Anthoceros
 Anthoceros agrestis  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Regne | Plantae |
| Classe | Anthocerotopsida |
| Ordre | Anthocerotales |
| Família | Anthocerotaceae |
| Gènere | Anthoceros L., 1753 Anthoceros |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Aspiromitus
|
| Espècies | |
| Anthoceros agrestis Anthoceros punctatus | |
Anthoceros és un gènere d'antocerotes, unes plantes no vasculars de la família de les Anthocerotaceae. Conté entre 57 i 81 espècies acceptades, depenent de les fonts consultades.[1][2]
Les espècies del gènere Anthoceros es caracteritzen per tenir un tal·lus verd de mida petita o mitjana, més o menys lobulat. Els esporòfits d'Anthoceros són de mida grans i atenyen els 3 centímetres de longitud. Consta d'un peu, una zona intermedia i una càpsula. Apareix en agrupacions sobre la superfície del tal·lus cadascun envoltat a la base per un involucre tubular. Els espècimens d'aquest gènere són amfitrions de cianobacteris del gènere Nostoc. Desenvolupen una relació de simbiosi on els Nostoc, fixadors de nitrogen atmosfèric, proporcionen nitrogen a la planta a través de cèl·lules heterocistes. Aquestes colònies de Nostoc es troben a la superfície inferior del tal·lus i es distingeixen perquè formen taques de color verd blau o bru fosc.[3] Són espècies cosmopolites que habiten talussos i sòls humits argilosos.
Són fàcilment confusibles amb el gènere Phaeoceros. Es diferencien d'aquest gènere perquè desenvolupen espores de color gris fosc, marró o negre mentre que les espècies de Phaeoceros desenvolupen espores grogues.[4]
El nom del gènere significa briòfit amb flors amb forma de corn i prové del grec anthos = flor i keras = corn.
Taxonomia
De totes les espècies existents, a Europa i la Península Ibèrica hi ha 3 espècies acceptades, de les quals només A.punctatus ha estat localitzada als Països Catalans:[5]
- Anthoceros caucasicus Steph.
- Anthoceros agrestis Paton
- Anthoceros punctatus L.
Referències
- ↑ «Anthoceros». [Consulta: 13 abril 2019].
- ↑ «Anthoceros L.». Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 26 novembre 2025].
- ↑ Enderlin, C. S. and J. C. Meeks. (1983). Pure culture and reconstitution of the Anthoceros-Nostoc symbiotic association. Planta 158(2) 157-65.
- ↑ Proskauer, Johannes «Studies on Athocerotales. III.». Bulletin of the Torrey Botanical Club, 78, 4, 1951, p. 331–349. DOI: 10.2307/2481996. JSTOR: 2481996.
- ↑ Montserrat Brugués, Elena Ruiz & Llorenç Sáez. «Catàleg de les Molses de Catalunya». UAB, 2023. [Consulta: 15 gener 2025].