Aratinga mitrada
Psittacara mitratus  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Dades | |
| Pes | 249 g (pes adult) |
| Cries | 2,4 |
| Cicle diürn | diürnalitat |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Psittaciformes |
| Família | Psittacidae |
| Gènere | Psittacara |
| Espècie | Psittacara mitratus (Tschudi, 1844) Psittacara mitratus |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Aratinga mitrata
|
| Protònim | Conurus mitratus |
| Distribució | |
 | |
L'aratinga mitrada[1] (Psittacara mitrata) és una espècie d'ocell de la família dels psitàcids que habita selva humida i terres de conreu dels Andes, a Perú, Bolívia i nord-oest de l'Argentina.
És freqüent com animal de companyia, i a partir d'exemplars en captivitat escapats s'han format poblacions assilvestrades.[2] A Barcelona n'hi ha més d'un centenar d'exemplars i també se n'ha constatat la cria a Palma, i és força més freqüent que les altres aratingues assilvestrades en aquesta zona (l'aratinga de màscara roja i l'aratinga de cap blau).[2]
Es pot confondre amb l'aratinga de màscara roja, que també és verda amb vermell al cap, però se'n distingeix per les potes de color carn (i no fosques) i per no tenir plomes vermelles a sota les ales ni a les cuixes, a més de tenir la zona vermella del cap menys contínua (no sempre arriba a envoltar completament l'ull).[2]
Vegeu també
Altres psitàcides que crien en llibertat a les nostres ciutats (totes espècies invasores a partir d'individus escapats de la captivitat).
Referències
- ↑ Fitxa d'Aratinga mitrada al SIOC Rev. 05/08/2012
- 1 2 3 Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears. Joan Estrada et al., Lynx ISBN 978-84-96553-54-5