Arenaria biflora
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Regne | Plantae |
| Ordre | Caryophyllales |
| Família | Caryophyllaceae |
| Gènere | Arenaria |
| Espècie | Arenaria biflora L., 1767 Arenaria biflora |
Arenaria biflora, l'arenària biflora, és una espècie de planta amb flors del gènere Arenaria que pertany a la família de les cariofil·làcies. És una espècie d'alta muntanya que viu en congestes sobre sòls àcids de l'estatge alpí als Pallars i el Capcir.[1]
Descripció
És una planta perenne menuda, que no arriba a un pam d'alçada, ramificada, reptant i cespitosa, amb tiges que arrelen als nusos, amb fulles oposades de 3-4 mm, un xic gruixudes, ovalades, obtuses, atenuades en un curt pecíol ciliat. sèpals glabres, amb 1 nervi poc visible. Les flors normalment surten de dos en dos a la part superior de les tiges (d'aquí el nom biflora). Els pètals blancs són aproximadament igual de llargs que el calze o són inexistents. La càpsula és ovoide i també aproximadament tant llarga com els sèpals.[1][2]
L'espècie és un oròfit centreuropeu.[3] Es pot trobar des dels Pirineus, als Alps, els Balcans, Apenins, i als Carpats, en congestes on s'acumula la neu fins tard i petits replanets de roques, amb sòls sorrencs producte de la meteorització del granit. Tot i que és molt menuda i força rara es pot trobar en els ambients extrems on viu, al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.[2]
als Alps, a 2600 m, amb Rhizocarpon geographicum o una espècie semblant.
detall d'un exemplar.
Taxonomia
Aquesta espècie va ser descrita inicialment per Linné, el 1767.[3]
Referències
- 1 2 Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.II, pàg.649. ISBN 84-7226-620-6 (Vol. II).
- 1 2 López González, Ginés. «Arenaria» (en castellà). flora iberica. [Consulta: 3 febrer 2026].
- 1 2 «Arenaria biflora L.» (en anglès). Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 2 febrer 2026].