Arseniopleïta
![]() | |
| Fórmula química | (Ca‚Na)NaMn²⁺(Mn²⁺‚Mg‚Fe²⁺)₂(AsO₄)₃ |
| Epònim | arsènic i més |
| Localitat tipus | Sjögruvan, Grythyttan, Hällefors, Västmanland, Suècia |
| Classificació | |
| Categoria | arsenats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.AC.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.AC.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/A.05 |
| Dana | 38.2.2.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 11,31Å; b = 13,06Å; c = 6,86Å; β = 99° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | vermell marronós, vermell cirera, gris, groc, verd fosv, taronja |
| Exfoliació | bona en {10_11} |
| Fractura | irregular, desigual, subconcoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 3,5 |
| Lluïssor | subvítria, resinosa, grassa |
| Color de la ratlla | marró groguenc |
| Diafanitat | translúcida, opaca |
| Densitat | 4,17 a 4,22 g/cm³ (mesurada); 4,29 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,794 nβ = 1,794 nγ = 1,803 |
| Birefringència | δ = 0,009 |
| Fluorescència | no fluorescent |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1967 s.p. |
| Any d'aprovació | 1888 |
| Símbol | Apl |
| Referències | [1][2] |
L'arseniopleïta és un mineral de la classe dels arsenats, que pertany al grup de l'al·luaudita. Va ser anomenada així per Lars Johann Igelstrom (1822-1897) l'any 1888 pel seu contingut en arsènic i del grec πλείων ("pleion", més), en al·lusió al fet que s'afegia a la llista de minerals relacionats descrits.
Característiques
La arseniopleïta és un arsenat de fórmula química (Ca‚Na)NaMn²⁺(Mn²⁺‚Mg‚Fe²⁺)₂(AsO₄)₃. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Acostuma a trobar-se de manera granular o massiva, rarament en forma de cristalls allargats o lenticulars. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'arseniopleïta pertany a «08.AC: Fosfats, etc. sense anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran» juntament amb els següents minerals: howardevansita, al·luaudita, arseniopleita, caryinita, ferroal·luaudita, hagendorfita, johillerita, maghagendorfita, nickenichita, varulita, ferrohagendorfita, bradaczekita, yazganita, groatita, bobfergusonita, ferrowyllieita, qingheiita, rosemaryita, wyllieita, ferrorosemaryita, qingheiita-(Fe2+), manitobaita, marićita, berzeliita, manganberzeliita, palenzonaita, schäferita, brianita, vitusita-(Ce), olgita, bario-olgita, estronciowhitlockita, whitlockita, merrillita, tuita, ferromerrillita, bobdownsita, chladniita, fil·lowita, johnsomervilleita, galileiita, stornesita-(Y), xenofil·lita, harrisonita, kosnarita, panethita, stanfieldita, ronneburgita, tillmannsita i filatovita.
Formació i jaciments
Es troba com a farciment en filons de dolomies bandejades, i en dipòsits metamorfosejats de ferro i manganès. Sol trobar-se associada a altres minerals com: rhodonita, tefroïta, hedifana, dolomita, calcita, berzeliïta, kutnohorita, sarkinita, gonyerita o katoptrita. Va ser descoberta l'any 1888 a Sjögruvan (Suècia). També se n'ha trobat a Itàlia, Japó i Suïssa.
Referències
- ↑ «Arseniopleite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 desembre 2015].
- ↑ «Arseniopleite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 4 desembre 2015].
