Antonio Cabrera Serrano

Plantilla:Infotaula personaAntonio Cabrera Serrano
Biografia
Naixement27 maig 1958 Modifica el valor a Wikidata
Medina Sidonia (província de Cadis) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 juny 2019 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Toledo (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Residènciala Vall d'Uixó Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, poeta, professor de filosofia Modifica el valor a Wikidata

Antonio Cabrera Serrano (Medina Sidonia, Cadis, 1958 - Toledo, 2019)[1] fou un escriptor i filòsof valencià d'origen andalús.

Fill de Guàrdia Civil, de ben jove es trasllada amb la família a l'Horta Sud.[2] Professor de filosofia a un institut d'educació secundària de la Vall d'Uixó (la Plana Baixa), on es va traslladar a viure, Cabrera s'inicia en la poesia l'any 1985 amb breus poemaris com Sueño que alarga la vida (1985), Autorretrato (1987), Ante el invierno (1996) i La mano que escribe (1999). En aquesta etapa aconsegueix alguns premis com el Vila d'Alaquàs i el Vila de Mislata. Salta al gran públic amb En la estación perpetua que li valen el premi Loewe, de prestigi internacional en llengua castellana l'any 1999, i el Premi de la Crítica de poesia castellana l'any 2000.[3]

Després de l'èxit d'En la estación pepetua publica un any més tard Tierra en el cielo (2001), una col·lecció de haikus de temàtica ornitològica, i l'any 2004 Con el aire, aquest darrer guardonat amb el premi de la Crítica Literària Valenciana i amb el Ciutat de Melilla. Li seguiran Piedras al agua (2010) i antologies com Montaña al sudoeste (2014) a cura de Josep M. Rodríguez. La poesia de Cabrera compta amb incursions en la estètica filosòfica, la traducció i la prosa literària.[4] El darrer poemari es Corteza de abedul, de l'any 2017.

També va col·laborar en diverses publicacions periodístiques com el Levante-EMV, El País o l'ABC, de les quals aquestes darreres es convertiren en el llibre de prosa El minuto y el año (2008). Antonio Cabrera també va traduïr al castellà autors com Gianni Vattimo (Poesía y ontología, PUV, 1993), Josep Maria de Sagarra (Los pájaros amigos, 2002) i Vicent Alonso (Sobre el lamento de Jasón, 2007).[3]

L'any 2017 pateix un accident i queda tetraplègic.[5] Dos anys més tard va morir a Toledo on es trobava internat a un hospital especialitzat en la seua malaltia.[1][6][7]

Referències

  1. 1 2 peiró, José vicente. «Adiós al poeta Antonio Cabrera» (en castellà), 17-06-2019. [Consulta: 14 setembre 2025].
  2. ↑ «Antonio», 11-07-2019. [Consulta: 14 setembre 2025].
  3. 1 2 Garcerá Román, Francisco J. «ENTREVISTA A ANTONIO CABRERA, UN POETA DE LA PERCEPCIÓN» (en castellà). Asociación Aleph, 2013. [Consulta: 14 setembre 2025].
  4. ↑ mateo-pretextos. «Antonio Cabrera» (en castellà). [Consulta: 14 setembre 2025].
  5. ↑ Lucas, Antonio. «Antonio Cabrera: versos desde el pabellón de tetrapléjicos» (en castellà). El mundo, 05-11-2017. [Consulta: 10 juny 2026].
  6. ↑ Martí, Joan-Carles. «Muere el poeta Antonio Cabrera» (en castellà), 17-06-2019. [Consulta: 14 setembre 2025].
  7. ↑ NTC, À Punt. «Mor el poeta Antonio Cabrera», 17-06-2019. [Consulta: 14 setembre 2025].


Premis i fites
Precedit per:
Tomás Segovia
"En los ojos del día"		 Premi de la Crítica Literària Valenciana
2005		 Succeït per:
Jenaro Talens
"La permanencia de las estaciones"
Precedit per:
Guillermo Carnero Arbat
Verano inglés		 Premi de la Crítica de poesia castellana
2000		 Succeït per:
Carlos Marzal
Metales pesados
Precedit per:
José María Álvarez
La lágrima de Ahab		 Premi Loewe
1999		 Succeït per:
Lorenzo Oliván
Puntos de fuga
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.