Anna Winlock
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 setembre 1857  Cambridge (Massachusetts) |
| Mort | 4 gener 1904 (46 anys) Boston (Massachusetts) |
| Sepultura | Cementiri del Mount Auburn, Raven Path, Lot 4478 42° 22′ 08″ N, 71° 08′ 35″ O / 42.36886°N,71.14297°O |
| Activitat | |
| Camp de treball | Astronomia |
| Ocupació | astrònoma |
| Ocupador | Observatori de Harvard (1875–1903) |
| Membre de | |
| Company professional | Williamina Fleming Mary Byrd |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Pare | Joseph Winlock |
| Germans | William Crawford Winlock |
 | |
Anna Winlock (Cambridge, 15 de setembre de 1857 - Boston, 4 de gener de 1904) fou una astrònoma estatunidenca, filla del també astrònom Joseph Winlock i d'Isabella Lane.
Vida
Anna Winlock assistí a les escoles de Cambridge, on estudià grec clàssic i matemàtiques i, influïda pel seu pare, s'inicià en el món de l'astronomia.[1] Les seves acurades observacions i càlculs li permeteren entrar a treballar al Harvard College Observatory quan va morir el seu pare el 1875 que n'havia sigut el director (essent la primera dona a sou d'aquesta institució).[2] Amb el seu salari mantenia tota la seva família (mare i quatre germans petits), ja que el seu pare es va morir just quan ella va acabar els seus estudis.
Gràcies a la qualitat de la seva feina, l'observatori aviat va contractar més dones, generant una forta polèmica perquè cobraven molt menys que els seus companys homes, arribant fins i tot a ser anomenades l'harem de Pickering, pel nom del nou director Edward Charles Pickering.[3] Va continuar a la mateixa feina fins que va morir als 47 anys.
Aportacions
Les seves principals aportacions relacionaven matemàtiques i astronomia. Amb els seus càlculs, es van poder reduir les observacions necessàries. Col·laborà al llarg de dues dècades en l'addició de cossos estel·lars a l'Astronomische Gesellschaft Katalog (particularment dins l'anomenat Cercle de Cambridge) i localitzà nombroses estrelles variables. També contribuí a l'estudi dels asteroides, en especial (433) Eros i (475) Ocllo, dels quals va descriure l'òrbita.[4]
La seva obra més notable son les quatre memòries que constitueixen el catàleg més complet aconseguit fins a la seva època de les estrelles properes al Pol Nord i el Pol Sud, descrivint el mètode emprat i fent-lo especialment valuós per a calcular la precessió i la variació secular.[5]
Referències
- ↑ Byrd, 1904, p. 255.
- ↑ Ogilvie, 1986, p. 177.
- ↑ Grier, 2005, p. 82-84.
- ↑ Ogilvie, Harvey i Rossiter, 2000, p. 1388-1389.
- ↑ Byrd, 1904, p. 257.
Bibliografia
- Byrd, Mary E. «Anna Winlock» (en anglès). Popular Astronomy, Vol. 12, 1904, p. 254-258. ISSN: 0261-0892.
- Grier, David Alan. When Computers where Humans (en anglès). Princeton University Press, 2005. ISBN 978-0-691-13382-9.
- Ogilvie, Marilyn Bailey. «Winlock, Anna». A: Women in Science: Antiquity Through the Nineteenth Century (en anglès). Massachusetts Institute of Technology, 1986, p. 177-178. ISBN 0-262-15031-X.
- Ogilvie, Marilyn; Harvey, Joy; Rossiter, Margaret. «Winlock, Anna». A: The Biographical Dictionary of Women in Science (en anglès). Routledge, 2000, p. 1388-1389. ISBN 978-0-203-80415-1.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Anna Winlock» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Macho Stadler, Marta. «Anna Winlock, astrónoma» (en castellà). Euskal Herriko Unibertsitatea, 2015. [Consulta: 1 maig 2026].