Antoni Bosch Penalva

Plantilla:Infotaula personaAntoni Bosch Penalva
Biografia
Naixement12 novembre 1925 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1996 Modifica el valor a Wikidata (70/71 anys)
Activitat
Ocupacióautor de còmic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorEditorial Bruguera
Hispano Americana de Ediciones
Ameller Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Antoni Bosch Penalva (Barcelona, 12 de novembre de 1925 - 1996), que habitualment firmava amb un o dos dels seus cognoms, és un autor de còmic i il·lustrador català.[1] Germà major del també il·lustrador Jordi Penalva.[2]

Biografia

Antoni inicia la carrera de Belles arts, però amb setze anys comença a treballar en una empresa artesana de decoració i embelliment del cristall.[1]

Després de ser rebutjades les seves primeres mostres per l'Editorial Bruguera, col·labora amb Hispano Americana i Ameller. També il·lustra llibres de text per al batxillerat. El 1945 crea Yakub, el pequeño vagabundo, el seu primer personatge, per a l'Editorial Fantasio, encara que només dura quatre números.[1]

El 1947, mentre està realitzant el servei militar, la recuperació de la revista Pulgarcito li dona l'oportunitat de publicar la més famosa de les seves sèries: Silver Roy. Per a la revista de còmic El Campeón, de Bruguera, dibuixa la sèrie Erik, el enigma viviente.[1]

A partir de 1952, es dedica sobretot a la realització de portades, entre les quals destaquen, per la seva elegància, les de la revista Can Can el 1958, sempre per a l'Editorial Bruguera.[2]

Des de 1961 al 66, produirà serials de romanç per al mercat anglès, arribant a viatjar a Londres i Brussel·les.[2][1]

Tornarà després a decantar-se per la il·lustració, molt millor pagada, encara que el 1975 va realitzar la historieta Los gorriones (lit. Els pardals), amb guió de Mariano Hispano, per a l'estranger.[2][1]

En la dècada de 1970, editorials com Bruguera, Molino o Toray, que publicaven novel·la juvenil, traduïdes o de producció pròpia, encarregaven les portades a il·lustradors. Bosch Penalva en va fer per a la col·lecció Historias Selección de l'Editorial Bruguera.[3] També per a Bruguera, ja havia fet, el 1958, la sobrecoberta de Cuentos de Grimm, de la col·lecció Serie Leyendas y Cuentos,[4] i és considerat un dels millors il·lustradors d'aquesta editorial, juntament amb Antonio Bernal i Vicente Rosso.[5]

Era una època en què els professionals de la il·lustració no gaudien de gaires drets, com ara els drets d'autor dels seu treball, que solia quedar en poder de l'editorial o empresa que els hi havia encarregat. Van sorgir diverses associacions per reivindicar els seus drets i Bosch Penalva va ser soci de l'anomenat Club Dhin, que ell mateix va presidir a la mort de Francisco Macián que n'era el president fundador. Segons Rafael Cortiella, un dels fundadors de l'entitat, «Era un club per lluitar pels drets d'autor, però […] era molt difícil gestionar-lo […] i no ens posàvem d'acord. Tothom volia els seus drets, però no les seves obligacions».[6]

Per a molts dibuixos i il·lustracions calia disposar de referències o models i documentar-se. Sovint els còmics americans servien de referència. Per a les composicions, Bosch Penalva: fotografiava el seu germà recreant escenes i postures i la foto li servia de referència. Aquesta tècnica va ser seguida per altres il·lustradors de l'època.[7]

Obra

Anys Títol Guionista Tipus Publicació
1943 Cuento Infantil Serial Hispano Americana: Infantil de las Grandes Aventuras[2]
1946 Yakub, el Pequeño Vagabundo Serial Fantasio
1947 Silver Roy, el Comando Solitario Antoni Bosch, Rafael González[2] Sèrie Pulgarcito
1947 Titán, el Invencible Monografia Bruguera
1948 Erik, el Enigma Viviente Sèrie El Campeón
1950 Silver Roy, el Comando Solitario Monografia Bruguera: Magos del Lápiz
1975 Els Estornells Mariano Hispano Sèrie Cavall Fort[2]

Referències

  1. 1 2 3 4 5 6 Entrevista d'Armando Matías Guiu a l'autor a Comic Story-6, al sisè número de Bruguelandia, Editorial Bruguera, Barcelona, 28/12/1981, p. 28-29.
  2. 1 2 3 4 5 6 7 Cuadrado (2000), p. 181.
  3. ↑ Amengual Salas, 2024, p. 86.
  4. ↑ Samper Prunera, Emili «El llegat dels germans Grimm en el segle XXI: del paper a la pantalla» (pdf). Estudis de Literatura Oral Popular, 1, 2012, p. 137 [Consulta: 1r abril 2026].
  5. ↑ Soldevila Albertí, Joan Manuel «La "Col·lecció Històries" de Bruguera, la primera gran col·lecció de còmic en català» (pdf). L'Aiguadolç, 52, 2023, p. 201 [Consulta: 1r abril 2026].
  6. ↑ Amengual Salas, 2024, p. 78-79.
  7. ↑ Amengual Salas, 2024, p. 117.

Bibliografia

  • Cuadrado, Jesús. Atlas español de la cultura popular: De la historieta y su uso, 1873-2000 (en castellà). Madrid: Ediciones Sinsentido/Fundación Germán Sánchez Ruipérez. 2 v, 2000. ISBN 84-89384-23-1. 

Enllaços externs