Aontú

Infotaula d'organitzacióAontú
Dades
Nom curtAon Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologiasocialdemocràcia
republicanisme irlandès
conservadorisme social
Irlanda Unida Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticacentreesquerra Modifica el valor a Wikidata
Història
Separat deSinn Féin Modifica el valor a Wikidata
Creació28 gener 2019
Governança corporativa
PresidènciaPeadar Tóibín (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Dáil Eireann (2025)
2 / 174
Seanad Éireann (2025)
1 / 60
Parlament Europeu (2025)
0 / 720 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata
Lloc webaontu.ie Modifica el valor a Wikidata
Facebook: AontuIE X: aontuIE Instagram: aontuie Threads: aontuie Modifica el valor a Wikidata

Aontú ("Unitat" en gaèlic irlandés) és un partit polític conservador[1][2][3] i republicà irlandés[4] present a la República d'Irlanda i a Irlanda del Nord. El seu líder des de la fundació és Peadar Tóibín.[5]

Història

El partit es va fundar per Peadar Tóibín, membre del Dáil Éireann de Sinn Féin fins el 15 de novembre de 2018, que se'n va eixir del partit per les seues opinions contra l'avortament i oposar-se, així, a la consigna del partit en la llei reguladora de l'avortament.[6][7] Tóibín va començar contactes diversos i va aconseguir que dos regidors de la república se sumaren al projecte una setmana després del seu moviment.[8]

El nom de l'organització que s'estava format es va anunciar el 28 de gener de 2019 a Belfast.[9] Tóibín va informar que el partit havia buscat registrar-se tant a la República d'Irlanda com a Irlanda del Nord, ja que "Aontú, òbviament, significa unitat i el nostre principal objectiu és la unitat del poble irlandés al nord i sud".[10]En aquest sentit, va explicar que el partit "lluitaria per construir una economia que englobara tota l'illa per a mitigar els pitjors efectes del Brexit, justícia per a tothom i protegir el dret a la vida".[5][11]

Les primeres eleccions a què Aontú es va presentar foren les eleccions locals de 2019 d'Irlanda del Nord. Aontú va aconseguir presentar-hi 16 persones candidates, i va guanyar un escó a l'Ajuntament de Derry i Strabane, alhora que perdia els escons dels regidors que s'hi havien sumat procedents d'altres organitzacions.[12][13] En maig de 2019, el partit va presentar 53 persones candidates en les eleccions locals de la República d'Irlanda, incloent-hi 7 regidors i regidores que s'havien sumat al projecte abans de les eleccions. El resultat fou la tria de 3 regidors i regidores.[14]

Aontú va presentar 25 candidats i candidates a les eleccions generals irlandeses de 2020, incloent-hi el líder Peadar Tóibin a la circumscripció de Meath West, que va ser l'únic candidat en obtindre escó.[15]

A les eleccions de l'assemblea d'Irlanda del Nord de 2022, el partit va presentar 12 candidats i candidates, i va obtindre 12,777 vots de primera preferència (1,5%) i la huitena posició sense guanyar cap escó a l'assemblea. Un any més tard, a les municipals d'Irlanda del Nord, va presentar 19 candidats i candidates, però en va perdre l'únic regidor que tenia a Derry.[16][17] A la República d'Irlanda, el partit va aconseguir un segon escó en les eleccions generals de 2024.[18]

Ideologia i posicionaments

El fundador del partit, Peadar Tóibin, ha descrit Aontú com un partit econòmicament d'esquerres i "socialment conservador".[19][20][21]El Centre Europeu d'Estudis Populistes l'ha descrit com un partit populista situat ideològicament "a la dreta",[22] mentre que Eoin O'Malley, professor de ciència política a la Universitat de Dublín, també descriu el partit com a populista i socialment dretà, però sí que especifica que econòmicament és d'esquerres.[23]

Polítiques socials i drets civils.

