Arsenbrackebuschita
![]() Cristalls groc-ataronjats de tsumcorita-arsenbrackebuschita | |
| Fórmula química | Pb₂Fe³⁺(AsO₄)₂(OH) |
| Localitat tipus | mina Tsumeb i mina Clara |
| Classificació | |
| Categoria | arsenats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.BG.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.BG.05 |
| Dana | 40.2.8.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 7,763Å; b = 6,046Å; c = 9,022Å; β = 112,5° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | groc ambre clar a marró vermellós |
| Exfoliació | perfecta en {010} |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 4,5 |
| Lluïssor | subadamantina, subvítria, resinosa, cerosa |
| Color de la ratlla | groc marró clar |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 6,54 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 2,000 nγ = 2,040 |
| Birefringència | δ = 0,040 |
| Angle 2V | mesurat: 30° |
| Dispersió òptica | relativament feble |
| Fluorescència | no fluorescent |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1977-014 |
| Any d'aprovació | 1978 |
| Símbol | Abbs |
| Referències | [1][2] |
L'arsenbrackebuschita és un mineral de la classe dels arsenats, que pertany al supergrup de la brackebuschita. Va rebre el seu nom l'any 1976 per Wolfgang Hofmeister i Ekkehart Tillmanns per ser l'anàleg arsenat de la brackebuschita.
Característiques
L'arsenbrackebuschita és un arsenat hidroxilat de plom i ferro, de fórmula química Pb₂Fe³⁺(AsO₄)₂(OH).[3] Cristal·litza en el sistema monoclínic. Forma prims flocs o llistons, de fins a 0,5 mil·límetres. També se'n troba de manera massiva o com a grans molt fins. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5. Pot ser confosa amb la mawbyita, la qual també és un arsenat de plom i ferro però amb un contingut de plom molt menor.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'arsenbrackebuschita pertany a «08.BG: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO₄ = 0,5:1» juntament amb els següents minerals: arsentsumebita, bearthita, brackebuschita, gamagarita, goedkenita, tsumebita, feinglosita, bushmakinita, tokyoïta, calderonita, melonjosephita i tancoïta.
Formació i jaciments
Es troba en fissures en dolomites, a les zones oxidades de dipòsits polimetàl·lics de dolomies, i en dipòsits polimetàl·lics de barita-fluorita. Sol trobar-se associada a altres minerals com: beudantita, anglesita, mimetita, bayldonita o stolzita. Aquesta espècie té dues localitats tipus: la mina Clara, a la vall Rankach (Alemanya) i a la mina Tsumeb (Namíbia).
Referències
- ↑ «Arsenbrackebuschite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 5 desembre 2015].
- ↑ «Arsenbrackebuschite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 5 desembre 2015].
- ↑ Bosi, Ferdinando; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) – Newsletter 91». Mineralogical Magazine, 29 maig 2026, p. 1–6. DOI: https://doi.org/10.1180/mgm.2026.10236 [Consulta: 30 maig 2026].
