Arenaria fontqueri
| Taxonomia | |
|---|---|
| Regne | Plantae |
| Ordre | Caryophyllales |
| Família | Caryophyllaceae |
| Gènere | Arenaria |
| Espècie | Arenaria fontqueri  Cardona i J.M.Monts., 1981 Arenaria fontqueri |
Arenaria fontqueri és una espècie de planta amb flors del gènere Arenaria que pertany a la família de les cariofil·làcies. És una espècie que viu en pedruscalls i codines, endèmica del les serres prepirinenques en sentit ampli, des de la zona de Guara (a Osca) fins a la zona prepirinenca de les comarques de l'Alta Ribagorça i els Pallars, el Solsonès, el Berguedà i fins a Sant Llorenç de Munt.[1]
Se n'han descrit diverses subespècies, amb petites diferències entre elles i d'entitat discutida, de les quals Arenaria fontqueri subsp. cavanillesiana, que és bastant rara, ha estat inclosa a l'annex 2 (espècies vulnerables) del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya[2]
Descripció
El grup de les arenàries anuals amb fulles més o menys linears i més o menys pubescents i/o glanduloses és certament discutit. Totes elles viuen en indrets pedregosos, prats secs, codines, graveres o replanets de roca de les muntanyes mediterrànies i submediterrànies i serien més o menys parentes de l'Arenaria hispida descrita per Linné i que (segons el criteris més estrictes) només viu a França. Tots els tàxons descrits que viuen a la península Ibèrica estarien inclosos dintre la secció Orientales, segons la divisió taxonòmica intraespecífica feta per McNeill[3]
És una planta biennal, erecta i ramificada, sovint amb varies tiges, que pot fer fins a un pam d'alçada, amb fulles oposades, estretament linears, agudes, sovint una mica recurvades, que fan entre 0,4 i 1 cm. sèpals aguts amb nervis visibles (3-5 normalment). Els cinc pètals blancs, obtusos, són aproximadament igual de llargs que el calze (3,5-5mm). La planta està recoberta de petits pèls glandulars. L'espècie més semblant seria Arenaria modesta que és anual però també té els sèpals aguts, però amb 1 (3) nervis poc marcats. És menys ramificada, les seves fulles no són recurvades i les anteres dels estams són blanquinoses (les d´A.fontqueri són rosa o vermelloses).[1][3]
L'espècie és un endemisme ibèric dels Prepirineus en sentit ampli.[4] S'han descrit 3 subespècies que estan acceptades segons el criteri de Plants of the World Online:
- Arenaria fontqueri subsp. fontqueri És més robusta, té el calze de 3,5-4,5 mm i les anteres fan 0,6-0,8 mm. És una subespècie endèmica del Prepirineu de l'Aragó (des de Serraduy a Guara). En principi no viu als Països Catalans, però podria arribar a la part de Lleida per la zona de Sopeira.[5]
- Arenaria fontqueri subsp. hispanica (H.J.Coste & Soulié) Cardona & J.M.Monts. És una planta més feble, té el calze més petit 2,8-3,5 mm, amb els sèpals aguts i les anteres de 0,4-0,7 mm. Viuria al Prepirineu de Lleida, del Berguedà al Pallars i l'Alta Ribagorça. penetra una mica a la província d'Osca.[6]
- Arenaria fontqueri subsp. cavanillesiana (Font Quer) Cardona & J.M.Monts., l'arenària del Montcau,[7] és molt semblant a l'anterior, encara una mica menor. Té les fulles més recurvades, els sèpals són subaguts i els pedicels són proporcionalment més llargs 2-3(4) vegades la longitud del calze. És endèmica de Sant Llorenç de Munt. Aquesta subespècie no està reconeguda a Flora Iberica, que entén que les diferències observades entrarien dins del marge de variabilitat de la subespècie hispanica.[3] Però estudis genètics duts a terme dins d'aquesta espècie han arribat a la conclusió que les poblacions de Sant Llorenç del Munt representen una entitat evolutiva diferenciada de la resta de poblacions, que reforçarien les diferències morfològiques observades en la forma i la mida dels sèpals o la mida i l’ornamentació de les llavors.[8]
Taxonomia
Aquests tres tàxons dins de l'espècie Arenaria fontqueri Cardona & J.M.Monts, que són biennals (o anuals) amb fulles linears i sèpals aguts, havien estat descrits antigament amb noms diversos, sovint subordinats a espècies properes com ara Arenaria modesta, Arenaria conimbricensis o Arenaria hispida. Aquestes van ser, respectivament, les primeres descripcions fetes de cadascun:
- La subespècie fontqueri és sinònim d'Arenaria modesta var. guarensis Pau (1905)
- La subespècie hispanica és sinònim d'Arenaria hispida var. hispanica H.J.Coste & Soulié (1911)
- La subespècie cavanillesiana és sinònim d'Arenaria hispida var. cavanillesiana Font Quer (1946)
La combinació nova, en honor del botànic català Pius Font i Quer va ser proposada l'any 1981 per Àngel Manuel Hernández Cardona i Josep Maria Montserrat Martí.[4]
No s'han de confondre aquests tàxons amb Arenaria cavanillesiana (Font Quer & Rivas Goday) Nieto Fel.(1985) i Arenaria hispanica Spreng.(1825)[3]
Referències
- 1 2 Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.II, pàg.642. ISBN 84-7226-620-6 (Vol. II).
- ↑ «RESOLUCIÓ ACC/3929/2023, de 20 de novembre, per la qual s'aprova la catalogació, descatalogació i canvi de categoria d'espècies i subespècies del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. gencat.cat.
- 1 2 3 4 López González, Ginés. «Arenaria» (en castellà). flora iberica. [Consulta: 3 febrer 2026].
- 1 2 «Arenaria fontqueri Brot.» (en anglès). Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 2 febrer 2026].
- ↑ «Arenaria fontqueri» (en castellà). Atlas de la flora de Aragón. Herbario de Jaca. [Consulta: 23 desembre 2025].
- ↑ «Arenaria hispanica» (en castellà). Atlas de la flora de Aragón. Herbario de Jaca. [Consulta: 23 desembre 2025].
- ↑ «Arenària del Montcau». El medi natural del Bages i del Moianès. [Consulta: 8 febrer 2026].
- ↑ Pere Aymerich, Llorenç Sáez «Comentaris i precisions previs a la Checklistde la flora de Catalunya (nord-est de la península Ibèrica)». Orsis, 29, 2015, p. 23-90. ISSN: 0213-4039.