El partit condemna les anomenades "guerres culturals" i argumenta que serveixen per a distraure la població dels problemes com la unitat irlandesa o la justícia econòmica.[24]El 2023, Peadar Tóibín va oposar-se a l'educació sexual a les escoles, i en 2024 es va oposar a una possible ampliació de la contracepció gratuïta de les dones de 16 anys, a més de descriure-ho com que l'estat "donava permís per a l'activitat sexual entre menors".[25][26]

El partit també ha criticat ampliar les lleis contra els discursos d'odi amb l'argument que provocaven censura.[27]

A la conferència anual del partit de 2025, s'aprovaren mocions per a "auditar les polítiques de diversitat, igualtat i inclusió" així com per acabar amb la desinformació dels mitjans de comunicació basada en declaracions extraoficials i fora de les càmeres. També demanaren al govern irlandés que qualsevol futura llei que regulara la "llibertat d'expressió" havia de ser sotmesa a aprovació per referèndum.[28]

Avortament

Aontú és antiavortament, una posició que, segons Tóibín, és central per al partit.[11][29]

Drets LGTBIQ+

L'any 2023, Tóibín va presentar una llei perquè les dones trans anaren a les presons d'homes i no de dones,[30]un posicionament que es va mantindre al programa electoral de 2024 en què demanva la derogació de la Llei de reconeixement de gènere.[31]

Immigració i política d'asil

El partit lluita per una política migratòria més "estricta" i "sostenible", alhora que continga "compassió i trellat".[32][33][34] A més a més, Tóibín ha declarat que Irlanda té l'obligació moral d'oferir refugi als immigrants que fugen de la guerra, fam i violència, però també argumenta que no hi hauria d'haver una "ortodòxia i uniformitat" en la qüestió.[24]

El partit es va oposar al Pacte europeu sobre la migració i l'asil,[35] baix l'argument que podria "erosionar l'habilitat dels governs dels estats de gestionar els seus sistemes d'immigració i d'adaptar-s'hi a qualsevol canvi". En aquest sentit, el partit també demana més vigilància fronterera i demana, així mateix, augmentar els recursos per als cossos de seguretat fronterers.[36]

Unió Europea

Aontú és clarament euroescèptic. S'oposa al federalisme europeu i a l'exèrcit europeu,[8][7][37] també rebutja l'ampliació de la Unió Europea i la critica per excés de centralització. En aquest sentit, Aontú advoca per "retornar la poítica d'afers estrangers als estats membres".[31]

Afers estrangers i defensa

El partit dona suport a la neutralitat irlandesa i s'oposa a la proposta governamental de reformar la llei i eliminar el requisit que hi haja un mandat de Nacions Unides per a poder desplegar més de 12 membres de les forces armades a l'estranger.[38][39][40]

Israel i Palestina

Aontú advoca per la solució de dos estats al conflicte israelianopalestí. El partit se situa a favor de Palestina i demana acabar amb el comerç amb els colons d'Israel, imposar-li sancions econòmiques i militars i expulsar l'ambaixador israelià d'Irlanda. A més a més, demana auditar els comptes de les institucions públiques irlandeses per a assegurar que no hi ha cap cooperació econòmica amb Israel.[31]

Economia i justícia social

El partit té uns posicionaments esquerrans en matèria econòmica i canvi climàtic.[23][41][42]Conforme a Eoin O'Malley, el partit comparteix les posicions econòmiques de Sinn Féin, i posa el focus en la justícia econòmica.[23]

Aontú també proposa reformar el sistema sanitari irlandés perquè l'estat cobrisca les operacions, tractaments i consultes dels irlandesos.[31] Pel que fa a les pensions, proposa vincular les pensions a la inflació, així com estendre les deduccions fiscals que tenen les persones treballadores a les pensionistes. També vol reformar la seguretat social per a assegurar el dret a un ingrés decent durant la jubilació i previndre la pèrdua de drets en les pensions i la seua quantia pels canvis en les condicions dels mercats i reinstaurar la pensió ocupacional suplementària per als treballadors, com són els membres de les forces armades.[31]

Respecte a l'habitatge, el partit demana augmentar la construcció d'habitatge social, limitar el poder de les grans constructores i limitar l'activitat dels fons voltor que inverteixen en habitatge.[43]

Resultats electorals

Dáil Éireann

Elecció Líder Primeres preferències % Escons Total
2020 Peadar Tóibín 41.575 1,9 1 160
2024 86.134 3,9 2 174

Seanad Éireann

Elecció Líder Escons Total
2020 - 0 60
2025 Sarah O'Reilly 1

Assemblea d'Irlanda del Nord

Elecció Líder Primeres preferències % Escons Total
2022 Peadar Tóibín 12.777 1,5 0 90

