Anna Fontcuberta i Morral
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1975  (50/51 anys)Caldes de Montbui (Vallès Oriental) | ||
| 6a Presidenta Escola Politècnica Federal de Lausana | |||
| 1r gener 2025 – ← Martin Vetterli | |||
| Òrgan consultiu | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Universitat Tècnica de Múnic (2006–2009) École Polytechnique - doctorat (1998–2001) Universitat de Barcelona - grau en Física (1993–1997) | ||
| Director de tesi | Pere Roca i Cabarrocas | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | directora (2025–), física, professora d'universitat, investigadora, professora-investigadora, executiva d'empresa | ||
| Ocupador | Escola Politècnica Federal de Lausana (2008–) Universitat Tècnica de Múnic (2005–2010) | ||
| Membre de | |||
| Premis | |||
 | |||
Anna Fontcuberta i Morral (Caldes de Montbui, 5 de maig de 1975)[1][2] és la presidenta de l'École Polytechnique Fédérale de Lausanne (EPFL), a Suïssa. És una física i científica de materials d'origen català i suís, especialitzada en física de la matèria condensada, cap del Laboratori de Materials Semiconductors de l'EPFL de Lausana.[3]
Les seves activitats de recerca se centren en enginyeria de nanoestructures semiconductores, en particular de nanofils i en aplicacions fotovoltaiques.[4] Després de llicenciar-se en Física a la Universitat de Barcelona el 1997, feu el màster (1998) i doctorat (2001) a l'École Polytechnique (Palaiseau, França) sota el títol "Study of polymorphous silicon: growth mechanisms, optical and structural properties. Application to Solar Cells and Thin Film Transistors". Va fer una estada postdoctoral d'un any al California Institute of Technology, va obtenir una plaça permanent al CNRS basada a l'École Polytechnique el 2003, i una plaça de professora ajudant a l'EPFL el 2008. Del 2005-2010 va ser cap d'un projecte "Marie Curie Excellence" a l'Institut Walter Schottky de la Technische Universität München, i des del 2014 és professora agregada a l'Institut des Matériaux de l'EPFL.[5] El 2015 va rebre la distinció Emmy Noether de la Societat Europea de Física.[6] De 2012 a 2015, Fontcuberta exercí de vicepresidenta de l'associació de cures infantils de la Universitat de Lausana (EPFL); membre de la Fundació Nacional de Ciència de Suïssa (SNSF) des de 2015 i de la junta directiva des de 2020; i així mateix també forma part de la junta directiva de la fundació WISH, centrada a promoure la presència de les dones en el món de la ciència.[7]
Està previst que l'1 de gener de 2025 sigui la propera presidenta de l'EPFL,[8][1] en substitució de Martin Vetterli, convertint-se així en la primera dona en presidir aquesta institució.[9]
Referències
- 1 2 Barnils, Andreu. «Anna Fontcuberta: "Vull dir a la gent jove que no tinguin por"». VilaWeb, 04-04-2024. [Consulta: 5 abril 2024].
- ↑ «PROF. ANNA FONTCUBERTA I MORRAL CURRICULUM VITAE» (en anglès). Ecole Polytechnique Fédérale de Lausanne. [Consulta: 5 abril 2024].
- ↑ «LMSC (EPFL)» (en anglès). [Consulta: novembre 2015].
- ↑ «Anna Fontcuberta: Biography and current work» (en anglès). [Consulta: novembre 2015].
- ↑ «Prof. PhD Anna Fontcuberta i Morral» (en anglès). AcademiaNet. [Consulta: novembre 2015].
- ↑ «2015 EPS Emmy Noether Distinction for Anna Fontcuberta i Morral» (en anglès). EPS, 2015. [Consulta: novembre 2015].
- ↑ Redacció. «Anna Fontcuberta i Morral, primera dona presidenta de l'Institut Federal de Tecnologia de Suïssa». Metadata, 28-03-2024. [Consulta: 4 abril 2024].
- ↑ «Anna Fontcuberta i Morral named as new EPFL president». [Consulta: 28 març 2024].
- ↑ Mulero, Sergi. «Catalunya nit - Anna Fontcuberta: "La meva mare pensava que si estudiava física acabaria malament"». ccma, 28-03-2024. [Consulta: 4 abril 2024].