Argirs
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | família  |
Els Argirs (grec medieval: Αργυροί, Argirí) foren una destacada família aristocràtica d'emperadors romans d'Orient documentada en les fonts entre mitjans del segle ix i el crepuscle de l'imperi al segle xv, encara que decaigueren a partir de mitjans del segle xi. Una branca de la nissaga fou coneguda com els Argiropuls.[1]
Sembla que provenien de la província de Carsiànon, on tenien extenses terres.[1][2] Així doncs, formaven part de l'aristocràcia militar terratinent d'Anatòlia (els dínats). De fet, en són un dels exemples més primerencs i característics, juntament amb els Ducas.[2] La primera menció indiscutible de la família data de mitjans del segle ix, però els seus orígens es podrien remuntar a un cert patrici de nom Marià i el seu fill Eustaqui, que foren capturats pels omeies el 740/741 i executats davant de la seva negativa a convertir-se a l'islam.[2]
Començant pel mateix fundador de la família, Lleó Argir, la majoria dels seus primers membres eren oficials militars, incloent-hi Eustaqui Argir i els seus fills Lleó i Potos, així com Basili Argir al segle xi.[1] El germà de Basili, l'únic Argir de l'apogeu de la família que esdevingué funcionari, accedí al poder com a emperador Romà III Argir (r. 1028-1034).[1] Entraren en declivi en l'era dels Comnens. Els Argirs i Argiropuls tardans eren majoritàriament terratinents o intel·lectuals, com ara l'astrònom Isaac Argir, l'humanista Joan Argiropul i el diplomàtic otomà Argiropulos Efendi.
Referències
- 1 2 3 4 Kajdan, 1991, «Argyros» (A. Kajdan).
- 1 2 3 Cheynet i Vannier, 2003, p. 58.
Bibliografia
- Cheynet, J.-C.; Vannier, J.-F. «Les Argyroi» (en francès). Zbornik Radova Vizantološkog Instituta, 40, 2003, p. 57–90. Arxivat de l'original el 2011-07-23.
- Kajdan, A. The Oxford Dictionary of Byzantium (en anglès). Oxford University Press, 1991. ISBN 0-19-504652-8.