Parlament de Westminster

Elecció Líder Primeres preferències % Escons Total
2019 Peadar Tóibín 9.814 1,2 0 18
2024 7.466 1,0 0

Eleccions locals

Elecció Líder Candidats i candidates Primeres preferències % Escons Total
2019 Irlanda del Nord 16 7.459 1,1 1 462
2019 República d'Irlanda 51 25.660 1,5 3 949
2023 Irlanda del Nord 19 6.771 0,9 0 462
2024 República d'Irlanda 6 39.461 2,1 8 949

Eleccions al Parlament Europeu

Elecció Líder Primeres preferències % Escons Total
2024 Peadar Tóibín 65.559 3,79 0 14

Referències

  1. ↑ «Do Peadar Tóibín and Aontú have their finger on the public pulse?» (en anglès). [Consulta: 21 abril 2026].
  2. ↑ «Ireland» (en anglès americà), 03-03-2025. [Consulta: 21 abril 2026].
  3. ↑ O'Carroll, Lisa; O’Carroll, Lisa «Fianna Fáil and Fine Gael in pole position to form new Irish government» (en anglès). The Guardian, 30-11-2024. ISSN: 0261-3077.
  4. ↑ «General Election 2019: Republican pro-life party Aontu out to give SF bloody nose in a number of seats» (en anglès). Belfast Telegraph, 9 novembre 2019. [Consulta: 21 abril 2026].
  5. 1 2 «Peadar Toibin reveals his new political party will be named Aontú» (en anglès), 28-01-2019. [Consulta: 23 abril 2026].
  6. ↑ NONE. «Peadar Tóibín announces Sinn Féin resignation; hopes to set up new party» (en anglès), 15-11-2018. [Consulta: 23 abril 2026].
  7. 1 2 Gallagher, Michael. How Ireland Voted 2020: The End of an Era. Cham: Springer International Publishing AG, 2021. ISBN 978-3-030-66405-3.
  8. 1 2 Finn, Christina. «Tóibín signs up two members to his new 'Euro-critical party' which aims to protect 'all human life'» (en anglès), 21-11-2018. [Consulta: 23 abril 2026].
  9. ↑ «Tóibín reveals name of new political party» (en anglès). RTÉ News, 28-01-2019. [Consulta: 23 abril 2026].
  10. ↑ Young, Connla. «New party formed by ex-Sinn Féin TD Peadar Tóibín to be called 'Aontú'» (en anglès), 29-01-2019. [Consulta: 23 abril 2026].
  11. 1 2 Bray, Jennifer. «Peadar Tóibín to name new political party ‘Aontú’» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2026].
  12. ↑ Kelly, Niall. «Council elections 2019 – all you need to know Part I» (en anglès britànic), 23-04-2026. [Consulta: 23 abril 2026].
  13. ↑ «As it happened: NI council election 2019» (en anglès). BBC News.
  14. ↑ Finn, Christina. «Peadar Tóibín hits out at larger parties: 'If you vote Fianna Fáil, you get Fine Gael'» (en anglès), 16-05-2019. [Consulta: 28 abril 2026].
  15. ↑ O’Halloran, Marie. «Election 2020: Peadar Tóibín targets four seats for Aontú» (en anglès). [Consulta: 28 abril 2026].
  16. ↑ «Northern Ireland Assembly Election Results 2022» (en anglès britànic). [Consulta: 28 abril 2026].
  17. ↑ «Derry and Strabane result - Northern Ireland Council Elections 2023» (en anglès). BBC News.
  18. ↑ Hurley, Sandra «Aontú wins second seat as Lawless joins Tóibín in Dáil» (en anglès). RTE, 01-12-2024.
  19. ↑ «Peadar Tóibin on Aontú, Sinn Féin, immigration and ambition.» (Pòdcast) (en anglès). The Irish Times, 18-01-2023. [Consulta: 30 abril 2026].
  20. ↑ «Tóibín targeting council seats after ‘successful’ NI election campaign» (en anglès americà), 16-05-2022. [Consulta: 30 abril 2026].
  21. ↑ Finnerty, Mike. «What influence will the far-right have on June’s elections?» (en anglès), 07-03-2024. [Consulta: 30 abril 2026].
  22. ↑ «Populism in Ireland: Sinn Féin and the Alternative to Fine Gael and Fianna Fáil’s Political Dominance - ECPS» (en anglès), 04-09-2024. [Consulta: 30 abril 2026].
