Anna Bosch

Plantilla:Infotaula personaAnna Bosch
Imatge
(2017) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ca) Anna María Bosch Batlle Modifica el valor a Wikidata
26 juliol 1963 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
FormacióFacultat de Ciències de la Comunicació Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, corresponsal, escriptora Modifica el valor a Wikidata
Activitat17 desembre 1982 Modifica el valor a Wikidata - 23 juliol 2026 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorEuronews (1992–1994)
Radiotelevisió Espanyola (1988–2026)
Grupo PRISA (1986–1988)
Ràdio 13 de Catalunya (1983–1986)
Atresmedia (1982–1983)
Diari de Barcelona
Avui
Le Progrès Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm4228428 Goodreads (autor): 6304947
X: annabosch LinkedIn: anna-bosch-1737b01b Modifica el valor a Wikidata

Anna Bosch (Barcelona, 26 de juliol de 1963) és una periodista catalana especialitzada en informació internacional, coneguda per la seva tasca com a reportera i corresponsal per a Televisió Espanyola (TVE).[1]

Bosch va iniciar la seva carrera periodística en el món de la ràdio, primer a Antena 3 Radio, després a la Cadena 13 i després a la Cadena SER Barcelona.[2] Al 1988 va començar a treballar als informatius de RTVE de Catalunya, i al 1990 va passar a exercir el càrrec de cap adjunta de l'Àrea de Cultura del Telediario, a Torrespaña.[3]

De 1992 a 1994, amb una excedència, va formar part de l'equip que posava en marxa la cadena d'informació paneuropea Euronews, amb seu a Lió (França).[3] I mentre s'especialitzava en periodisme internacional, col·laborava amb el diari francès Le Progrès.[3] Al 1994 tornava a RTVE per formar part de l'equip de La 2 Noticias, que contribuí a posar en marxa juntament amb els periodistes Fran Llorente i Lorenzo Milá, i el realitzador Fernando Navarrete. També ha col·laborat en reportatges dels programes informatius de la casa, com Informe semanal o En portada.[3][4]

Ha exercit d'enviada especial per cobrir esdeveniments arreu del món i després ha estat corresponsal per a TVE a Moscou, Washington i Londres, successivament.[5] Així, des d'aquestes corresponsalies, ha informat dels últims anys de Boris Ieltsin, l'enfonsament del submarí Kursk l'any 2000, l'ascens de Vladimir Putin, la segona guerra de Txetxènia, el segon mandat de George W. Bush, l'elecció de Barack Obama el 2008, l'elecció de Donald Trump el 2016, el procés de pau a Irlanda del Nord o el casament de Guillem d'Anglaterra i Caterina.[1][3]

És coautora del llibre Europa soy yo, juntament amb el periodista Pablo R. Suanzes, editat al 2019 per la Revista 5W dins de la col·lecció Voces 5W. I autora del libre El año que llegó Putin. La Rusia que acogió y catapultó a un desconocido, publicat per Ed. Catarata al 2023.[3][6][7]

Reconeixements

El 2013 va obtenir el Premi de Periodisme Salvador de Madariaga, atorgat per l'Associació de Periodistes Europeus, en la categoria de televisió. AI 2020 va rebre el Premi Ernest Udina a la trajectòria europeista, atorgat per l'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya. Al 2021 va rebre el First Amendment Award de l'Associació Espanyola dels Eisenhower Fellows, per la seva defensa de la llibertat d'expressió i de premsa. Al 2024 va ser finalista del Premi Cirilo Rodríguez.[1][8][3]

Referències