alta de Girona.[4]
Nascuda l'any 1966 a Figueres (Alt Empordà), es llicencià en Psicologia i Art dramàtic. A partir de 1988, va començar la seva carrera com a dramaturga.[5] Dins dels autors teatrals contemporanis, sorgits a partir dels anys vuitanta, Angélica Liddell és un dels noms més valorats. En 1993, Angélica Liddell funda Atra Bilis Teatro.[6] El seu teatre fuig de tota dramatúrgia convencional, amb dialèctiques impossibles i produccions que es troben entre l'expressionisme punyent, la crítica social, la puresa, l'escatologia i la recerca del significat a través del dolor i la subversió.[6]
Sobre aquesta autora, Ana Vidal Egea ha escrit la tesi doctoral “El teatro de Angélica Liddell (1988-2009)”.[7]
Obra dramàtica[6]

- 1988. Greta quiere suicidarse.
- 1993. Leda.
- 1996. Suicidio de amor por un difunto desconocido.
- 1999. Perro muerto en tintorería: los fuertes.
- 2000. La falsa suicida.
- 2001. Once upon a time in West Asphixia.
- 2003. Hysteria Passio
- 2005. Y cómo no se pudrió Blancanieves
- 2005. El año de Ricardo
- 2006. Boxeo para células y planetas
- 2007. Perro muerto en tintorería: los fuertes
- 2008. Anfaegtelse
- 2009. La casa de la fuerza
- 2011. Maldito sea el hombre que confía en el hombre, un proyecto de alfabetización
- 2013. Todo el cielo sobre la tierra (el síndrome de Wendy)
- 2013. Ping Pang Qiu
- 2014. Tandy[8]
- 2014: You are my destiny (Lo stupro di Lucrezia)
- 2015: Primera carta de San Pablo a los corintios
- 2015: Esta breve tragedia de la carne
- 2016: El orgullo de la nada
- 2016 ¿Qué haré yo con esta espada?
- 2016: El Decameron
- 2017: Génesis 6, 6-7,
- 2019: The Scarlett Letter
- 2019: Una costilla sobre la mesa: madre.
- 2020: Una costilla sobre la mesa: padre.
- 2021: Liebestod. El olor a sangre no se me quita de los ojos. Juan Belmonte.
- 2021: Terebrante
- 2022: Caridad. Una aproximación a la pena de muerte dividida en 9 capítulos
- 2023: Vudú (3318) Blixen
- 2024: DÄMON El funeral de Bergman.
- 2025: Seppuku. El funeral de Mishima o el placer de morir
Obres publicades
- 2004. Tríptico de la aflicción. Publicada a la revista Acotaciones de la Real Escuela Superior de Arte Dramático.
- 2007. Actos de resistencia contra la muerte (Editorial Artezblai). Conté les obres Y los peces salieron a combatir contra los hombres, Y como no se pudrió... Blancanieves i El año de Ricardo[9]
- 2008. Belgrado. Canta lengua el misterio del cuerpo glorioso (Editorial Artezblai)[9]
- 2009. Monólogo necesario para la extinción de Nubila Wahlheim y extinción (Editorial Artezblai) consta de ¿Cómo explicarle la Pasión anotada de Nubila Wahlheim a un bebé? i La Pasión anotada de Nubila Wahlheim[9]
- 2011. La Casa de la fuerza; Te haré invencible con mi derrota; Anfaegtelse. Segovia: La Uña Rota, 2011. ISBN 9788495291196
- 2014. El centro del mundo. Segovia: La Uña Rota, 2014. ISBN 9788495291295[10]
- 2015. Ciclo de las resurrecciones.Segovia: La Uña Rota, 2015. ISBN 9788495291332[11]
- 2024. Caridad. Segovia: La Uña Rota, 2024. ISBN 9788418782503
Premis
- Perro muerto en tintorería: los fuertes, premi Notodo del públic al millor espectacle del 2007.
- Premios Valle Inclán de Teatro (2007), por El año de Ricardo.[12]
- Premi SGAE DE teatro 2004 per l'obra "Mi relación con la comida".
- Premi de Dramatúrgia Innovadora Casa de América 2003, per l'obra Monólogo necesario para la extinción de Nubila Wahlheim y Extinción.
- X certamen de Relatos Imágenes de Mujer del Ayuntamiento de León pel conte "Camisones para morir".
- VIII Certámenes literarios nacionales Ciudad de Alcorcón por la obra Greta quiere suicidarse.
- Premi FAD Sebastià Gasch del 2011[13]
- Premi Nacional de Literatura Dramàtica de les Lletres Espanyoles de 2012, per La casa de la fuerza[14]
Referències
- ↑ «Angélica Liddell» (en castellà). Archivo virtual de las artes escénicas. [Consulta: 7 agost 2011].
- ↑ Llumà, Núria Juanico. «Angélica Liddell, guardonada amb el Premio Nacional de teatre», 25-09-2025. [Consulta: 23 gener 2026].
- ↑ Forés Juliana, Jaume. «L’alegria dels Premis de la Crítica». Núvol.com. [Consulta: 23 gener 2026].
- ↑ «SEPPUKU. EL FUNERAL DE MISHIMA o el placer de morir». [Consulta: 23 gener 2026].
- ↑ Vidal Egea, Ana «El teatro de Angélica Liddell (1988-2009)». Tesi doctoral sobre el teatre d'Angélica, 2010 [Consulta: 14 juliol 2011].
- 1 2 3 «Maldito sea el hombre que confía en el hombre: Un projet D'Alphabétisation (FESTIVAL DE OTOÑO EN PRIMAVERA 2011)» (en castellà). Teatro Español, 01-05-2011. Arxivat de l'original el 2016-03-03.
- ↑ Vidal Egea, Ana. El Teatro de Angélica Liddell (1988-2009) (Tesi). UNED. Universidad Nacional de Educación a Distancia, 2010.
- ↑ «Setmanari de l'Alt Empordà. Angélica Liddell obre la Setmana de Creació Contemporània», 19-11-2014. [Consulta: 4 gener 2015].
- 1 2 3 «La editorial Artezblai ha publicado ‘Monólogo necesario para la extinción de Nubila Wahlheim y extinción' de Angélica Liddell». Artezblai, 25-11-2009. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 17 juliol 2011].
- ↑ «La Uña Rota Ediciones» (en castellà). [Consulta: 4 febrer 2015].
- ↑ «Argus». [Consulta: 15 març 2030].
- ↑ "Angélica Liddell gana la II edición del Premio Valle-Inclán de Teatro", La Vanguardia
- ↑ "Angélica Liddell y Albert Pla, entre ganadores de los premios Sebastià Gasch", La Vanguardia
- ↑ «La dramaturga catalana Angèlica Liddell rep el Premi Nacional de Literatura Dramàtica». 324.cat, 05-11-2012. [Consulta: 6 novembre 2012].
