Antonio Guerra Gil

Plantilla:Infotaula personaAntonio Guerra Gil
Biografia
Naixement1945
Villanueva del Río y Minas Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPeriodista i escriptor
PartitPartit Socialista Obrer Espanyol Modifica el valor a Wikidata
Premis

Antonio Guerra Gil (Villanueva del Río y Minas, província de Sevilla, 1945) és un docent, periodista i escriptor espanyol.

De família minaire, es va llicenciar en lletres a la Universitat de Besançon i doctorar en medicina i cirurgia a la Universitat de Sevilla. Tanmateix en 1974 va obtenir la càtedra d'Institut en llengua i literatura francesa. Alhroa exercí el periodisme com a redactor d'El Correo de Andalucía i delegat a Andalusia del Grup 16.[1] Fou processat fins a 14 vegades i condemnat a un any i mig de presó pel Tribunal d'Ordre Públic.[2]

A finals de la dècada del 1960 va militar en la secció sevillana del PSOE, aleshores clandestí, i va ser director d'El Socialista (1977-1978). Fou candidat per la província de Sevilla a les eleccions generals espanyoles de 1977, però no fou escollit. De 1977 a 1979 va dirigir la revista Leviatán,[3] i el 1979 abandonà el PSOE.

Posteriorment ha treballat com a professor a la Universitat de Sevilla, ha fet d'analista polític a la premsa i ha escrit llibres, entre ells dues biografies de Felipe González. En 1987 va rebre el premi de novel·la San Fernando per Y se rompió el silencio: España 1970-1975 i el 1992 el Premi Espejo de España per Las Filípicas: Diez años de gobierno socialista 1982-1992.[4]

Obres

  • Periodismo y purgatorio (1974)
  • Felipe González. Socialismo es libertad (1978)
  • Y se rompió el silencio: España 1970-1975 (1987)
  • Alfonso Guerra: la divertida biografía de un sultán destronado (1991)
  • Las Filípicas: Diez años de gobierno socialista 1982-1992 (1992)
  • González-Guerra: historia de un divorcio (1993).
  • Sevilla. Hospital de Indias (2005)
  • La mina (2014)[5]

Referències

  1. ↑ Antonio Guerra Gil al web de la Fundació Pablo Iglesias
  2. ↑ José Romero Portillo Triunfo: una revista abierta al sur, p. 282
  3. ↑ Antonio Guerra Gil, El País, 21 de juny de 1978
  4. ↑ Antonio Guerra quiere provocar un debate en el PSOE con 'Las filípicas', El País, 17 de febrer de 1992
  5. ↑ El Sanedrín y los cinco magníficos, Diario de Sevilla, 2 de juny de 2014


Premis i fites
Precedit per:
Charles Powell
El rey, la monarquía y la transición a la democracia
Premi Espejo de España
1992
Succeït per:
Torcuato Luca de Tena
Franco si... pero. Confesiones profanas.