Anne Couppier de Romans
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | juny 1737  Grenoble (França) | ||
| Mort | 27 desembre 1808 (71 anys) Versalles (França) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | amant reial (1760–1765), dama de companyia | ||
| Família | |||
| Parella | Lluís XV de França (1760–1765) | ||
| Fills | Louis-Aimé de Bourbon | ||
Anne Couppier de Romans (Grenoble, juny 1737 - Versalles, 27 de desembre de 1808),[1] baronessa de Meilly-Coulonge, va ser amant del rei Lluís XV de França.
Biografia
El seu certificat de baptisme indica que era filla de Jean Joseph Roman Couppier, un burgès, i de Madeleine Armand, un matrimoni. El seu padrí era un comerciant, i la seva padrina era l'esposa d'un comerciant. Posteriorment, el seu certificat de baptisme va ser falsificat en un dels dos registres amb la intenció de fer-la semblar noble: "Sieur" es va convertir en "Messire", la partícula "de" es va inserir entre Roman i Couppier, que es va convertir en Coppier, i els epítets "merchant" es van esborrar.[2] El seu certificat de defunció es refereix a ella com a Dame Anne Coppier.[1]
Amant del rei
Mentre passava per Grenoble durant l'estiu de 1760,[3] Giacomo Casanova, el seu amant, va inventar un horòscop per a ella que li indicava que anés a París per convertir-se en l'amant de Lluís XV[4][5] Casanova la va descriure així: "La seva pell setinada era d'un blanc enlluernador, realçada per uns magnífics cabells negres. Els trets de la seva cara eren perfectament regulars; la seva complexió era de color clar, els seus ulls foscos i ametllats posseïen la brillantor més viva i la major dolçor; tenia celles ben arquejades, una boca petita, dents regulars i ben col·locades amb un esmalt nacrat i llavis d'un rosa tendre sobre els quals descansava el somriure de la gràcia i la modèstia".[2] Com que era alta, Lluís XV la va sobrenomenar "la meva alta".[2]
Va tenir una aventura amb el rei Lluís XV del 1760 al 1765, per a gran consternació de la marquesa de Pompadour, la seva amant oficial. El 1762, va donar a llum a un fill del rei, Louis-Aimé de Borbó (1762-1787), conegut com l'abat de Borbó, l'únic fill il·legítim que el rei reconeixia.[6] Era exigent al rei, buscant honors i la legitimació del seu fill, fins al punt que el monarca es va cansar de les importunitats i la malaptesa de la seva amant. El setembre de 1765, uns arquers van venir a endur-se el nen. Va ser criat lluny de la seva mare i desconeixia el seu llinatge reial fins que va tenir l'edat suficient per entrar al col·legi de Pontlevoy.[2] Exiliada, va deixar Passy per viure en un convent ursulí a Saint-Denis. Louis Phélypeaux de Saint-Florentin sovint li donava notícies del seu fill. A més de les rendes vitalícies que li va concedir a ella i al seu fill, el 1767 Lluís XV li va donar 500.000 lliures.[2]
Matrimoni i fi de la vida
El 1772 es va casar amb Gabriel Guillaume de Siran, marquès de Cavanac. El 1781 va ser enxampada amb el seu jove amant, l'abat Thomas de Boisgelin de Kerdu, disset anys més jove que ella, arruïnant així la seva carrera eclesiàstica.
Va emigrar a Espanya el 1792, després va tornar a França i va morir sense diners al número 21 del carrer Satory de Versalles el 27 de desembre de 1808.[1][2]
Referències
- 1 2 3 «Versalles» (en francès) p. 210..
- 1 2 3 4 5 6 Revista Historia No. 159, février 1960
- ↑ Google Livre Le lit du roi : Casanova, Louis XV et Mlle de Romans par Octave Aubry, éditions Fayard 1932.
- ↑ Le lit du roi (en français), mars 1932, p. 126.
- ↑ Goole Livre Casanova, les dessus et les dessous de l'Europe des Lumières par Guy Chaussinand-Nogaret édition Fayard 2006.
- ↑ Site histoire-et-secrets.com, page sur Louis-Aimé de Bourbon.
Bibliografia
- Michel Garcin, Mademoiselle de Romans, la «grande», Atlantica, 1er mars 2006, (ISBN 978-2843949029).