Arabis nova
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Regne | Plantae |
| Ordre | Brassicales |
| Família | Brassicaceae |
| Tribu | Arabideae |
| Gènere | Arabis |
| Espècie | Arabis nova Vill., 1779 Arabis nova |
Arabis nova és una planta amb flors del gènere Arabis que pertany a la família de les brassicàcies, que viu en muntanyes del centre i sud d'Europa, entre elles als Pirineus i altres muntanyes dels Països Catalans.
Se n'ha descrit dues subespècies, una de les quals (la subsp. iberica) és bastant rara i per això ha estat inclosa a l'annex 2 (espècies vulnerables) del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.[1]
Descripció
És una herba anual o biennal, sense rebrots estèrils, amb una tija erecta, simple, pubescent que pot arribar com a molt a mig metre d'alçada. Pot tenir una roseta basal de fulles oblongues, atenuades en un curt pecíol i pràcticament enteres però que s'assequen aviat. Les fulles de la tija són oval lanceolades, amplexicaules, sèssils i auriculades, lleugerament dentades.
S'assembla molt a Arabis auriculata però les flors (pètals de 3-6 mm), els seus pedicels (4-20 mm) i els fruits (síliques de 25-70 x 1,5 mm) són una mica més grans. A part d'això, l'eix de la inflorescència no és flexuós (no fa ziga-zagues en diversos sentits) i el raïm fructífer és menys llarg que la part foliosa de la tija.[2]
Hi ha dues subespècies:
La subespècie nova te pèls simples i ramificats a la tija. Els pedicels inferiors de la inflorescència fan 10-18 mm. Els fruits inferiors fan 50-75 mm.
La subespècie iberica només té pèls ramificats. Els pedicels (6-9 mm, de vegades 12) i els fruits inferiors són més curts (40-52 mm).
Hàbitat i distribució
Arabis nova viu a les muntanyes del sud d'Europa i el Marroc.[3]
A la península Ibèrica es troba sobretot en herbassars humits i bardisses en zones de muntanya dels Pirineus al sistema Central i Sierra Nevada.[4] Se n'han descrit dues subespècies:
La subespècie típica és més comuna i viu en herbassars, i roques preferentment calcàries de les comarques de Lleida (Pirineus, Montsec, Solsonès...), Girona (La Garrotxa) i Barcelona (el Berguedà).
La subespècie ibèrica és molt més rara i és la que està al Catàleg de flora amenaçada de Catalunya. S'ha trobat només a les muntanyes de Prades, als Ports de Beseit i al Maestrat.[2][4][5]
Taxonomia
Arabis nova és un oròfit de les muntanyes del centre i sud d'Europa. Va ser descrita inicialment als Alps pel botànic francès Dominique Villars el 1779.
La subespècie iberica és un endemisme ibero-magrebí que va descriure el botànic madrileny Salvador Rivas Martínez(1935-2020), l'any 1992.
Referències
- ↑ «RESOLUCIÓ ACC/3929/2023, de 20 de novembre, per la qual s'aprova la catalogació, descatalogació i canvi de categoria d'espècies i subespècies del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. gencat.cat.
- 1 2 Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.II, pàg.100. ISBN 84-7226-620-6 (Vol. II).
- ↑ «Arabis nova Will.» (en anglès). Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 25 febrer 2026].
- 1 2 Talavera Lozano, Salvador. «Arenaria» (en castellà). flora iberica. [Consulta: 23 febrer 2026].
- ↑ FONT, XAVIER. «cerca: Arabis nova». Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona. [Consulta: 2 febrer 2026].