Anna Bosch
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (ca) Anna María Bosch Batlle 26 juliol 1963 Barcelona |
| Formació | Facultat de Ciències de la Comunicació |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista, corresponsal, escriptora |
| Activitat | 17 desembre 1982 |
| Ocupador | Euronews (1992–1994) Radiotelevisió Espanyola (1988–2026) Grupo PRISA (1986–1988) Ràdio 13 de Catalunya (1983–1986) Atresmedia (1982–1983) Diari de Barcelona Avui Le Progrès |
Anna Bosch (Barcelona, 26 de juliol de 1963) és una periodista catalana especialitzada en informació internacional, coneguda per la seva tasca com a reportera i corresponsal per a Televisió Espanyola (TVE).[1]
Bosch va iniciar la seva carrera periodística en el món de la ràdio, primer a Antena 3 Radio, després a la Cadena 13 i després a la Cadena SER Barcelona.[2] Al 1988 va començar a treballar als informatius de RTVE de Catalunya, i al 1990 va passar a exercir el càrrec de cap adjunta de l'Àrea de Cultura del Telediario, a Torrespaña.[3]
De 1992 a 1994, amb una excedència, va formar part de l'equip que posava en marxa la cadena d'informació paneuropea Euronews, amb seu a Lió (França).[3] I mentre s'especialitzava en periodisme internacional, col·laborava amb el diari francès Le Progrès.[3] Al 1994 tornava a RTVE per formar part de l'equip de La 2 Noticias, que contribuí a posar en marxa juntament amb els periodistes Fran Llorente i Lorenzo Milá, i el realitzador Fernando Navarrete. També ha col·laborat en reportatges dels programes informatius de la casa, com Informe semanal o En portada.[3][4]
Ha exercit d'enviada especial per cobrir esdeveniments arreu del món i després ha estat corresponsal per a TVE a Moscou, Washington i Londres, successivament.[5] Així, des d'aquestes corresponsalies, ha informat dels últims anys de Boris Ieltsin, l'enfonsament del submarí Kursk l'any 2000, l'ascens de Vladimir Putin, la segona guerra de Txetxènia, el segon mandat de George W. Bush, l'elecció de Barack Obama el 2008, l'elecció de Donald Trump el 2016, el procés de pau a Irlanda del Nord o el casament de Guillem d'Anglaterra i Caterina.[1][3]
És coautora del llibre Europa soy yo, juntament amb el periodista Pablo R. Suanzes, editat al 2019 per la Revista 5W dins de la col·lecció Voces 5W. I autora del libre El año que llegó Putin. La Rusia que acogió y catapultó a un desconocido, publicat per Ed. Catarata al 2023.[3][6][7]
Reconeixements
El 2013 va obtenir el Premi de Periodisme Salvador de Madariaga, atorgat per l'Associació de Periodistes Europeus, en la categoria de televisió. AI 2020 va rebre el Premi Ernest Udina a la trajectòria europeista, atorgat per l'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya. Al 2021 va rebre el First Amendment Award de l'Associació Espanyola dels Eisenhower Fellows, per la seva defensa de la llibertat d'expressió i de premsa. Al 2024 va ser finalista del Premi Cirilo Rodríguez.[1][8][3]
Referències
- 1 2 3 «Anna Bosch, premio Salvador de Madariaga por "su característica manera de narrar las noticias"». RTVE, 19 març 2013.
- ↑ García Herrería, Carmen «Anna Bosch: “La buena información es carísima y la buena información en televisión es todavía más cara”». Conversaciones con..., 7 febrer 2018.
- 1 2 3 4 5 6 7 «Anna Bosch se jubila tras cuatro décadas como corresponsal de RTVE en Moscú, Washington y Londres» (en castellà). Extradigital, 22-06-2026. [Consulta: 10 agost 2026].
- ↑ Torras, Joan. «La veterana corresponsal Anna Bosch es jubila: "Quan no pots desconnectar mai, arriba un moment que dius 'baixa de pistonada perquè, si no, quan gaudiràs de la vida?'"». Rac 1, 26-06-2026. [Consulta: 10 agost 2026].
- ↑ «Anna Bosch: “Como periodista internacional interesas en ese país en la medida en que tienes influencia en su sociedad, en su electorado”». AECOS.
- ↑ «Europa soy yo, de Anna Bosch y Pablo R. Suanzes» (en castellà). Revista 5w. [Consulta: 10 agost 2026].
- ↑ «Europa soy yo» (en castellà). CCCB. [Consulta: 10 agost 2026].
- ↑ APEC. «Entrega del Premi Ernest Udina 2020 a la periodista Anna Bosch», 22-07-2020. [Consulta: 10 agost 2026].
