Anna Lentsch

Anna Lentsch

Biografia
Naixement	1943 (82/83 anys) Montzen (Bèlgica)
Activitat
Ocupació	pintora, escultora, artista
Moviment	Expressionisme

Anna Lentsch (Montzen, Bèlgica, 8 de novembre de 1943) és una pintora, escultora i gravadora espanyola d'origen alemany.

De formació autodidacta, la seva obra és extremadament significativa dins de l'alternativa de l'Art Contemporani, per la seva fidelitat en la recerca tècnica, llenguatge pictòric i compromís amb la societat del seu temps. Lentsch és la creadora i màxima exponent de l'Oli Shmatting, una valenta aportació en l'art d'avantguarda dels últims anys. A causa del complex procés al qual sotmet els seus llenços, les seves obres aporten una textura gairebé escultòrica, fàcilment recognoscible pels matisos i relleus així com per les contínues capes de color que insereix sobre els llenços i sobre els que finalment realitza buidatges.

Cerca la renovació constant i per això no es tanca en una sola temàtica o estil concret. En aquest sentit, es podria dir que es tracta d'una artista inetequitable, ja que la seva extensa obra ha passat per diferents moviments pictòrics fins que el 1991 va trobar la seva tècnica pròpia. Des de 1955 al 1963 va fer una pintura dins del llenguatge expressionista; entre 1970 i 1988 va presentar treballs propers al Realisme màgic, gènere del qual ha manifestat que admira a Rembrandt, Goya, Modigliani i James Ensor.^[1]

La seva trajectòria pictòrica va començar als 15 anys, quan va guanyar el primer concurs de pintura a la ciutat de Dülken (Alemanya), amb una obra molt inspirada en les obres de Dürer i Gaugin. Fruit de l'escola centreeuropea, on l'acidesa era condició insubstituïble en la plàstica, Lentsch va deixar la dialèctica flamenca o germànica per a connectar i transmetre la seva visió des de la ironia o el dramatisme més profund. Va presentar les seves obres per sèries pictòriques que diferia per anys, temàtiques i lectura, preservant en totes elles una mordaç crítica social. Igualment recuperava sèries passades per a enllaçar-les amb les seves últimes creacions. Misteri, mística, música, literatura i vivències passades, formen part de l'obra de Lentsch. La seva vida va transcórrer a Alemanya Dülken, fins que el 1963 va deixar el seu país d'origen per a traslladar-se a Barcelona i va obtenir la nacionalitat espanyola. El sentiment religiós jueu ha caracteritzant la seva trajectòria artística.^[2]

Ana Lentsch ha exposat arreu del món al llarg de la seva trajectòria, ja sigui a Catalunya, com a l'Estat espanyol i un bon nombre de països europeus com Alemanya, Àustria, Bèlgica, França, Regne Unit o Suïssa. Igualment, ha presentat la seva obra a Israel i els Estats Units, especialment en espais i centres lligats a la cultura jueva.^[3]

• 2009- Torre d'Ariz, Basauri, Biscaia.
• 2008- Grans mestres de l'Art Contemporani Espanyol, Galeria Siena, Bilbao
• 2007- Homo Libris, Liber Est, Universitat Jaume I, Castelló
• 2006- Homenatge a Camille Saint-Saëns, Fons Internacional de Pintura, Barcelona
  • -Homo Libris, Liber Est Universitat de Salamanca
  • El Carnestoltes dels Animals Gothsland Galeria d'Art, Barcelona
• 2005- Col·lecció" Espai 28 Mataró, Barcelona.
  • Cendres sobre Senderes Milenários Temple Romà de Vic, Barcelona
  • Cendres sobre Senderes Milenários Tinglado1, Port de Tarragona
• 2004- Retrospectiva 1955-2004 Casa Elizalde, Barcelona
  • Sefarad un somni...Museu David Melul, Béjar, Salamanca
  • Europa Raptada"C.C. Amics de les Arts de Terrassa
  • Darby Louise Walter Towers Gallery, Chicago, els EUA
• 2003- Galeria Gal·la, Chicago, USA
• 2002- Im Eskaheh Yerushalayim C.Bonastruc Ça Porta, Girona
  • El Carnestoltes dels Animals, Llibreria Blanquerna, Madrid
• 2001- Return Again Janice Charach Epstein Gallery, Detroit, USA
  • Venloerstrasse 54 Galeria Trama, Barcelona
  • Shema Kolí Olam Espai Agustí Massana, Barcelona
  • La Galeria, Sant Cugat del Vallés, Barcelona

1999- Galeria Prisma, Viena, Àustria

1998- Galeria Dima, París

• L´Estro Harmònic Galeria Trama, Barcelona

1997- Galeria d'Art Brok, Barcelona

• Dibuix, Pintura i Escultura, C.Cultural Caixa de Terrassa

1996- Simfonia Balcànica Casa de Cultura de St.Cugat Vallés, Barcelona

• Museu Sefardita de Toledo, Dep.Cultura, Toledo
• Naufragi en Ararat Galeria d'Art Eude, Barcelona
• Galeria Dima, Graz
• Galeria Prisma, Viena
• Fundació Caixa de Terrassa, Barcelona
• Le Hayim Sarajevo, C. Cívic La Sedeta, Barcelona

