Anna Maria Enriques Agnoletti

Plantilla:Infotaula personaAnna Maria Enriques Agnoletti
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1907 Modifica el valor a Wikidata
Bolonya (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 juny 1944 Modifica el valor a Wikidata (36/37 anys)
Sesto Fiorentino (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópartisana Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit d'Acció Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansEnzo Enriques Agnoletti Modifica el valor a Wikidata
Premis

Anna Maria Enriques Agnoletti (Bolonya, 1907 - Sesto Fiorentino, 12 de juny de 1944) va ser una partisana italiana, afusellada pels nazis i condecorada amb la Medalla d'or al valor militar de la República Italiana.[1]

Biografia

Filla de Maria Clotilde Agnoletti Fusconi i Paolo Enriques, biòleg i germà de Federigo Enriques, matemàtic jueu i Professor universitari, va passar la seva joventut entre Nàpols, Sàsser i Florència, seguint els desplaçaments del seu pare en els seus successius càrrecs docents. Es va diplomar el 1926 al Liceu clàssic Michelangiolo[2] de Florència. El 1932, després de graduar-se en història medieval, va guanyar l'oposició a l'Arxiu Estatal de Florència. El 1936 va assumir el càrrec de primera arxivera, però el 1938 va ser acomiadada a causa de la promulgació de les lleis racials antijueves.[3]

Probablement per consell de la seva mare, que era catòlica, es va fer batejar i va ser contractada per la Biblioteca Vaticana com a paleògrafa. Després de l'Armistíci del 8 de setembre de 1943, es va unir al Moviment Social Cristià, seguint l'exemple del seu germà Enzo (membre del Partit d'Acció i futur senador de la República).[4] El Moviment estava mal vist per la Democràcia Cristiana fins al punt de no ser ni tan sols inclòs al Comitè d'Alliberament Nacional, que es va federar amb el Partit d'Acció, d'ideologia socialista lliberal.[5] Anna Maria Enriques va entrar en contacte amb els antifeixistes dels Castelli Romani i va ser convidada diverses vegades a Marino pel socialista cristià, Felice Tisei. Més tard, va ser reclamada a Florència, on va començar a col·laborar amb el Partit d'Acció Toscà, millor organitzat.[6]

Va entrar en contacte amb grups de partisans que operaven a les zones de Livorno, Lucca,Val di Chiana i Val d'Orcia i es va incorporar a la xarxa d'espionatge (Radio CoRa)[7] destinada a recopilar informació i retransmetre-la per ràdio als aliats.[8]

Després de la detenció a Roma de diversos membres del Moviment Social Cristià que, sota tortura, van revelar les activitats d'Enriques Agnoletti, la contra intel·ligència feixista va decidir enviar-li un fals contacte, amb l'objectiu de desmantellar l'organització. Agnoletti va caure en el parany i va ser arrestada, juntament amb la seva mare, el 12 de maig i traslladada a Villa Triste (nom genéric amb que eren coneguts els lloc de detenció i tortura feixistes) el 15 de maig de 1944.[9]

Després de ser interrogada, durant dues setmanes, vexada i torturada per Mario Carità i els esquadristes de la Banda Carità, fidels a Mussolini i a la República de Saló,[10][11] sense aconseguir cap informació, va ser traslladada a la presó de Santa Verdiana i afusellada el 12 juny 1944, a la riba del torrent Terzolle, a la zona de Cercina de Sesto Fiorentino,[9] juntament amb el capità Italo Piccagli (un dels fundadors de Radio CoRa),[12][13] i quatre paracaigudistes, el sergent Pietro Ghergo de Recanati, el caporal Dante Romagnoli de Macerata, el soldat Ferdinando Panerai de Florència, F. Franco i un partisà txecoslovac, que va romandre desconegut perquè el seu nom i adreça, escrits a les parets del centre de detenció de Villa Triste, a la Via Bolognese, 67 de Florència, van ser esborrats, després de l'Alliberament, pels propietaris de la casa.[14]

Reconeixements

  • L'institut científic estatal "AM Enriques Agnoletti" de Sesto Fiorentino i Campi Bisenzio va rebre el seu nom,[15] així com l'escola primària de Rimaggio-Padule a Bagno a Ripoli,[16] l'escola primària Enriques-Capponi de Florència i el 1979 la primera escola bressol pública del municipi de Campi Bisenzio.[17]
  • El 1949, els socialistes cristians de Marino, a la província de Roma, on Agnoletti, li van dedicar una placa commemorativa, col·locada al jardí públic de la Piazza Garibaldi, al barri de Borgo Garibaldi.[18]
  • Un'altra placa commemorativa l'honora, juntament amb els seus companys, al bosc de Cercina, a Sesto Fiorentino, en el lloc de l'execució.[19]
  • El seu nom apareix al Santuari dels partisans florentins de Rifredi.[20]
  • Una placa la commemora a l'institut "Michelangiolo" de Florència.[21]
  • L'Aula Magna de l'institut científic "Federigo Enriques" de Livorno porta el nom d'Anna Maria Enriques Agnoletti.[22]
  • Una escola bressol de Siena porta el nom d'Anna Maria Enriques Agnoletti.[23]
  • El 2005 se li va dedicar una placa commemorativa a l'Arxiu Estatal de Florència.[24]
  • El 31 de maig de 2023, també se li va dedicar un gran mural[25] en una de les parets exteriors de l'institut científic "Agnoletti" de Sesto Fiorentino.[26]

