Armangita
![]() | |
| Fórmula química | Mn262+(AsO₃)14(HAsO₃)₄(CO₃) |
| Epònim | composició química, arsènic i manganès |
| Localitat tipus | Långban, Filipstad, Värmland, Suècia |
| Classificació | |
| Categoria | òxids > arsenits |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.JB.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.JB.20 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/G.01 |
| Dana | 46.2.7.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 13,491Å; c = 8,855Å; |
| Grup puntual | 3 - romboedral |
| Color | negre a marró clar to pale brown |
| Macles | on {1120} |
| Exfoliació | imperfecta en {0001} |
| Duresa (Mohs) | 4 |
| Color de la ratlla | marró |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 4,43 g/cm³ (mesurada); 4,406 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 2,010 nε = 1,990 |
| Birefringència | δ = 0,020 |
| Pleocroisme | no pleocroica |
| Impureses comunes | Fe, Pb, Sb |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1920 |
| Símbol | Amg |
| Referències | [1][2] |
L'armangita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el seu nom en al·lusió a la seva composició química, un acrònim de l'ARsènic i el MANGanès que conté.
Característiques
L'armangita és un òxid de fórmula química Mn262+(AsO₃)14(HAsO₃)₄(CO₃). Cristal·litza en el sistema trigonal. Forma cristalls prismàtics hexagonals prims i curts, terminats en forma de piràmide trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'asbecasita pertany a «04.JB: Arsenits, antimonits, bismutits; amb anions addicionals, sense H₂O» juntament amb els següents minerals: fetiasita, manganarsita, magnussonita, nanlingita, asbecasita, stenhuggarita, trigonita, finnemanita, gebhardita, derbylita, tomichita, graeserita, hemloïta, freedita, georgiadesita i ekatita.
Formació i jaciments
Se n'ha trobat en dipòsits de manganès i ferro metamorfosejats. Sol trobar-se associada a altres minerals com: calcita, dolomita, barita, hematites, fluorita, manganarsita o hausmannita. Va ser descoberta l'any 1920 a Långban, a Filipstad (Värmland, Suècia).
