Antoni Batlle Mas
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1919  Reus (Baix Camp) |
| Mort | 2002 (82/83 anys) Reus (Baix Camp) |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, Antifranquisme |
| Partit | Estat Català |
Antoni o Anton Batlle Mas (Reus 1919 - Reus, 2002) va ser un polític català.[1]
Es va afiliar l'any 1934 a les joventuts d'Estat Català i va intervindre en els fets del 6 d'Octubre. A l'esclatar la guerra civil, es va incorporar a l'Exèrcit de la República, i va prestar serveis a transmissions. Acabada la guerra es va haver d'incorporar per força a l’exèrcit espanyol, i va ser destinat a Puigcerdà. Es va incorporar a la secció militar del Front Nacional de Catalunya(FNC), que dirigia Jaume Martínez Vendrell, amb el nom de guerra de «Baldiri». Aprofitant el seu passi militar, feia viatges a Perpinyà, tornava a Puigcerdà i s'encaminava a Barcelona en tren, sense problemes, transportant informes i documentació entre una part i l'altra dels Pirineus, fins que la policia va detenir a alguns col·laboradors i va cessar els seus viatges.[1]
Va ajudar a resistents i fugitius del nazisme a travessar la frontera, i l'exèrcit francès el va acreditar així: «soldat sans uniforme des Forces Françaises Combattantes, a participé, en territoire occupé par l'ennemi, au glorieux combat pour la liberation de la Patrie».[a][1]
Va realitzar una intensa activitat clandestina durant el règim franquista, però no va voler mai que se sabés en quines accions havia participat, cosa que els historiadors consideren que no va permetre que se li donés el reconeixement que mereixia.[1]
L'any 1951 Felip Pich Aguilera, propietari de la fàbrica tèxtil «Pich-Aguilera» situada darrere de l'edifici de l'Hospital de sant Joan i molt a la vora de l'Escola del Treball, li va encarregar un informe sobre l'estat d'un pou que hi havia en aquell lloc, pou que s'havia construït entre finals del segle xix i principis del segle xx per proporcionar aigua a les fàbriques del Vapor Nou. Un familiar d'Anton Batlle va baixar a inspeccionar el pou i all pocs minuts va pujar a la superfície esgarrifat. Va dir que a uns trenta metres de fondària el pou estava ple de cadàvers. Felip Pich Aguilera, quan va conèixer els fets, va ordenar tapar el pou amb una volta i el va segellar. Aquest fet el va explicar Anton Batlle en un article a El Punt, l'any 2001.[2] Investigant pel seu compte, Antoni Batlle va saber que els cossos pertanyien als presoners republicans tancats a les naus properes a l'Escola de Treball, que va ser un camp de concentració durant la postguerra. Aquest pou està inclòs en l'Inventari de fosses de la Guerra Civil i la dictadura franquista del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.[3]
Durant la transició va participar en la delegació local de l'Assemblea de Catalunya com a representant del Front Nacional, i assistint algunes vegades com a delegat del Baix Camp als plenaris de l'Assemblea que es feien a Barcelona.[4]
L'any 1999 el partit li va retre un homenatge, com a membre del Consell polític d'Estat Català al Baix Camp. Era un referent de l'independentisme al Camp de Tarragona i va seguir sempre com a militant d'Estat Català fins a la seva mort.[4][1]
Notes
- ↑ Soldat sense uniforme de les Forces Franceses Combatents, ha participat en territori ocupat per l'enemic al gloriós combat per l'alliberament de la pàtria
Referències
- 1 2 3 4 5
- ↑ Palomar, Salvador. «El pou de la mort». reusdigital. [Consulta: 8 gener 2026].
- ↑ «Pou de Pich i Aguilera». Banc de la memòria democràtica. Memorial Democràtic. [Consulta: 8 gener 2026].
- 1 2 Gavaldà, Antoni. «Reus en la transició». A: Història general de Reus, vol. V. Reus: l'Ajuntament, 2003, pàg. 46. ISBN 8489688222