Anya Gallaccio
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1963  (62/63 anys)Paisley (Escòcia) |
| Formació | Goldsmiths Universitat de Kingston European Ceramics Work Center (en)  |
| Activitat | |
| Camp de treball | Art ceràmic |
| Ocupació | artista, artista conceptual, artista d'instal·lacions, dibuixant |
| Membre de | |
| Moviment | Art contemporani |
| Representada per | Annet Gelink Gallery (en) i Lehmann Maupin Gallery (en) |
| Família | |
| Pare | George Gallaccio |
Anya Gallaccio (Paisley, 1963) és una artista escocesa, que crea instal·lacions artístiques i minimalistes. Sovint treballa amb matèria orgànica, com la xocolata, el sucre, les flors i el gel.
En fer servir materials orgànics dona lloc a processos naturals de transformació i descomposició, cosa que significa que Gallaccio és incapaç de predir el resultat final de les seves instal·lacions.[1] Quelcom que a l'estrena d'una exposició pot ser plaent, com ara l'aroma de flors o xocolata, inevitablement arribaria a ser cada vegada més desagradable amb el temps.[2] La naturalesa puntual i específica del seu treball fa que sigui molt difícil de documentar. Per tant, el seu treball qüestiona la noció tradicional segons la qual un objecte d'art o una escultura ha de ser essencialment un monument dins d'un museu o galeria. En lloc d'això, el seu treball sovint viu a través de la memòria dels que el van veure i experimentar, o el concepte de l'obra en si.[3]
El 2003, Gallaccio va ser nominada al Premi Turner juntament amb Grayson Perry, Jake and Dinos Chapman i Willie Doherty.[4] Una de les seves peces per a l'exposició va ser preserve "beauty" (1991-2003), feta de vidre, fixacions i 2.000 gerberes vermelles.[5] El 2006 va ser inclosa en la llista "Pink Power" com una de les cent persones gais i lesbianes més influents.[6]
Referències
- ↑ exhibit-e.com. «Anya Gallaccio - Artists - Lehmann Maupin».
- ↑ «Turner Prize 2003 artist: Anya Gallaccio | Tate».
- ↑ «Anya Gallaccio, 'preserve ‘beauty’' 1991-2003».
- ↑ «Turner Prize 2003 | Tate».
- ↑ «Anya Gallaccio at the Ikon Gallery in Birmingham». Culture24, 24 abril 2003. [Consulta: 27 novembre 2009].
- ↑ The Independent, (2 July 2006), Gay Power: The pink list Arxivat 2008-01-07 a Wayback Machine.