Antonio Cesti

Plantilla:Infotaula personaAntonio Cesti
Biografia
Naixement5 agost 1623 Modifica el valor a Wikidata
Arezzo (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 octubre 1669 Modifica el valor a Wikidata (46 anys)
Florència (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mestre de capella de la cort
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, organista, líder de conjunt, director d'orquestra, cantant, monjo Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsAntonio Maria Abbatini i Giacomo Carissimi Modifica el valor a Wikidata
AlumnesBernardo Pasquini Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de Frares Menors Modifica el valor a Wikidata
VeuTenor Modifica el valor a Wikidata

InstrumentOrgue i veu Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 0b6ba06d-69fc-4dde-aa04-145787e91c43 Lieder.net (compositor): 3699 Discogs: 1200913 IMSLP: Category:Cesti,_Antonio Modifica el valor a Wikidata

Pietro Antonio Cesti (5 d'agost de 1623 - 14 d'octubre de 1669), conegut avui principalment com a compositor italià d'òperes del Barroc, fou també tenor i organista, i un dels més cèlebres músics italians de la seva generació.

Nascut a Arezzo, on va estudiar amb diversos músics locals. El 1637 es trasllada a Volterra per unir-se a l'orde dels franciscans i es decanta per la música secular, probablement a causa del potent patronatge de la família Medici. Coneix a Salvator Rosa, que escriuria llibrets per a un cert nombre de les cantates de Cesti. Als voltants de 1650 Cesti comença a adquirir prestigi com a cantant i compositor d'òperes, cosa que creava un conflicte amb el seu orde fins que va aconseguir la dispensa dels seus vots. El 1652 es convertia en un membre de la cort de l'arxiduc Ferran Carles d'Habsburg. Després acceptava el càrrec de mestre de capella a Florència el 1660, el de Viena el 1666, i moria a Venècia el 1669.[1]

Cesti es coneix principalment com a compositor d'òperes. Les més celebrades van ser La Dori (Innsbruck, 1657), Il Pomo d'oro (Viena, 1668), per al casament de l'emperador Leopold I, i L'Orontea (1656). Eren molt més elaborades que les òperes venecianes contemporànies, incloent-hi una orquestra gran, nombrosos cors, i diversos mecanismes mecànics utilitzats per provocar efectes per exemple de batalles navals i tempestes. Orontea es representava disset vegades durant els trenta pròxims anys, i va ser de les més freqüentment interpretades en el continent a mitjans del segle xvii.

Cesti era també un compositor de cantates de cambra. Les seves òperes són notables per l'estil pur i delicat de les seves àries, influïdes per la seva carrera com a cantant professional.

Obres

TítolLlibretData d'estrenaLloc, teatreNotes
Alessandro vincitor di se stessoFrancesco Sbarra1651Venècia, Teatro Santi Giovanni e Paolo
Il Cesare amanteDario Varotari1651Venècia, Teatro Grimano
CleopatraDario Varotari1654Innsbruckversió revisada de Il Cesare amante
L'ArgiaGiovanni Filippo Apolloni1655Innsbruck
Marte placataGiovanni Filippo Apolloni1655Innsbruck
L'OronteaGiacinto Andrea Cicognini, revisada per Giovanni Filippo Apolloni19 de febrer del 1656Innsbruckreviscuda a Innsbruck el 1982 (René Jacobs) i enregistrada per HM; reviscuda a Frankfurt el 2015 (Ivor Bolton)
La DoriGiovanni Filippo Apolloni1657Innsbruck
Venere cacciatriceFrancesco Sbarra1659Innsbruckperduda
La magnanimità d'AlessandroFrancesco Sbarra1662Innsbruck
Il TitoNicolò Beregan13 febrer 1666Venècia, Teatro Grimano
Nettuno e Flora festeggiantiFrancesco Sbarra12 de juliol de 1666Viena
Le disgrazie d'AmoreFrancesco Sbarra19 de febrer de 1667Viena
La SemiramiGiovanni Andrea Moniglia9 de juliol 1667Vienarevisada el 1674 a Mòdena com a La schiava fortunata
La Germania esultanteFrancesco Sbarra1667Viena
Il pomo d'oroFrancesco Sbarra12–14 de juliol de 1668Viena
GensericoNicolò Beregan1669Venècia

Referències

  1. ↑ Alier Aixalà, Roger, 1941-. Guía universal de la ópera. Barcelona: Robinbook, 2007. ISBN 978-84-96924-03-1.