Arenària de codina
Arenaria conimbricensis  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Caryophyllales |
| Família | Caryophyllaceae |
| Gènere | Arenaria |
| Espècie | Arenaria conimbricensis Brot., 1805 Arenaria conimbricensis |
Arenaria conimbricensis (l'arenària de codina)[1] és una espècie de planta amb flors del gènere Arenaria que pertany a la família de les cariofil·làcies. És endèmica de la part central i sud de la península Ibèrica i viu als PPCC, en pradells terofítics secs i més o menys pedregosos i sorrencs i erms de les muntanyes mediterrànies i submediterrànies de Catalunya i el País Valencià.[1]
Se n'han descrit dues subespècies, de les quals A.conimbricensis ssp viridis viu en replanets ombrívols de roques calcàries i és endèmica de les muntanyes dels Ports de Beseit i la serra de Cardó. Només aquesta subespècie, que és bastant rara, ha estat inclosa a l'annex 2 (espècies vulnerables) del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya[2]
Descripció
És una planta anual menuda, que pot fer poc més d'un pam d'alçada, amb fulles oposades, les caulinars estretament linears (1,3-1,7 mm), obtuses, pubescents, cendroses i rígides; les basals amb tendència a ser un xic espatulades. Els pètals blancs són més llargs que el calze, que té els sèpals obtusos, arrodonits a l'extrem. La planta està recoberta de petits pèls glandulars, fet que permet destriar-la d'una espècie molt semblant, Arenaria obtusiflora que a més té les fulles agudes.[1][3]
La subespècie viridis es diferencia de la subespècie típica (que sovint te una única tija) per que és molt ramificada des de la base i és una planta biennal (amb una roseta basal de fulles estèrils). Les fulles són més amples (3-4 mm) menys peludes, verdes i no rígides.[1][3]
Hàbitat i distribució
L'espècie és un endemisme ibèric (Espanya i Portugal). La subespècie viridis és endèmica de les muntanyes dels Ports i la serra de Cardó (entre les províncies de Terol, el sud de Tarragona i el Nord de Castelló).[4]
La subespècie típica en canvi es pot trobar en pradells terofítics secs, erms amb sòls pedregosos i sorrencs de la regió mediterrània, en el centre i l'oest de la península per sota dels 1700m, encara que és relativament rara.[3] Als Països Catalans viu sobretot a la part mediterrània de Catalunya (a les comarques de Girona,Barcelona i Tarragona) i més rarament a Andorra o a la província de Castelló.[5]
exemplar del Solsonès
detall de la part superior
Taxonomia
L'espècie va ser descrita per primera vegada a Portugal pel botànic Felix d'Avellar Brotero, l’any 1804. La subespècie viridis es deu al botànic català Pius Font i Quer que la va descriure en les publicacions de la Institució Catalana d'Història Natural el 1915.[4]
El 1866 els botànics aragonesos Francisco Loscos Bernal i José Pardo Sastrón la van citar a l'Aragó, com una varietat d´Arenaria modesta Dufour. El 1876, veient que aquesta citació barrejava coses diferents, el botànic garrotxí Joan Texidor i Cos descriu A. loscosii, un sinònim d'A. conimbricensis Brot.[6]
Enllaços externs
Referències
- 1 2 3 4 Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.II, pàg.642. ISBN 84-7226-620-6 (Vol. II).
- ↑ «RESOLUCIÓ ACC/3929/2023, de 20 de novembre, per la qual s'aprova la catalogació, descatalogació i canvi de categoria d'espècies i subespècies del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. gencat.cat.
- 1 2 3 López González, Ginés. «Arenaria» (en castellà). flora iberica. [Consulta: 3 febrer 2026].
- 1 2 «Arenaria conimbricensis Brot.» (en anglès). Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 2 febrer 2026].
- ↑ FONT, XAVIER. «cerca: Arenaria marschlinsii». Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona. [Consulta: 2 febrer 2026].
- ↑ «Arenaria conimbricensis» (en castellà). Atlas de la flora de Aragón. Herbario de Jaca. [Consulta: 23 desembre 2025].