Antiespanyolisme

Pintada antiespanyola a Sant Sebastià.

L'antiespanyolisme és l'aversió per Espanya, pel nacionalisme espanyol, o per la cultura i llengua espanyola.[1] Existeixen diferents llocs, especialment aquells on existeix un fort sentiment nacional propi i/o poc o gens espanyolista, on hi ha un nombre significatiu d'entitats, mitjans o individus antiespanyolistes. Dins de l'antiespanyolisme, també hi ha a vegades un corrent d'hispanofòbia.

Antiespanyolisme a Catalunya

Atès que l'aversió a un col·lectiu social o nacional sempre té origen en un conflicte previ de tipus polític, religiós o ètnic, en el cas de la relació entre Castella i la Corona d'Aragó, en general, i Catalunya en particular també és així. Atenent l'historiador Antoni Simon el catalanisme s'origina a la Baixa Edat Mitjana i el Renaixement,[2] atès que en aquest període apareixen les identitats nacionals a Europa. Tot i el conflicte amb la Corona Castellana al llarg dels segles, àdhuc amb guerres com la dels dos Peres, no sembla haver-hi gaire rastre de castellanofòbia, atesos els testimonis literaris.

És al s. XIX i XX, quan Espanya s'arrossega pel desastre colonial, i alhora la pressió castellana sobre la identitat catalana s'extrema, que apareix com a reacció l'antiespanyolisme. Segons l'escriptor i periodista Vicenç Villatoro, el refús a l'espanyolitat sorgí durant la Guerra de Cuba, com una exaltació de la contribució catalana al conjunt d'Espanya, i la percepció que Catalunya era la «punta de llança de la industrialització en la Península», en un context de «fracàs organitzatiu i polític en el conflicte militar». Tot plegat generaria «una demanda de regeneració, que el catalanisme va fer seva». Segons en Villatoro aquest projecte polític, en origen, «no és solament per a la Catalunya estricta, sinó que vol transformar Espanya».[3]

Posteriorment, sovint l'antiespanyolisme ha coincidit amb moments àlgids de l'anticatalanisme cada cop que Catalunya demanava/aconseguia algun tipus d'autogovern (Mancomunitat, Generalitat, estatuts d'autonomia, etc.), o "concessió".

Alguns periodistes opinen que entitats nacionalistes o de caràcter independentista de Catalunya[3] i del País Basc[4][5] han abanderat l'antiespanyolisme.

Referències

  1. ↑ Giner i les arrels de l'antiespanyolisme Arxivat 2008-06-05 a Wayback Machine. (castellà)
  2. ↑ Antoni Simon, Els orígens històrics de l'anticatalanisme, página 43, L'Espill, núm. 24, Universitat de València
  3. 1 2 Villatoro, Vicenç (2000), Los nuevos horizontes del nacionalismo catalán (castellà), La factoria, 2007
  4. ↑ Fernández Ulloa, Teresa (2003), La fuerza del mito en el discurso político nacionalista de Sabino Arana Goiri (castellà), Tons (Revista Electrònica de Estudios Filológicos), Universitat de Múrcia [2007]
  5. ↑ Aranzadi, Juan (2000), Maketos y moros Arxivat 2007-09-10 a Wayback Machine. (castellà), Diari El País, Madrid [2007]

Vegeu també