Anna Gual

Plantilla:Infotaula personaAnna Gual
Imatge
(2015) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 abril 1986 Modifica el valor a Wikidata (40 anys)
Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Pompeu Fabra
Universitat de Barcelona
Universitat ESIC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPoesia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptora, poetessa Modifica el valor a Wikidata
Activitat2008 Modifica el valor a Wikidata -
Influències
Obra
Obres destacables
Premis

Veu: Anna Gual (català) Modifica el valor a Wikidata
Lloc webhttp://www.annagual.cat
Goodreads (autor): 8644720
X: annagual Instagram: anniegual Modifica el valor a Wikidata

Anna Gual (Vilafranca del Penedès, 16 d'abril de 1986) és una poeta catalana.[1] Ha publicat diversos poemaris, entre els quals destaquen la trilogia Arrel Trinitat, formada per Molsa, El Tubercle i Altres semideus, i Ameba, volum amb el qual va aconseguir el Premi Cadaqués a Rosa Leveroni. Amb Les ocultacions, «un llibre que recorre els llocs ocults de la geografia personal de l'autora i intenta posar llum als misteris de l'existència», guanyà el Premi Miquel de Palol de poesia 2022.[2][3]

Obra

Poesia

  • Implosions. Barcelona: LaBreu Edicions, 2008 (Alabatre;10). ISBN 978-84-933762-4-6. 
  • L'ésser solar. Inca: Lleonard Muntaner Editor, 2013 (La Fosca;16). ISBN 978-84-15592-69-3. 
  • Símbol 47. Barcelona: LaBreu Edicions, 2015 (Alabatre;59). ISBN 978-84-943294-2-5. 
  • Molsa. Calonge: AdiA Edicions, 2016 (Ossos de sol;21). ISBN 978-84-945048-7-7. 
  • El Tubercle. La Canyada: Editorial 3i4, 2016. ISBN 978-84-16789-68-9. 
  • Altres semideus. Barcelona: LaBreu Edicions, 2019 (Alabatre;95). ISBN 978-84-94970-23-8. 
  • Ameba. Girona: Llibres del Segle, 2020 (Culip de poetes;37). ISBN 978-84-8128-999-2. 
  • Les ocultacions. Barcelona: Proa, 2022 (Ossa Menor, 385). ISBN 978-84-7588-965-8. 

Curadora d'antologies poètiques

  • Anna Gual Vendrell. Jo tinc una mort petita. Poemes de dol per a la pèrdua d'una criatura. Barcelona: Angle Editorial, 2025 (El Far;60). ISBN 978-84-10112-80-3.  El 2025, l'Anna Gual publica una antologia poètica de 33 dones i 18 homes que parlen del dol per la mort perinatal, és a dir, el dol per la pèrdua d'un infant durant l'embaràs, el part o durant la primera infantesa. Abasta del 1931 al 2025.[4][5][6]

Premis i reconeixements

Referències

  1. ↑ «Anna Gual i el panteisme contemporani a 'Altres semideus'». Vilaweb. [Consulta: 28 maig 2019].
  2. 1 2 «premi Miquel de Palol». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia. [Consulta: 19 setembre 2025].
  3. 1 2 «Gironell, Gual i Esculies guanyen els premis literaris de Girona». La Vanguardia, 15 juny 2022 [Consulta: 25 juny 2022].
  4. ↑ Carreras i Aubets, Anna. «Jo tinc una mort petita». Núvol, 10-04-2025. [Consulta: 19 setembre 2025].
  5. ↑ «Jo tinc una mort petita». La Finestra Lectora. [Consulta: 19 setembre 2025].
  6. ↑ CCMA. «Més 324 - Anna Gual: "En la poesia he trobat consol en els meus dos dols perinatals" - 3Cat», 06-05-2025. [Consulta: 19 setembre 2025].
  7. ↑ «El millor blog escrit en català per a adults ha estat per Anna Gual Vendrell per No caic, em tiro». La Fura, 25-04-2013 [Consulta: 8 maig 2016]. Arxivat 5 de maig 2016 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-05-05. [Consulta: 8 maig 2016].
  8. ↑ «Anna Gual, Premi Pare Colom de poesia». La Fura, 23-10-2013 [Consulta: 8 maig 2016]. Arxivat 9 de maig 2016 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-05-09. [Consulta: 8 maig 2016].
  9. ↑ «Anna Gual gana el Premi Bernat Vidal i Tomàs». Diario de Mallorca, 30-04-2016 [Consulta: 8 maig 2016].
  10. 1 2 «Literatura 2016. Literatura catalana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia. [Consulta: 19 setembre 2025].
  11. ↑ «Anna Gual, Targaryen dels versos». [Consulta: 28 maig 2019].
  12. ↑ «La vilafranquina Anna Gual guanya els premis de poesia Bernat Vidal i Senyoriu d'Ausiàs March». Eix Diari, 25-04-2016 [Consulta: 8 maig 2016].
  13. ↑ «Anna Gual, Èrika Serna i Juan Manuel Tajadura guanyen els Premis Literaris de Cadaqués». Diari de Girona, 02-04-2019 [Consulta: 26 maig 2019].
  14. ↑ «Literatura 2019. Literatura catalana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia. [Consulta: 19 setembre 2025].

Enllaços externs