Antoine Parmentier
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (fr) Antoine Augustin Parmentier  12 agost 1737 Montdidier (França) | ||
| Mort | 17 desembre 1813 (76 anys) París | ||
| Sepultura | Cementiri del Père-Lachaise, 39 Grave of Antoine Parmentier (en)  | ||
| Formació | Liceu Louis-le-Grand | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Farmàcia | ||
| Lloc de treball | Rue Croix-des-Petits-Champs | ||
| Ocupació | inspector general de les Forces Armades (1796–), censor reial (1779–), farmacèutic (1772–), botànic, dietista, agrònom, químic | ||
| Membre de | |||
| Obra | |||
| Abrev. botànica | Parm. | ||
| Família | |||
| Germans | Marie-Suzanne Parmentier | ||
Signatura  | |||
  | |||
Antoine-Augustin Parmentier (Montdidier, 17 d'agost de 1737 - París, 17 de desembre de 1813[1]) va ser un agrònom, naturalista, nutricionista i higienista francès.
La seva experiència com captiu a Prússia durant la Guerra dels Set Anys el va portar a defensar la patata com a alternativa alimentària[2] (a França, com a gairebé tot Europa, se la considerava no comestible). Va aconseguir que s'aixequessin les lleis que prohibien el seu cultiu, i va promoure el seu consum. Va ser un dels creadors de l'Escola de la fleca a França. Va treballar també en el blat de moro, l'opi i la banya del sègol. També va preconitzar l'ús del fred per conservar la carn i va desenvolupar tècniques per extreure el sucre de la remolatxa.[3]
L'acollida que Lluís XVI havia reservat a l'agrònom filantrop li va fer ser durant la Revolució francesa sospitós per al Nou Règim. Però aviat se li va confiar la vigilància de les salaons destinades a l'exèrcit francès. El Directori i el Consolat també es van servir de les seves competències.
Durant l'època napoleònica, com inspector general del servei de salut,[4]) aconsegueix que l'exèrcit adopti la vacunació antivariolosa i s'ocupa de les condicions higièniques en els vaixells.
Científic amb una obra notable per la seva varietat, participa, a més, en la vida social col·laborant en els textos relacionats amb la reforma agrària proposats per l'Assemblea Nacional Constituent. Entra a l'Acadèmia de les Ciències el 1795 a la secció d'economia rural.
La seva família està enterrada en el Cementiri del Père-Lachaise a París.
Referències
- ↑ Crombie, Alistair Cameron; Hoskin, Michael A. History of Science (en anglès). Science History Publications, 1978, p. 171.
- ↑ Clout, Hugh D. Agriculture in France on the Eve of the Railway Age (en anglès). Rowman & Littlefield, 1980, p. 92-93. ISBN 0389200174.
- ↑ Ragatz, Lowell Joseph. The Agricultural Revolution: The Transformation of Rural Techniques in Europe During the Eighteenth and Early Nineteenth Centuries (en anglès). A. Thomas, 1937, p. 19.
- ↑ Parmentier, Antoine. Éloge de M. Model, conseiller de la Cour, premier apothicaire de S. M. l'Impératrice de Russie, directeur et inspecteur général des pharmacies (en francès). Chez Monory, 1775, p. 1.