1995- Els Últims 35 anys Fundació Caja Madrid, Barcelona

• Simfonia Balcànica 93-95 Museu Enric Monjo, Vilasar de Mar
• Simfonia Balcànica 93-95 Museu d'Història de Sant Feliu de Guíxols

L'obra d'Ana Lentsch està presents a museus i col·leccions de tot el món, especialment en centres jueus.^[2] A casa nostra, conserven obra seva el Museu Nacional d'Art de Catalunya, el Museu d'Història de Sant Feliu de Guíxols, la Diputació de Barcelona, o la Fundació Caixa Catalunya, entre d'altres.

Diverses col·leccions públiques donen testimoni de la seva obra a Barcelona, Castelló, Toledo, Madrid, Manresa, Girona, Sant Feliu de Guíxols, Bilbao, París, Brussel·les, Detroit o Denver, entre altres ciutats.

• Museu Ebraico di Venezia, Itàlia
• Departament de Belles arts, Biblioteca Nacional de España, Madrid
• Universitat de Salamanca
• Rohnerhaus Kunstmuseum, Lauterach, Àustria
• Museu David Melúl, Béjar
• Autoritat Portuària de Tarragona
• Fundació Centre Cultural Caixa de Terrassa
• Patronat Municipal Call de Girona
• Temple Emanuel, Denver, CO, USA
• Museu Sefardita de Toledo^[4]
• Museu Comarcal de Manresa, Barcelona
• Fundació Obra Social Caja Madrid, Madrid
• Fundació Banco Central Hispano, Madrid
• Museu d'Història de Sant Feliu de Guíxols
• Temple Kol Amí, West Bloomfield, EL MEU, USA
• Fundació Fútbol Club Barcelona
• Museu Jueu de Bèlgica, Brussel·les
• Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
• Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols
• Fundació Caixa Catalunya, Barcelona
• Herlizya Museum, Israel
• Col·lecció Testimoniatge 96-97, Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona
• Fundació Creu Roja Espanyola, Barcelona
• Museu Rafael Zabaleta, Quesada
• Diputació de Barcelona
• Museu d'Art Contemporani de Vilafamés, Castelló^[5]
• Salon des Nations, París
• Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona^[6]

La tècnica Shmatting és creació original i genuïnament pròpia de l'artista Ana Lentsch. El nom es deu al crític d'art Israelià Mordechai Omer, ja que Shmatting prové del vocable Yidish, Shmatte, que significa drap. Aquesta tècnica consisteix a preparar un llenç verge de la millor qualitat i sense cola, aplicant després una emulsió blanca acrílica. Una vegada coberta la tela ja seca, s'incorpora de nou una segona emulsió i abans d'assecar-se es va emplenant amb Shmattes, donant forma, afegint l'element humà a l'obra. Una vegada la tela està seca es cobreix amb una tercera capa d'aquesta emulsió i, aquesta vegada en fresc, amb un burí es dibuixen les formes desitjades. Es deixa assecar i després s'afegeix color incorporant llums. El problema radica en la rapidesa que exigeix l'execució en el dibuix, ja que no admet error ni rectificació. Igual que en la pintura al fresc, l'artista ha de tenir la idea molt clara per a executar l'obra, de manera que la intensitat del treball és enorme en concentració i precisió.

Des de 1971 a 2009 es troben aproximadament uns 896 articles de premsa escrita nacional i internacional.

• Dreistädtgebiet und Grenzland WestDeutschezeitung, setembre 1958. 

• El XIII Premio a la Pintura Joven. Barcelona: El Noticiero Universal, 1971. 

