Aristodemo Giorgini
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1879 Nàpols (Itàlia) |
| Mort | 1937 Nàpols (Itàlia) |
| Formació | Acadèmia Nacional de Santa Cecília |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant, cantant d'òpera, músic |
| Veu | Tenor |
| Instrument | Veu |
Aristodemo Giorgini (Nàpols, 1879 - Nàpols, 1937) va ser un tenor italià que va cantar als escenaris d'Europa i Amèrica del Nord durant els seus 25 anys de carrera.
Va fer nombroses gravacions a principis del segle XX i la revista Gramophone va ser descrit com "dotat d'una veu dolça, constant i ben posicionada i un estil distingit per la puresa del seu legato".[1] Després de retirar-se dels escenaris el 1930, va ensenyar a Nàpols.
Biografia
Va estudiar a l'"Accademia Nazionale di Santa Cecilia" de Roma i va debutar, sense gran èxit, a Nàpols el 1903. Posteriorment va continuar els seus estudis privats de cant amb Massimino Perilli.[2][3] El 1904, va fer la seva primera gravació per a G&T, i l'any següent va debutar a La Scala com a Ernesto a Don Pasquale. Va continuar cantant a la majoria dels principals teatres d'òpera d'Itàlia i va tornar a La Scala el 1910, on va tenir un gran èxit com a Elvino a La sonnambula amb Rosina Storchio, i de nou el 1913 com a solista en una representació especial de la Missa de Rèquiem de Giuseppe Verdi per commemorar el centenari del naixement del compositor.[4][5]
Les aparicions de Giorgini fora d'Itàlia van començar al principi de la seva carrera, quan va actuar al Covent Garden el 1905 com a Don Ottavio a Don Giovanni, Rodolfo a La bohème i el duc de Màntua a Rigoletto. Va cantar a l'Òpera de la Cort de Sant Petersburg el 1906, i més tard al Teatro Politeama de Buenos Aires, l'Òpera de Montecarlo, el Gran Teatre del Liceu de Barcelona, el Teatro Real de Madrid i el Teatro Nacional de São Carlos de Lisboa. Entre 1912 i 1914, va ser contractat per la Chicago Grand Opera Company, actuant amb ells tant a Chicago com de gira pels Estats Units. Entre els papers que va cantar amb l'Òpera de Chicago es trobaven Gennaro a I gioielli della Madonna, Edgardo a Lucia di Lammermoor, Alfredo a La traviata, Florindo a I dispettosi amanti,[6][7] el comte Almaviva a El barber de Sevilla, el duc de Màntua a Rigoletto, Cavaradossi a Tosca, Elli a La sonnambula, Don Giovanni, O Sonnambulo a La Gioconda.[8][4][9][10]
Les actuacions de Giorgini a la dècada de 1920 van incloure els papers de Faust a Mefistofele al Teatro dal Verme el 1920 i Cavaradossi a Tosca a l'Òpera Estatal de Viena el 1921, així com una gira de concerts per Bèlgica i els Països Baixos el 1923. Es va retirar dels escenaris el 1930 i es va convertir en professor de cant a Nàpols, on va morir el 1937.[4]
Giorgini va fer diversos enregistraments per als segells G&T, Pathé, Edison i HMV.[4] La majoria d'aquestes eren àries d'òpera, però el 1928, cap al final de la seva carrera, va gravar en pel·lícula La Bohème amb Carlo Sabajno dirigint l'Orquestra i el Cor de La Scala. Rosina Torri[11][12] era Mimì. Originalment publicada pel segell HMV, una versió remasteritzada d'aquesta gravació va ser publicada en CD per VAI el 1994.[13]
El 1995, The Record Collector va publicar el CD "The Art of Aristodemo Giorgini", una col·lecció de 27 cançons i àries d'òpera, la majoria de les quals es van gravar a principis de la seva carrera. Les obres inclouen L'Africaine, Tosca, Fedora, I puritani, La sonnambula, I pesca di perle, Luisa Miller, Adriana Lecouvreur, Werther, The Barber of Seville, Don Pasquale, Lucia di Lammermoor, Pagliacci i La fanciulla del West.[1]
Referències
- 1 2 (aprile 1995). "Review: The Art of Aristodemo Giorgini". Gramophone Magazine. Accesso 15 marzo 2019.
- ↑ Massimino Perilli (1866-1938) era un insegnante di canto e compositore attivo a Napoli. Compose canzoni, ma anche un'opera in un atto, Igor, la cui prima avvenne al Teatro Mercadante nel 1910. Il suo nome viene indicato erroneamente come "Massimo".
- ↑ ICCU (Istituto Centrale per il Catalogo Unico delle biblioteche italiane). MUS0280112. Accesso 15 marzo 2019
- 1 2 3 4 Kutsch, Karl-Josef and Riemens, Leo (2004). "Giorgini, Aristodemo" Großes Sängerlexikon (4th edition), Vol. 4, p. 1738. Walter de Gruyter. ISBN 359844088X (DE)
- ↑ Stinchelli, Enrico (2002). Le stelle della lirica. Gremese Editore. ISBN 8884401925
- ↑ I dispettosi amanti è un'opera in un atto di Attilio Parelli. Venne rappresentata, per la prima volta, dalla Chicago Grand Opera Company a Filadelfia in 1912 e poi a Londra negli anni 1920.
- ↑ Wearing, J. P. (2014). The London Stage 1920-1929: A Calendar of Productions, Performers, and Personnel (2nd edition), p. 280. Rowman & Littlefield. ISBN 0810893029
- ↑ Wearing, J. P. (2013). The London Stage 1900-1909: A Calendar of Productions, Performers, and Personnel (2nd edition), p. 256, 228, 264. Scarecrow Press. ISBN 0810892944
- ↑ Chicago Grand Opera Company (1913). Portland Season of Grand Opera, Orpheum Theatre. Accesso 15 marzo 2019.
- ↑ Hamilton, Frank (2002). Opera in Philadelphia: Performance Chronology 1900-1924 Archiviato il 4 marzo 2016 in Internet Archive.. Accesso 15 marzo 2019.
- ↑ Rosina Torri (1898–1975) è stata un soprano italiano attivo principalmente in Italia, compreso il Teatro alla Scala, tra il 1919 e il 1937.
- ↑ Nello Vetro, Gaspare (2011). "Torri, Rosina". Dizionario della musica e dei musicisti del Ducato di Parma e Piacenza. Casa della Musica. Versione - accesso 15 marzo 2019
- ↑ (marzo 1995). "Review: Puccini, La Bohème". Gramophone Magazine. Accesso 15 marzo 2019.
Bibliografia
- Bisogni, Vincenzo Ramon (2005). A l'ombra del Vesuvi, pàg. 273–278. Parma: Azzali. (OCLC 63161906)
