Arenaria leptoclados
| Taxonomia | |
|---|---|
| Regne | Plantae |
| Ordre | Caryophyllales |
| Família | Caryophyllaceae |
| Gènere | Arenaria |
| Espècie | Arenaria leptoclados Guss., 1844 Arenaria leptoclados |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Arenaria serpyllifolia var. leptoclados |
Arenaria leptoclados és una espècie de planta amb flors del gènere Arenaria que pertany a la família de les cariofil·làcies que viu als PPCC, en prats secs i més o menys pedregosos i sorrencs i erms de la zona mediterrània, tant a Catalunya, com a les Illes i el País Valencià.[1]
Descripció
És una herba anual menuda, que pot fer poc més d'un pam d'alçada, amb tiges laxes amb petites fulles oposades, ovades o oval-lanceolades. Els pètals blancs són molt curts (d'entre 1 a 1,5 mm) i queden inclosos dins del calze que està recobert de petits pèls glandulars. És molt semblant a Arenaria serpyllifolia, fins al punt que alguns autors la consideren una simple subespècie d'aquest tàxon.[1] Però A.leptoclados és una planta tota ella més petita i feble, amb els sèpals entre 2 i 3,5 mm només (mentre que a A.serpyllifolia van de 3 a 5mm) i té com a fruit una càpsula estreta i subcilíndrica que es pot comprimir fàcilment entre els dits, no ovoide ni globosa com la d'A.serpyllifolia que a més és molt dura i costa de comprimir entre els dits. Les llavors també són més menudes (0,3-0,5mm) que les de l'arenària serpil·lifòlia (0,5-0,7mm).[1][2]
Hàbitat i distribució
Aquesta espècie és una espècie amb una distriució molt àmplia a Europa, Asia i Àfrica que va des de les illes àrtiques del nord de Rússia, fins a països càlids com Etiòpia o Tanzania. També s'hauria naturalitzat en alguns indrets de Nord-amèrica o al sud de'Austràlia.[3] Viu en erms i pradells terofítics de la regió mediterrània, on és relativament comuna. A la península Ibèrica on es pot trobar pràcticament arreu.[2] Als Països Catalans viu també pràcticament a tot el País Valencià i a les Illes, A Catalunya sobretot a les zones mediterrànies. Defuig els Pirineus, encara que es pot trobar als indrets més baixos i calents de l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà o Andorra.[1]
Llavors més petites de 0,5mm.
detall de la part superior.
Taxonomia
Aquesta espècie va ser descrita per primera vegada pel botànic alemany Ludwig Reichenbach, l’any 1841, com una varietat de l'arenària serpil·lifòlia de Linné: Arenaria serpyllifolia var. leptoclados Rchb.
Poc després, el 1844, l'italià Giovanni Gussone va proposar donar-li categoria d'espècie pròpia: Arenaria leptoclados (Rchb.) Guss. que és com sembla que està majoritàriament acceptat avui en dia.[2][3]
Segons la Flora dels Països Catalans o la "Base de Dades de Biodiversitat de Catalunya" hauria de ser considerada una subespècie, compartint l'opinió del botànic suec Carl Fredrik Nyman que així ho va proposar el 1878: Arenaria serpyllifolia subsp. leptoclados (Rchb.) Nyman.[4][1]
Referències
- 1 2 3 4 5 Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.II, pàg.639. ISBN 84-7226-620-6 (Vol. II).
- 1 2 3 López González, Ginés. «Arenaria» (en castellà). flora iberica. [Consulta: 3 febrer 2026].
- 1 2 «Arenaria leptoclados (Rchb.) Guss.» (en anglès). Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 2 febrer 2026].
- ↑ FONT, XAVIER. «cerca: Arenaria serpyllifolia subsp. leptoclados». Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona. [Consulta: 2 febrer 2026].