Annie Vautier
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Catherine Anne Baricalla 12 juliol 1939 comuna de Mònaco |
| Mort | 5 juny 2024 Niça (França) |
| Causa de mort | accident vascular cerebral |
| Activitat | |
| Ocupació | artista de performance |
| Família | |
| Cònjuge | Ben Vautier (–2024), mort de la persona |
Catherine Anne "Annie" Vautier (de soltera Baricalla, Mònaco, 12 de juliol de 1939 – Niça, 5 de juny de 2024) fou una artista de performance francesa vinculada al moviment Fluxus.Va formar part de l'escena artística experimental de Niça als anys seixanta i setanta.[1]
Biografia
Annie Vautier va néixer a Mònaco el 1939. El 1963 va conèixer Ben Vautier, amb qui es va casar el 1964 i van tenir dos fills, Éva Cunégonde i François Malabarva.[2][3]
Carrera artística
Va formar part del col·lectiu Théâtre Total, participant en diverses representacions teatrals i performatives, incloent-hi espais com l'Artistique, el Théâtre de poche o el Buffet de la Gare, així com accions artístiques a l'espai públic. Una de les seves performances més destacades va ser Para Knizak, en què col·locava una taula i cadires al carrer davant de casa i convidava els transeünts a compartir un àpat. També va idear l'exposició Fleurs (7–13 de desembre de 1967) a la Galerie Ben doute de tout, que incloïa flors que regava cada vespre, tot expressant que «no és necessari venir… però sapigueu que Annie exposa… les flors no estan a la venda» La crítica ha destacat la dimensió íntima i quotidiana de les seves obres, en contrast amb la provocació habitual del moviment d'art participatiu.[1][4]
Col·laboració amb Ben Vautier
Des de 1963, va col·laborar artísticament amb el seu marit durant tota la seva vida, participant regularment en exposicions, llibres, enregistraments i performances, convertint-se en una figura fonamental en l'obra de l'artista i en la difusió del moviment Fluxus a França.[1][5]
Mort i homenatge
Annie va morir el 5 de juny de 2024 a Niça a causa d'un accident vascular cerebral. El mateix dia, Ben Vautier es va suïcidar, deixant una nota que expressava la impossibilitat de viure sense ella.[5] El 13 de juny de 2024, la ciutat de Niça els va retre un homenatge públic multitudinari a la Promenade du Paillon, amb performances, música i una ofrena floral.[6]
Vegeu també
Referències
- 1 2 3 «Annie Vautier» (en francès). [Consulta: 9 agost 2025].
- ↑ «Ben, l'art de choisir le mot de la fin» (en francès). the nouvel obs, 5 juin 2024. [Consulta: 9 agost 2025].
- ↑ (PDF) (en castellà) Ben Vautier La muerte no existe. Universidad Nacional Autónoma de México. Museo Universitario Arte Contemporáneo [Mèxic], 2022.
- ↑ «Annie Vautier | A history of performance art on the Riviera from 1951 until now». [Consulta: 9 agost 2025].
- 1 2 «Ben Vautier, Artist Whose Specialty Was Provocation, Dies at 88 - Kazumilk» (en anglès). Kazu Milk, 04-11-2024. Arxivat de l'original el 2024-12-28.
- ↑ «Le peuple de Nice rassemblé pour un dernier hommage historique à Ben et Annie» (en francès). Nice 24, 13-06-2024. [Consulta: 9 agost 2025].