  23. 1 2 3 O'Malley, Eoin (2024). "Ireland After the 2024 EP Elections: The Centre Holds... Just About". A: 2024 EP Elections under the Shadow of Rising Populism. (eds) Giles IValdi i Emilia Zankina. Centre Europeu d'Estudis de Populisme (ECPS. 22 d'octubre de 2024, https://doi.org/10.55271/rp0074)
  24. 1 2 Leahy, Pat. «Aontú making a place for itself in Irish politics, says Tóibín» (en anglès). [Consulta: 30 abril 2026].
  25. ↑ McQuinn, Cormac. «Free contraception for 16-year-olds amounts to State giving licence for underage sex, says Aontú's Tóibín» (en anglès). [Consulta: 30 abril 2026].
  26. ↑ «Peadar Tóibín criticises Health Minister’s push to make contraceptives free for 16-year-old girls as ‘virtue signalling’» (en anglès), 18-09-2024. [Consulta: 30 abril 2026].
  27. ↑ McCarthy, Barbara. «Why is Ireland’s hate crime bill attracting so much hate of its own?» (en anglès). [Consulta: 30 abril 2026].
  28. ↑ Cionnaith, Fiachra Ó «Aontú leader hits out at Govt 'dysfunction, incompetence'» (en anglès). RTE, 24-05-2025.
  29. ↑ McCormack, Jayne «Aontú 'only party that will defend right to life'» (en anglès). BBC, 30-04-2019.
  30. ↑ «Letterkenny Aontú rep Mary T Sweeney backs Bill to prevent male-born criminals being placed into women’s prisons» (en anglès), 26-06-2023. [Consulta: 30 abril 2026].
  31. 1 2 3 4 5 «Manifesto General Election 2024» (en anglès). Aontú. Arxivat de l'original el 2024-12-07. [Consulta: 30 abril 2026]. «"Aontú seeks to repeal the Gender Recognition Act to end the shocking government practice of male born sex offenders being placed in women's prisons"»
  32. ↑ «Immigration» (en anglès). [Consulta: 30 abril 2026].
  33. ↑ Weeks, Liam. «Rising immigration concerns won't open the door for Aontu» (en anglès). Irish Independent, 14-04-2019. [Consulta: 30 abril 2026].
  34. ↑ Bray, Jennifer. «Aontú may be ‘listening’ but party is squeezed on all sides» (en anglès). The Irish Times. [Consulta: 30 abril 2026].
  35. ↑ McGee, Harry. «Aontú calls for new border agency to oversee Ireland’s migration system» (en anglès). [Consulta: 30 abril 2026].
  36. ↑ "2024 General Election Manifesto Overview" (PDF) Putting Europe on Agenda. European Movement Ireland: 30, 60, 65, 70.
  37. ↑ Herkman, Juha. Populism, Twitter and the European Public Sphere: Social Media Communication in the EP Elections 2019. Cham: Palgrave Macmillan, 2024. ISBN 978-3-031-41737-5.
  38. ↑ Doyle, Emmet. «Government Has Declared War on Irish Neutrality - Tóibín» (en anglès americà), 05-03-2025. [Consulta: 1r maig 2026].
  39. ↑ Raollaigh, Joe Mag «Explainer: Triple Lock or not for peacekeeping missions» (en anglès). RTÉ, 16-03-2025.
  40. ↑ O’Halloran, Cormac McQuinnMarie. «Cabinet signs off on proposals to scrap triple lock for troop deployments» (en anglès). [Consulta: 1r maig 2026].
  41. ↑ Murphy, Colin. «Colin Murphy: Could an alliance of the Greens, Labour and the Soc Dems change Irish politics forever?» (en anglès). Irish Independent, 24-11-2024. [Consulta: 1r maig 2026].
  42. ↑ Deloy, Corinne «Prime Minister Simon Harris' Fine Gael is the favourite in Ireland's snap general election». The European Elections Monitor, 19 novembre 2024, p. en.
  43. ↑ Ganly, Conor. «'Accountability matters' for Aontú General Election candidate in Laois» (en anglès), 29-10-2024. [Consulta: 1r maig 2026].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.