Argentopearceïta
![]() | |
| Fórmula química | Ag₁₆As₂S₁₁ |
| Localitat tipus | mina Lehnschafter, Mikulov, Districte de Teplice, Regió d'Ústí nad Labem, República Txeca |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 14,8583(5) Å; c = 12,3038(5) Å |
| Grup puntual | 3 2 - trapezohedral |
| Grup espacial | p3 2 1 |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2020-049 |
| Any d'aprovació | 2020 |
| Data de publicació | 17 juliol 2025 |
| Publicat a | Mineralogical Magazine |
| Símbol | Apea |
L'argentopearceïta és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany al grup de la pearceïta-polibasita.[1]
Característiques
L'argentopearceïta és una sulfosal de fórmula química Ag₁₆As₂S₁₁. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2020 i va ser publicada a la revista internacional Mineralogical Magazine per Jiri Sejkora et al. en el mes de juliol de 2025 amb el títol «Argentopearceite, Ag₁₆As₂S₁₁, a new silver mineral from the Mikulov and Moldava deposits, Czech Republic.».[2] Cristal·litza en el sistema trigonal.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del departament de mineralogia i petrologia del Museu Nacional de Praga, a la República Txeca, amb el número de catàleg: p1p 35/2020.
Formació i jaciments
Va ser descoberta a la mina Lehnschafter, situada a la localitat txeca de Mikulov, al districte de Teplice (Regió d'Ústí nad Labem). També ha estat descrita a Bella Tola, al comtat de Valais (Suïssa).[3]
Referències
- ↑ «Argentopearceite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 març 2022].
- ↑ Sejkora, Jiri; Plášil, Jakub; Makovicky, Emil; Škácha, Pavel; Dolníček, Zdeněk; Gramblička, Roman «Argentopearceite, Ag16As2S11, a new silver mineral from the Mikulov and Moldava deposits, Czech Republic». Mineralogical Magazine, 17 juliol 2025, p. 1–12. DOI: https://doi.org/10.1180/mgm.2025.10101 [Consulta: 28 febrer 2026].
- ↑ S. Ansermet (SA), S. Cuchet (SC), P. Roth (PR), N. Meisser (NM) «Topographie minéralogique de la Suisse et des régions limitrophes 3ème partie − Vals d'Anniviers et de Tourtemagne (VS)». Le Cristallier Suisse, 55, 1, 2021, p. 2-15 [Consulta: 22 març 2022].