Honors

Referències

  1. ↑ «Anna Maria Enriques Agnoletti (1907-1944)». [Consulta: 30 novembre 2025].
  2. ↑ «Anna Maria Enriques Agnoletti | Memorie di Resistenza fiorentina».
  3. ↑ Ebrei a Firenze 1938-1944 persecuzione e resistenza. Amministrazione Provinciale di Firenze, p. 69.
  4. ↑ «Enzo Enriques Agnoletti» (en italià). Enciclopedia Trecanni. [Consulta: 29 novembre 2025].
  5. ↑ «AZIONE, PARTITO d' - Enciclopedia» (en italià). [Consulta: 29 novembre 2025].
  6. ↑ «SIUSA - Partito d'azione - PdA. Sezione di Firenze». [Consulta: 30 novembre 2025].
  7. ↑ Resistenza, Federazione Regionale Toscana delle Associazioni Antifasciste e della. «Resistenza Toscana, Radio CoRa» (en italià). [Consulta: 29 novembre 2025].
  8. ↑ Onorati, Ugo «Anna Maria Enriques Agnoletti, partigiana nei del Castelli Romani». ANPI Circolo di Marino "Aurelio del Gobbo", 25 abril 2010.
  9. 1 2 «Villa Triste - ToscanaNovecento». [Consulta: 29 novembre 2025].
  10. ↑ «La “Banda Carità”. Il Reparto servizi speciali. 1943-1945.». [Consulta: 29 novembre 2025].
  11. ↑ «Memorie di resistenze fiorentine» (en italià). Città di Firenze. [Consulta: 20 novembre 2025].
  12. ↑ Anonimo. «Italo Piccagli | ANPI» (en italià). [Consulta: 29 novembre 2025].
  13. ↑ «Il servizio Radio CO.RA. e il suo contributo alla lotta di Liberazione». [Consulta: 29 novembre 2025].
  14. ↑ «Anna Maria Enriques Agnoletti | Memorie di Resistenza fiorentina». [Consulta: 29 novembre 2025].
  15. ↑ «L’architettura insegna il futuro: il liceo scientifico Agnoletti - Settanta7 | The Plan» (en italià), 25-06-2022. [Consulta: 29 novembre 2025].
  16. ↑ «Scuola primaria di Rimaggio-Padule». Arxivat de l'original el 31 ottobre 2016.
  17. ↑ «Repertorio delle Architetture Civili di Firenze - Edificio della Scuola Enriques Capponi». [Consulta: 29 novembre 2025].
  18. ↑ «Resistenza toscana, Monumenti, lapide a Enriques Agnoletti» (en italià). Resistenze Toscane, 2009. [Consulta: 25 novembre 2025].
  19. ↑ Onorati, p. 10-11.
  20. ↑ «Sacrario dei partigiani fiorentini · Comune di Firenze (FI)» (en italià), 09-05-2007. [Consulta: 30 novembre 2025].
  21. ↑ «Anna Maria Enriques Agnoletti» (en italià). [Consulta: 30 novembre 2025].
  22. ↑ «Livorno ricorda Anna Maria Enriques Agnoletti a 70 anni dalla sua fucilazione per mano nazista». [Consulta: 30 novembre 2025].
  23. ↑ «Scuole dell’infanzia comunali, tutto pronto per l’avvio dell’anno scolastico | Comune di Siena». [Consulta: 30 novembre 2025].
  24. ↑ Spini, Giorgio «Ricordo di Anna Maria Enriques». Archivio Storico Italiano, 164, 3 (609), 2006, p. 503–511. ISSN: 0391-7770.
  25. ↑ «Inaugurazione murale per Enriques Agnoletti». Arxivat de l'original el 4 giugno 2023.
  26. ↑ «Inaugurazione Murale "Anna Maria" di Skim» (en italià). [Consulta: 30 novembre 2025].

Bibliografia

  • Lucia Tumiati Barbieri. Enrico Bocci – Una vita per la libertà, Testimonianze.... G. Barbèra, 1969. 
  • Francovich, Carlo. La Resistenza a Firenze. La Nuova Italia, 1962. 
  • La Rocca, Gilda. La radio Cora di piazza d'Azelio e le altre due stazioni radio. Editrice "La Giuntina", 2004. 
  • Onorati, Ugo. Anna Maria Enriques Agnoletti partigiana nei Castelli Romani. Sezione ANPI "Aurelio del Gobbo" di Marino; Provincia di Roma; Associazione ONLUS "Senza Frontiere", 2010. 
  • Daniele Niccoli. Firenze 365. Apice Libri, 2017. ISBN 9788899176495. 
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.