Angelo Genocchi
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 5 març 1817  Piacenza (Imperi Austríac) | ||
| Mort | 7 març 1889 (72 anys) Torí (Regne d'Itàlia) | ||
 Senador del Regne d'Itàlia | |||
| 1886 – 1889 | |||
| President Acadèmia de les Ciències de Torí | |||
| 1885 – 1889 ← Ariodante Fabretti – Michele Lessona → | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Universitat de Parma - dret | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Matemàtiques, àlgebra, geometria i teoria de nombres | ||
| Ocupació | matemàtic, jurista, polític, professor universitari | ||
| Ocupador | Universitat de Torí (1859–1882) Universitat de Parma (1846–1848) | ||
| Membre de | Accademia Nazionale dei Lincei (membre nacional) (1875–) Accademia Nazionale dei Lincei (soci corresponent) (1871–1875) Acadèmia de les Ciències de Torí (1862–) | ||
| Alumnes | Giuseppe Peano | ||
| Influències | |||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Família | |||
| Pares | Carlo Genocchi i Carolina Locatelli | ||
 | |||
Angelo Genocchi (Piacenza, 5 de març de 1817 - Torí, 7 de març de 1889) va ser un matemàtic italià.
Vida i obra
Tot i haver estat un estudiant destacat de matemàtiques durant els seus estudis secundaris, Genocchi va estudiar la carrera de lleis a la Facultat de Dret que hi havia a Piacenza després d'haver estat transferida des de Parma arrel dels motins de 1831. Es va graduar el 1838 i el 1840 va començar a exercir com advocat.[1]
El 1845 és nomenat professor adjunt de la Facultat de Lleis i l'any següent catedràtic d'Institucions Civils. Però els fets revolucionaris de 1848 estroncaran la seva carrera d'advocat de províncies en enrolar-se, com altres matemàtics, en les forces que defensaven la unificació italiana.[2] En ser derrotats per l'exèrcit austríac, Genocchi emigra a Torí i es posa a estudiar matemàtiques. El 1851 publica el seu primer article sobre teoria de nombres, una especialitat poc estudiada a la universitat torinesa.[3]
El 1857 obté per oposició el lloc de suplent de la càtedra d'àlgebra i geometria, i després de successius canvis, arriba a catedràtic d'anàlisi infinitesimal el 1865, càrrec que exercitarà fins a la seva mort, tot i que a partir de 1882 va haver d'abandonar bona part de la docència per raons de salut.[4] En els últims anys tindrà com assistent a Giuseppe Peano amb qui publicarà el 1884, i després d'una forta polèmica entre mestre i deixeble,[5] un tractat de càlcul diferencial i integral[6] que va tenir molta influència en la matemàtica italiana posterior.[7]
Genocchi va ser nomenat senador del regne d'Itàlia el 1886 i va ser membre de l'Acadèmia Torinesa de les Ciències (que va presidir els darrers anys de la seva vida) i de l'Accademia Nazionale dei Lincei.
Referències
- ↑ Giacardi, 2000, p. Diz..
- ↑ Carbone, Gatto i Palladino, 2001, p. 15.
- ↑ Palladino, 2012, p. 936.
- ↑ Botazzini, 2013, p. 295.
- ↑ Caparrini, 2010, p. 62.
- ↑ Luciano, 2008, p. 51.
- ↑ Luciano, 2007, p. 220-221.
Bibliografia
- Botazzini, Umberto. «Maestro di controesempi». A: Renato Betti, Angelo Guerraggio, Settimo Termini (eds.). Storie e protagonisti della matematica italiana (en italià). Springer, 2013, p. 295-302. ISBN 978-88-470-2777-0.
- Caparrini, Sandro «A Walk Through Mathematical Turin» (en anglès). The Mathematical Intelligencer, Vol. 32, Num. 4, 2010, p. 59-68. DOI: 10.1007/s00283-010-9136-9. ISSN: 0343-6993.
- Carbone, Luciano; Gatto, Franco; Palladino, Romano. L'epistolario Cremona-Genocchi (1860-1886): la costituzione di una nuova figura di matematico nell'Italia unificata (en italià). L.S. Olschki, 2001. ISBN 9788822250445.
- Luciano, Erika «Il trattato Genocchi-Peano (1884) alla luce di documenti inediti» (en italià). Bollettino di storia delle scienze matematiche, Vol. 27, Num. 2, 2007, p. 219-264. ISSN: 0392-4432.
- Luciano, Erika «Un sessantenio di ricerca e di insegnamento dell'analisi a Torino: dalle lezioni di A. Genocchi ai corsi di G. Peano» (en italià). Quaderni di Storia dell'Uuniversità de Torino, Vol. 9, 2008, p. 27-149. ISSN: 1721-5838.
- Palladino, Nicla. «The correspondences between the mathematicians Brioschi, Cremona, Betti, and Genocchi during Italian Unification». A: Antoni Roca-Rosell (ed.). The Circulation of science and technology (en anglès). Societat Catalana d'Història de la Ciència i la Tècnica, 2012, p. 934-939. ISBN 978-84-9965-108-8.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Angelo Genocchi» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Giacardi, Livia. «GENOCCHI, Angelo» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 2000. [Consulta: 10 gener 2017].