• Santos TORROELLA. "Dietario Artístico" Ana Lentsch. El Noticiero Universal, maig 1971. 
• Santos TORROELLA, "Dietario Artístico" Ana Lentsch. El Noticiero Universal, 19 maig 1976
• "Pintores en Portada" Ana Lentsch, La Estafeta Literária núm. 586 15 abril 1976
• Loughborough News "Artist First Show in UK", 21 noviembre 1979
• RZB, Kleine Zeitung "Advent Mit Kunst", Graz 5 desembre 1979
• Grenzland-Kurier "Aus Ungewohnter Perspektive" Monchengladbach 20 març 1980
• Francesc GALÍ,"Ana Lentsch en Galería Kreisler "Mundo Diario " Barcelona 16 octubre 1980
• World of Art Nº 10 "A Guest in Israel" Herzliya 1981
• Manuel VELA JIMENEZ, "El lobo Estepario" Antena de Barcelona -Cruz y Raya, 22 maig 1981
• Die Furche Nº10 "Pastel ein Rest Natur" 10 març 1982
• Ilsa NEDETZKY "Geheimnisvolle Farben Ana Lentsch bei Dida" Süd-Ost Tagespost, 21 abril 1982
• Mö,"Gefährdete Schönheit" Oberosterreichsche Nachrichten, Linz 11 febrer 1983
• J. PÉREZ DE AZOR "Versión Plástica de esplendor en la yerba" Diario cinco días, Madrid abril 1985
• Revista Regine´s Any III, núm. 2, estiu 1989
• Francesc MIRALLES Revista Casinos de Catalunya núm. 4 desembre 1989
• Josep MªCADENA "Ana Lentsch en Galería Sebastià Jané" El Periódico de Cataluña, 28 maig 1991
• M. Lluïsa BORRÀS "La pintura mística de Ana Lentsch" La Vanguardia, 4 juny 1991
• Stéphane REY "Les Sublimes Tentations de l´Inconnu" L´Echo de París, 24 febrer 1992
• Francesc MIRALLES "Evocar sensaciones mediante la imagen" La Vanguardia, 23 juny 1992
• Revista Tribuna Económica. Any IV, núm. 38 Arte, juliol-agost de 1992, Madrid
• Conchita OLIVÉ "Las significaciones Subjetivas de Anna Lentsch" El Guía. Revista de Arte, yercera època, núm.16, octubre-novembre 1992
• Francesc MIRALLES "Ana Lentsch en la Sala Gaspar". La Vanguardia-Cultura, 17 novembre 1992
• René BOTH: "Ana Lentsch à la Galerie Diasporama". Le Chroniqueur, núm. 32, Expositions, Paris 1992
• Jaume SOCÍAS PALAU: "Crónica de Barcelona" Goya Revista de Arte núm. 232, Madrid gener-febrer 1993
• "Anna Lentsch: Arquitectura y Materia" El Punto de las Artes, Madrid maig 1993
• C. PALLARÉS "Anna Lentsch Galería Detursa" ABC de las Artes, Madrid 14 maig 1993
• Francesc MIRALLES "El Arte que se ve con las Manos" La Vanguardia, Barcelona 2 desembre 1994
• Josep M. CADENA "Anna Lentsch Sinfonía Balcánica" El Periódico, març 1995
• M. Lluïsa BORRÁS "Biografía Espiritual" La Vanguardia, 10 març 1995
• Carles BLAYA "Un pentagrama tan negre com la mort" Regió 7 Cultures, 31 agost 1995
• M.M "Juntos en Córdoba" El País, Madrid 22 octubre 1995
• Ministerio de Cultura Agenda Cultural gener.juny 1996 Artes Plásticas
• CimAvises Agenda des Galeries et Musées núm. 23 Any 3, Ginebra 1997
• Josep M. CADENA "Anna Lentsch" El Periódico, 5 maig 1998
• Margarita PUIG "Hoy sugerimos..." La Vanguardia, 23 febrer 2000
• M. Lluïsa BORRÁS "El Cambio como Estética" La Vanguardia, 3 novembre 2000
• Keri GUTEN COHEN "Lentsch has first solo U.S showing" Detroit Free Press Entertainment, juliol 29, 2001
• Jordi GONZÁLEZ LLÁCER "Anna Lentsch:El Carnaval de los Animales" Galería ANTIQVARIA Nº206 Any XX, Madrid juny 2002
• Sara SANS Vivir en Tarragona La Vanguardia, 14 setembre 2003
• Jordi MANZANARES, Diari de Terrassa, 5 desembre 2003
• J.M.C "Ayeres con ansias de futuro" El Periódico, 2 gener 2004
• Aleix MATARÓ "Un mar de visiones" ABC Cataluña, 4 gener 2004
• Félix RIAZA "Europa Raptada" Diari de Terrassa, 29 abril 2004
• T. BARROSO "El Museo David Melúl recordará..." La Gaceta Provincias, 8 setembre 2004
• Aleix MATARÓ "Anna Lentsch en casa Elizalde" ABC Cataluña, 15 novembre 2004
• Jordi VILARRODÀ "Anna Lentsch exposa a Vic..." El Nou, 10 juny 2005
• Anna PALOMO "Dramatisme com a litúrgia plàstica" El Nou, 8 juliol 2005
• PRIETO "Ana Lentsch exhibe ´El hombre del libro es libre´Tribuna de Salamanca, 9 de abril de 2006
• G.C "Ana Lentsch" Revista Arte y Parte núm. 62 abril-maig 2006
• "Ética versus Estética" La Gaceta Agenda, 11 maig 2006
• "Libros como antídoto..." El Mundo Castellón al Día, 16 octubre 2007
• David MOREDA "Pintura liberadora de hombres" Mediterráneo, 21 octubre 2007
• Susana TORRENT "Ana Lentsch expone en la Galería Octubre" Las Provincias, 24 octubre 2007
• A.GASCÓ "La tragedia escrita de la libertad" Levante de Castelló, 2 novembre 2007
• VP "Basauri acoge una exposición de Ana Lentsch"