Annibale Frossi

Plantilla:Infotaula personaAnnibale Frossi
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 agost 1911 Modifica el valor a Wikidata
Muzzana del Turgnano (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 febrer 1999 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Alçada170 cm Modifica el valor a Wikidata
Pes68 quilograms Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista (–1945), periodista, entrenador de futbol Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipExtrem esquerre Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1929–1931 Udinese Calcio 32(0)
1931–1933 Calcio Padova 47(10)
1933–1934 SSC Bari 30(12)
1934–1935 Calcio Padova 26(14)
1935–1936 L'Aquila Calcio 1927 34(9)
1936–1942 FC Inter de Milà 125(40)
1942–1943 Aurora Pro Patria 24(3)
1945–1945 Como 1907 5(2)
  Selecció nacional Nombre de partits/curses jugades
1936–1937   Itàlia 5(8)
Participà en
1r agost 1936Jocs Olímpics d'Estiu de 1936 Modifica el valor a Wikidata


Olympics.com: annibale-frossi FIFA: 292060 Modifica el valor a Wikidata
Medaller
Futbol
Representa:  Itàlia
Jocs Olímpics Anells olímpics
Or Berlín 1936 Futbol masculí

Annibale Frossi (Muzzana del Turgnano, 6 d'agost de 1911 - Milà, 26 de febrer de 1999) fou un futbolista i posterior entrenador italià, guanyador d'una medalla olímpica. Jugava de davanter.[1] Era especialment conegut per jugar amb ulleres per culpa de la miopia que patia.[2]

Carrera com a jugador

Nascut a Muzzana del Turgnano,[3] va començar la seva carrera com a futbolista professional a l'Udinese i, després d'una llarga estada a la Serie B, amb Padova, Bari i L'Aquila, va fitxar per l'Ambrosiana Inter, on va debutar el 21 de juny de 1936, a la Copa Mitropa. El 1936 va ser convocat per disputar els Jocs Olímpics d'Estiu de Berlín, on guanyà la medalla d'or en la competició de futbol. Amb set gols fou el màxim golejador del torneig.[4][5] En els anys posteriors va continuar jugant amb l'Inter fins a 1942, guanyant el “Scudetto” el 1938 i 1940, així com la Coppa de 1939. Amb l'Inter va marcar 49 gols en 147 partits, 40 dels quals van ser a la lliga en 125 partits disputats.[3] Durant la Segona Guerra Mundial va jugar al Pro Patria entre 1942 i 1943, i al Como el 1945, abans de retirar-se.[2]

Amb la selecció italiana jugà un total de cinc partits entre el 1936 i 1937, en què marcà vuit gols.[6][7]

Carrera com entrenador

Poc després de penjar les botes va començar a exercir d'entrenador en diversos clubs italians: Genoa, Napoli, Monza, Torino, Modena, Triestina i Internazionale, sense aconseguir cap resultat destacat. Va ser el creador de l'alineació 5–4–1 i està associat, junt amb d'altres entrenadors, amb el desenvolupament del catenaccio o tàctica de "bloqueig" en el futbol.[2]

Darrers anys

Frossi es va llicenciar en dret. Més tard va treballar com a director general d'Alfa Romeo en el sector industrial i, en els darrers anys de la seva vida va ser columnista del diari italià Il Corriere della Sera de Milà.[2][8]

Referències

  1. ↑ «Annibale Frossi». Olympedia. [Consulta: 18 setembre 2021].
  2. 1 2 3 4 «Ci ha lasciati Frossi, ala col turbo Fece volare Ambrosiana e nazionale» (en italià). La Gazzetta dello Sport, 28-02-1999. [Consulta: 21 juliol 2016].
  3. 1 2 «Annibale Frossi» (en italià). Inter.it. [Consulta: 21 juliol 2016].
  4. ↑ «Olympedia – Annibale Frossi». [Consulta: 16 octubre 2025].
  5. ↑ «Frossi, Annibale» (en italià). Enciclopedia del Calcio 2011. Arxivat de l'original el 24 de setembre 2015. [Consulta: 21 juliol 2016].
  6. ↑ «Frossi, Annibale» (en italià). FIGC. Arxivat de l'original el 17 April 2016. [Consulta: 21 juliol 2016].
  7. ↑ «Italy - International Matches 1930-1939». Rec.Sport.Soccer Statistics Foundation, 21-04-2011. [Consulta: 21 juliol 2016].
  8. ↑ «È morto Frossi, l'ala con gli occhiali che trascinò l'Italia all'oro di Berlino» (en italià). corriere.it, 28-02-1999. [Consulta: 21 juliol 2016].