Antoni Fuster Valldeperes
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1895  Reus (Baix Camp) | ||
| Mort | 1942 (46/47 anys) Barcelona | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | pintor, escriptor, assagista | ||
Antoni Fuster Valldeperes, oficialment Antoni Fusté Valldeperes, (Reus, Baix Camp, 1895 - Barcelona, 1942) va ser un pintor i escriptor català, fill d'Antoni Fuster Banús.
Fill d'un pintor va seguir l'art del seu pare però a causa d'una malaltia mental el van tancar a l'Institut Pere Mata (manicomi de Reus); es va recuperar però el 1914 el van ingressar un altre cop a petició pròpia; recuperat, va tornar a recaure, i el 1922 el trobem fent una cura de repòs a l'Institut Pere Mata. Es dedicava més a escriure que a pintar i va col·laborar a la majoria dels diaris de l'època, especialment a La Veu del camp, de la Lliga Regionalista, on publicava una secció fixa i a Foment, on col·laborava sota el pseudònim de «Lluch», i publicava quasi diàriament «Moments», un aplec de treballs publicats posteriorment en un volum.[1] També va publicar al diari Reus. A la seva joventut col·laborava amb dibuixos i gravats a L'Escut de Reus. També va publicar obres de teatre (Camp perdut, (1916), La Bruixa (1918)) i contes i rondalles (La Dama del retaule: conte (1919), El Príncep captiu: llegenda (1921), Perot i l'estel: rondalles del vell boter (1934)).[2] Aquesta última obra, Perot i l'estel, és, segons Magí Sunyer, la seva millor i més extensa novel·la, on deixa testimoni dels costums i festes d'altres temps, dels personatges típics i pintorescos, amb una atenció especial cap al món dels gitanos, i narra la confrontació entre el vell republicanisme i l'entrada de les idees catalanistes.[3] La seva obra pictòrica més coneguda és el cartell del Carnaval de 1919. El 1927 va obrir una botiga d'arts decoratives a Barcelona a la via Laietana. Va escriure contes, novel·les i obres de teatre, i va dirigir la revista Meridià: tribuna del Front Intel·lectual Antifeixista (1938-1939) de Barcelona.[1] La ciutat de Reus li ha dedicat un carrer.[4]
Referències
- 1 2 Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 296-297.
- ↑ Vidal, Plàcid «Antoni Fuster Valldeperas». Revista del Centre de Lectura, Any II, núm. 37, 1-VIII-1921, p. 252-254.
- ↑ Sunyer, Magí. «La literatura». A: Història general de Reus, vol. V. Reus: l'Ajuntament, 2003, p. 153. ISBN 8489688222
- ↑ Tricaz, Enric. Homes i dones pels carrers de Reus. Valls: Cossetània, 2010, p. 55. ISBN 9788497916929.