Anna Anni
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 novembre 1926  Marradi (Itàlia) |
| Mort | 1r gener 2011 (84 anys) Florència (Itàlia) |
| Activitat | |
| Ocupació | dissenyadora de vestuari |
 | |
Anna Anni (Marradi, 21 de novembre de 1926 - Florència, 1 de gener de 2011) fou una dissenyadora de vestuari teatral italiana. El seu coneixement històric i la seva atenció meticulosa la van portar a crear vestits extraordinaris en més d'un centenar de produccions artístiques de teatre, òpera i cinema.[1][2][3]
Biografia
Es va formar com a dissenyadora i va orientar la seva vocació vers el teatre, on va debutar el 1953 sota la direcció d'Orson Welles dissenyant el vestuari de La locandiera, de Carlo Goldoni, i el Volpone, de Ben Jonson, a Chicago.[2][3]
Continuà amb Turcaret, de Lesage, sota la direcció de Mario Missiroli, a l'Accademia d'Arte Drammatica de Roma, i Paolo Paoli, d'Adamov, amb Paolo Poli. Per a ell va treballar a Nemica, de Nicodemi, i Mistica, d'Omboni.
El 1965 va iniciar una llarga associació amb l'escenògraf i director Franco Zeffirelli per a qui va dissenyar els vestits de la Lupa de Verga, amb Anna Magnani, i Mary Stuart, de Schiller, amb Valentina Cortese i Rossella Falk al Teatro della Pergola de Florència, convertint-se en col·laboradora en gairebé tota la seva direcció d'òpera a grans teatres italians i estrangers com a Alcina, amb què Joan Sutherland va debutar a La Fenice de Venècia, Cavalleria Rusticana, Pagliacci, Turandot, Don Carlo a La Scala de Milà, Don Giovanni i Carmen, al Metropolitan de Nova York, Aida, al Nou Teatre Nacional de Tòquio, Aida i Carmen, a l'Arena de Verona, col·laborant també en algunes de les seves pel·lícules, com Otello, per la qual fou candidata als Premis Oscar de 1987.[2]
Al teatre d'òpera també va treballar amb molts altres coneguts directors, entre els quals , a la Parisina d'Este a l'Accademia Musicale Chigiana de Siena, Dafne i L'elisir d'amore al Maggio Musicale Fiorentino, Sandro Sequi a Ifigenia in Alide i I puritani al Teatre Comunal de Bolonya, Orfeo al Calouste Gulbenkian de Lisboa, La figlia del reggimento al Covent Garden de Londres, Mauro Bolognini a Tosca al Teatro dell'Opera di Roma, Il pirata i Il Mosè al Teatre Comunal de Florència, Sylvano Bussotti a Le Bal Mirò al Teatre Comunal de Florència, Raymond Rouleau a Luisa Miller al Maggio Musicale Fiorentino.[2]
Una part de la seva carrera la va dedicar al ballet, dissenyant escenaris i vestuaris per a molts espectacles ideats pel director Beppe Menegatti per a Carla Fracci, com Il fiore di pietra, Il bacio della fata, La Péri al Teatre Comunal de Bolonya, Giselle i Coppélia al Teatre Comunal de Bèrgam, Hommages Romantiques al Maggio Musicale Fiorentino, La scuola di ballo al Teatre Olímpic de Vicenza, Mirandolina i Il Principe delle Pagode a la Fenice de Venècia, Senso al Teatro Massimo de Palerm. Per a Rudolf Nuréiev va dissenyar Don Quixote i Les Sylphides, representades al Teatre de l'Òpera d'Anvers.
Per a la Rai va idear el vestuari de Grand Hotel Folies, un show amb Milena Vukotic i la direcció de Massimo Scaglione i dues produccions sobre les màscares de Stenterello interpretades per Alfredo Bianchini: Stenterello re in sogno i Stenterello a Tunisi, sota la direcció de Mario Ferrero.
Mentrestant no va deixar mai la seva tasca pedagògica com a professora de dibuix a l'Institut Professional Cellini-Tornabuoni de Florència.[2]
Tribut
A Florència el 2006 els experts en art Antonio Paolucci i Carlo Sisi li dedicaren una mostra titulada Dal segno alla scena, instal·lada a les sales de Palazzo Pitti, on s'exposaven uns 80 vestits, juntament amb els dibuixos i esbossos previs, en els quals es podia observar de prop la gran qualitat del seu treball. Part d'aquest material preparatori va ser adquirit després pel Gabinetto degli Uffizi.[5][3]
El 2007 li fou concedit el Premio di Eccellenza de l'Accademia Italiana.[2]
Filmografia
- Per Firenze, de Franco Zeffirelli (1966) - documental
- Pagliacci, de Franco Zeffirelli (1982)
- Cavalleria rusticana, dei Franco Zeffirelli (1982)
- Otello, de Franco Zeffirelli (1986)
- Giselle, de Herbert Ross (1987)
- Turandot, de Kirk Browning (1988) -
- Don Giovanni, de Brian Large (1990)
- Don Carlo, de Franco Zeffirelli (1992)
- Carmen, de Gary Halvorson (1997)
- Un tè con Mussolini (Tea with Mussolini), de Franco Zeffirelli (1999)
- Callas Forever, de Franco Zeffirelli 2002)
- Carmen, de George Bloom (2003)
- Metropolitan Opera: Live in HD (episodi Puccini's Turandot), de Gary Halvorson (2009)
Referències
- ↑ «Addio a Anna Anni,una vita nei costumi - Corriere Fiorentino». [Consulta: 8 desembre 2025].
- 1 2 3 4 5 6 Candiani, Laura. «Anna Anni, costumista e scenografa di fama internazionale» (en italià). Vitamine Vaganti, 31-10-2025. [Consulta: 8 desembre 2025].
- 1 2 3 4 Roberto Incerti «E' morta Anna Anni, costumista da Oscar tra Orson Welles e Zeffirelli». La Repubblica - Firenze, 04-01-2011.
- ↑ «Quotidiano Nazionale: news e ultime notizie di oggi dall'Italia e dal Mondo» (en italià). [Consulta: 8 desembre 2025].
- ↑ Incerti, Roberto. «E' morta Anna Anni, costumista da Oscartra Orson Welles e Zeffirelli» (en italià). La Repubblica, 04-01-2011. [Consulta: 8 desembre 2025].