Argo Secondari

Secondari va néixer en una família nombrosa de classe mitjana. El seu pare, Giuseppe, va ser un dels primers homeòpates italians i metge de Giovanni Giolitti . De molt jove, es va embarcar en un vaixell de transport amb destinació a Sud-amèrica. Va tornar a Itàlia per allistar-se com a soldat durant la Primera Guerra Mundial.^[1] Va començar com a simple soldat i va arribar al rang de tinent en un batalló dels Arditi i va ser condecorat amb tres medalles al valor militar.^[2]

El 22 de juny de 1921, va convocar una assemblea general de membres i simpatitzants, que va viure debats acalorats entre partidaris del feixisme i del socialisme. També es va decidir formar l'associació Arditi del Popolo, de la qual va publicar el primer cartell a la premsa. En una reunió posterior, el 27 de juny de 1921, es va elegir el nou Directori, una tríada de la qual en va ser el president, juntament amb el tinent Ferrari i el sergent major Pierdominici. Durant l'assemblea, es va decidir crear un Batalló dels Arditi del Popolo, la tasca del qual era defensar els escons afectats per la violència dels «Camises negres». El batalló va rebre el suport immediat de les Formacions de Defensa Proletària, que es van crear en resposta als Fasci Italiani di Combattimento i que inicialment es van anomenar Associació dels Arditi del Popolo.^[2]

El 6 de juliol de 1921 es s va realitzar la presentació pública dels Arditi del Popolo amb una manifestació antifeixista, organitzada pel Comitè de Defensa Proletària, al Jardí Botànic de Roma. En ella, Secondari va desfilar al capdavant dels Arditi entre múltiples ovacions, en una marxa a la qual van assistir unes dues mil persones.^[3] Després de la Marxa sobre Roma del 31 d'octubre de 1922, Secondari va ser atacat per uns feixistes armats amb garrots que, colpejant-lo repetidament al cap, li van causar una commoció cerebral. Secondari mai es va recuperar de l'atac, i va patir tant que va haver de traslladar-se a Camerino amb el seu germà Biante.^[4]

El 20 de juny de 1924, tal com descriu un informe del comissari de Roma del 1931, presentava signes de desequilibri mental pels quals va ser ingressat a l'hospital psiquiàtric de Camerino. Més tard, va ser traslladat al manicomi de Montefiascone i, finalment, internat permanentment al manicomi de Rieti. El seu germà Epaminonda, cardiòleg als Estats Units, va intentar en va que fos expatriat per poder tractar-lo, però el règim feixista sempre li va negar el permís.^[1]

Secondari va romandre al manicomi de Rieti durant divuit anys, fins al 17 de març de 1942, on va morir als quaranta-sis anys. En el seu funeral es temia que es produïssin aldarulls i, per ordre de la policia, es va haver de realitzar en privat.^[4] Secondari està enterrat al cementiri monumental de Rieti.^[1]