Arenaria aggregata
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Regne | Plantae |
| Ordre | Caryophyllales |
| Família | Caryophyllaceae |
| Gènere | Arenaria |
| Espècie | Arenaria aggregata Loisel., 1827 Arenaria aggregata |
Arenaria aggregata és una espècie de planta amb flors del gènere Arenaria que pertany a la família de les cariofil·làcies. És un oròfit, una espècie pròpia d'indrets poc o molt pedregosos de les muntanyes de la part de la conca occidental de la Mediterrània, des del sud de França, Itàlia i la península Ibèrica fins al Nord d'Àfrica (Marroc i Algèria)[1] Es pot trobar habitualment a les muntanyes mediterrànies i submenditerrànies dels PPCC, als Pirineus i Prepirineus, al Bages i l'Anoia, a les muntanyes de Prades i als Ports i al País Valencià des dels ports de Morella a la serra d'Aitana. En algunes de les flores de referència se la considera una subespècie dins A.tetraquetra.[2]
Descripció
Aquesta és una herba perenne, amb rebrots estèrils i una soca llenyosa. Pot atènyer fins al voltant d'un pam d'alçada, amb creixement fruticulós, tiges erectes, pubescents i els entrenusos més llargs que les fulles (més laxa que A.tetraquetra). Les flors normalment són pentàmeres, s'agrupen (fins a 10) en glomèruls densos i surten sobre una bràctea de forma i mida semblant als sèpals que fan entre 5 i 7,5 mm i són oval-lanceolats, aguts i atenuats cap a la punta. Les fulles són oposades, curtes, rígides i recurvades i més o menys agudes.[3]
Hàbitat i distribució
A. aggregata viu en costers pedregosos, brolles aclarides i seques, sobre roca calcària en zones de muntanya del SW d'Europa des de la Provença i els Alps marítims fins a la península Ibèrica on es pot trobar en alguns punts de la serralada Cantàbrica, el sistema Central i les muntanyes bètiques[3] i als Pirineus i (sobretot) als Prepirineus, muntanyes Catalanídiques[4] i Olositàniques i les muntanyes del País Valencià.[2]
Taxonomia
Aquesta espècie fou descrita inicialment per Linné, el 1753, a la seva obra Species plantarum. Però la va situar al gènere Gypsophila que també pertany a les cariofil·làcies. No va ser fins el 1827 que en Jean Louis August Loiseleur-Deslongchamps, un botànic francès, s'adonà que aquesta espècie tenia major relació amb les arenàries i li va donar el nom més acceptat avui en dia:[1]
- Arenaria aggregata (L.) Loisel. (1827)
Normalment les plantes oròfites tendeixen a diferenciar-se independentment a cada muntanya on viuen, donant-se un fenomen d'especiació gradual degut a l'isolament de les diferents poblacions, anàleg al que passaria en espècies que viuen en illes separades al mar. Aquest fet provoca l'aparició de diferents taxons amb petites diferències que hom pot pensar que cal separar en espècies o subespècies diferents.
Pràcticament totes les espècies reconegudes avui en dia dins de la secció Plinthine a la que pertany l´A.aggregata en algun moment, havien estat incloses dins d´A. tetraquetra per algun especialista.[3] Aquests dos noms són sinònims d'A.aggregata:
- A. tetraquetra subsp. condensata Arcang. aquest és el considerat vàlid a la Flora dels Països Catalans[2]
- A. tetraquetra subsp. capitata (Lamk.) F.Q. ex Laínz.
Al seu torn, hom ha proposat l'existència de diverses subespècies dins d´A.aggregata que segons el criteri de Flora Iberica haurien de ser considerades espècies diferents:[1]
- Arenaria aggregata subsp. aggregata
- Arenaria aggregata subsp. cavanillesiana (Font Quer & Rivas Goday) Greuter & Burdet ex Lop
- Arenaria aggregata subsp. favargeri Nieto Fel.
- Arenaria aggregata subsp. mauritanica (Batt.) Maire
- Arenaria aggregata subsp. oscensis (Pau) Greuter & Burdet
- Arenaria aggregata subsp. racemosa (Willk.) Font Quer
En canvi, Flora Iberica descriu una altra subespècie que segons "Plants of the World Online" seria simplement un sinònim d´A.a. subsp. aggregata:[3]
- Arenaria aggregata subsp. pseudoarmeriastrum (Rouy) G. López & Nieto Fel. (1986) [5]
Referències
- 1 2 3 «Arenaria aggregatta (L.) Loisel» (en anglès). Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 15 febrer 2026].
- 1 2 3 Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.II, pàg.644. ISBN 84-7226-620-6 (Vol. II).
- 1 2 3 4 López González, Ginés. «Arenaria» (en castellà). flora iberica. [Consulta: 3 febrer 2026].
- ↑ «arenaria-de-coixinet-arenaria-tetraquetra-subsp-condensata». elmedinaturaldelbages.cat. [Consulta: 18 febrer 2026].
- ↑ «Arenaria aggregata subsp. pseudoarmeriastrum» (en anglès). Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 20 febrer 2026].