Arsenolamprita

Arsenolamprita
Fórmula química	As
Epònim	adamantine lustre (en) i arsènic
Localitat tipus	mina Palmbaum, Gehringswalde, Districte de Marienberg, Muntanyes Metal·líferes, Saxònia, Alemanya
Classificació
Categoria	elements natius
Nickel-Strunz 10a ed.	1.CA.10
Nickel-Strunz 9a ed.	1.CA.10
Nickel-Strunz 8a ed.	I/B.01
Dana	1.3.2.1
Heys	1.34
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 3.63Å, b = 4.45Å, c = 10.96Å
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Grup espacial	grup d'espai 64
Color	gris-blanc
Exfoliació	perfecta
Duresa (Mohs)	2
Lluïssor	metàl·lica
Color de la ratlla	negra
Diafanitat	opaca
Densitat	5,3 q 5,5 g/cm³ (mesurada), 5,577 g/cm³ (calculada)
Anisotropia	feble
Impureses comunes	Bi
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1823
Símbol	Asl
Referències	[1]

L'arsenolamprita és un mineral de la classe dels elements natius dimorf de l'arsènic. Va ser descoberta l'any 1823 i rep el seu nom de la seva composició química i del grec λαμπρός lampros, brillant, en al·lusió a la seva lluïssor.

L'arsenolamprita és un element natiu de fórmula química As, sent un dimorf de l'arsènic. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic formant normalment agulles de fins a 8 mm i agregats radials, tot i que també se'n pot trobar de manera massiva. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2, sent un mineral tou.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'arsenolamprita pertany a «01.CA: Semimetalls i no-metalls, elements del grup de l'arsènic» juntament amb els següents minerals: antimoni, arsènic, bismut, estibarseni, pararsenolamprita i paradocrasita.

L'arsenolamprita es troba en roques carbonatades i en filons de calcita. Sol trobar-se associada a altres minerals com: arsènic, bismut, galena, löllingita, orpiment, pirita, realgar, safflorita, plata nativa o sternbergita. Va ser descoberta l'any 1823 a la mina Palmbaum, Gehringswalde, al districte de Marienberg (Muntanyes Metal·líferes, Saxònia, Alemanya).

• Galeria d'imatges (anglès)