Antoni Abat
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | Ἀβᾶς Ἀντώνιος ( 'Abas 'Antónios) 251 Coma (en) | ||
| Mort | c. 357 Tebes | ||
| Sepultura | Monestir de Sant Antoni (Desert oriental d'Egipte); en 561, cos traslladat a Alexandria; el 663, a Constantinoble; s. XI, a Saint-Antoine-l'Abbaye (Isère, França) | ||
| Residència | Dayr al-Maymun (en) | ||
| Religió | Cristianisme | ||
| Es coneix per | "Pare de tots els monjos" | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | monjo cristià, anacoreta, escriptor | ||
| Període | Imperi Romà | ||
| abat; Pare Venerable, Portador de Déu | |||
| |||
| Celebració | Tota la cristiandat | ||
| Pelegrinatge | Monestir de Sant Antoni; Saint-Antoine l'Abbaye | ||
| Festivitat | 17 de gener (catòlics i ortodoxos); 30 de gener (coptes) | ||
| Iconografia | Vell i amb barba, amb una gaiata en forma de "tau" i amb una campana penjada; amb un porc (a Occident); amb un llibre; amb una creu en forma de "tau" (creu de Sant Antoni); com a monjo; com a ermità essent temptat per dimonis i figures femenines | ||
| Patró de | Animals (a Catalunya, especialment els animals de peu rodó); traginers i corredors d'animals; el Perelló; Illes Balears, Menorca, Sant Antoni de Portmany (Eivissa); Orde dels Canonges Regulars de Sant Antoni de Viena | ||
Antoni Abat, també conegut com sant Antoni Abat, sant Antoni el Gran, sant Antoni del porquet o sant Antoni dels ases (Memfis, 250 – Kolzim, 17 de gener de 356) va ser un anacoreta i sant d'origen egipci.[1] Va néixer en el si d'una família apoderada. En quedar-se orfe de ben jove va repartir la seva fortuna entre les persones més necessitades i va iniciar una vida d'ermità.[2] El 270, es retirà al desert, on passà la major part de la seva vida.[1]
Entre les seves gestes més conegudes, són molt anomenades les seves lluites contra les temptacions diabòliques, així com la visita que feu a sant Pau l'ermità.[3] A l'alta edat mitjana, es va fundar, sota la seva invocació, l'orde religiós dels Canonges Regulars de Sant Antoni o Antonians, una congregació especialitzada en la curació de malalties contagioses.[3]
Sant Antoni es representa com un ancià amb barba, vestit amb roba de sac i amb caputxa, i amb una campana, un porquet, un bàcul amb forma de tau i el foc sagrat, en al·lusió a l'ergotisme que curaven els antonians.[3] Tant a Orient com a Occident, el sant gaudeix de molta popularitat. Així, als Països Catalans diverses esglésies i capelles honoren el seu nom.[1] Se'l considera patró dels animals,[2] dels pagesos i dels traginers.[4] Així, el 17 de gener, dia de la seva festa, se celebra amb la benedicció del bestiar i la cavalcada dels Tres Tombs.[1][4]
Referències
- 1 2 3 4 «Antoni Abat | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 juny 2021].
- 1 2 «Qui era, segons la tradició cristiana, Sant Antoni Abat?». [Consulta: 23 juny 2021].
- 1 2 3 «Sant Antoni Abat | Museu Nacional d'Art de Catalunya». [Consulta: 23 juny 2021].
- 1 2 «Sant Antoni Abat, 17 de gener. Calendari l'Ermità», 13-01-2022. [Consulta: 17 gener 2022].
Bibliografia
- Joan Rallo i García. Aproximació a Sant Antoni. Vida, trufes, ergotisme i dimonis. Majorals de Sant Antoni 1997. Morella, 1996.
