Argos (fill de Frixos)
| Tipus | personatge mitològic grec  |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Família | |
| Mare | Calcíope |
| Pare | Frixos |
| Fills | Magnes |
| Germans | Melas, Frontis (fill de Frixos) i Citissor |
| Altres | |
| Equivalent | Argos |
D'acord amb la mitologia grega, Argos (grec antic: Ἄργος) va ser un heroi fill de Frixos i de Calcíope.[1][2]
Va néixer a la Còlquida, i allà va créixer. De jove va marxar del territori per anar a reclamar al seu avi Atamant el regne d'Orcomen. Pel camí va naufragar i va fer cap a l'illa d'Ària, d'on el van recollir els argonautes, juntament amb els seus germans, Frontis, Melas i Citissor.[3] Una altra versió diu que Argos i Jàson es van trobar al palau d'Eetes, a la Còlquida. Argos va facilitar la primera entrevista entre Jàson i Medea. Va marxar amb els argonautes i, arribat a Grècia, es va casar amb Perimele, la filla d'Admet, amb la que va tenir un fill, Magnes.[4] També era considerat pare de Budeos, fundador de Budèon, a la Ftiòtida.
Però tot sovint era considerat el constructor i epònim del vaixell Argo, que segons les altres versions era un personatge diferent. A més de mestre d'aixa també era escultor: a Cízic, els argonautes van consagrar una imatge de Rea feta per ell, i es deia que era l'autor de la imatge més antiga d'Hera a Tirint.[5]
Referències
- ↑ Pseudo-Apol·lodor. Biblioteca, I, 9, 1
- ↑ Parramon i Blasco, Jordi. Diccionari de la mitologia grega i romana, 1997, p. 26. ISBN 84-297-4146-1.
- ↑ Gai Juli Higí. Faules, 21
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 54. ISBN 978-84-96061-97-2.
- ↑ «Argos 20». A: Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft.