Arthur Farwell
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 23 març 1872  Saint Paul (Minnesota) | ||
| Mort | 20 gener 1952 (79 anys) Nova York | ||
| Formació | Institut de Tecnologia de Massachusetts | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | compositor, director d'orquestra | ||
| Ocupador | Universitat de Califòrnia a Berkeley Universitat Cornell | ||
| Professors | Engelbert Humperdinck | ||
     | |||
Arthur Farwell (Saint Paul, 23 de març de 1872 - Nova York, 20 de gener de 1952) va ser un compositor, director d'orquestra, educador, litògraf, savi esotèric i editor musical estatunidenc. Interessat en la música dels amerindis, es va associar amb el moviment indianista i va fundar la Wa-Wan Press per publicar música d'aquest gènere. Va combinar l'ensenyament, la composició i la direcció en la seva carrera, treballant a les dues costes i a Michigan.[1]
El compositor i crític estatunidenc A. Walter Kramer va identificar Farwell com
| « | «probablement el compositor més descuidat de la nostra història: a principis de segle ningú va escriure música amb més serietat ni va lluitar més per la música americana».[2] | » |
Biografia
Farwell va néixer a Saint Paul, Minnesota. Es va formar com a enginyer al "Massachusetts Institute of Technology", on es va graduar el 1893. Però es va decantar cap a una carrera musical després del contacte amb Rudolf Gott, un excèntric compositor establert a Boston. Després d'estudiar a Boston, Farwell va viatjar a Europa per treballar més, convertint-se en alumne d'Engelbert Humperdinck a Berlín i d'Alexandre Guilmant a París.[1]
De tornada als Estats Units, va impartir classes de música a la Universitat Cornell del 1899 al 1901. Va fundar la Wa-Wan Press, dedicada a publicar les obres dels compositors indianistes americans, entre els quals Farwell va ser una figura destacada. En aquest període hi va haver un gran interès per inspirar-se en formes i cançons natives americanes. Del 1910 al 1913, Farwell va dirigir concerts municipals a la ciutat de Nova York, incloent-hi actuacions massives d'obres corals, algunes d'elles seves, amb fins a 1.000 veus. Va dirigir el "Music School Settlement" (actualment "Third Street Music School Settlement") a Nova York del 1915 al 1918, on entre els seus alumnes privats hi havia el jove Roy Harris. Durant aquest període va compondre la partitura per a "Community Masque" de Percy MacKaye, Caliban, dels Yellow Sands.[3]
El 1918, Farwell es va traslladar a Califòrnia, assumint el càrrec de cap interí del departament de música de la Universitat de Califòrnia, Berkeley. Entre 1918 i 1919, va fundar el Santa Barbara Community Chorus i va ser el primer a obtenir la beca de compositor de la "Music & Art Association of Pasadena" (1921-25). Es va traslladar a Michigan, on va ensenyar teoria al "Michigan State College" (1927-39) (ara "Michigan State University" a East Lansing). Nicolas Slonimsky va assenyalar al "Baker's Biographical Dictionary" que
| « | "desil·lusionat per les oportunitats comercials per a la música americana, inclosa la seva, va establir a East Lansing, l'abril de 1936, la seva pròpia premsa litogràfica manual, amb la qual imprimia la seva pròpia música, gestionant ell mateix tot el procés de reproducció, inclosos els dissenys de les portades". | » |
Farwell finalment va tornar a la ciutat de Nova York, on es va establir.
Entre els seus estudiants destacats hi ha Roy Harris, Dika Newlin i Bernard Rogers.[4]
Música i escrits
Farwell va compondre una gran quantitat de música instrumental, de cambra, coral i orquestral, així com partitures de teatre, màscares i música per a actuacions comunitàries. Algunes de les seves obres reflecteixen el seu interès per una forma personal i esotèrica d'espiritualitat. Això també s'expressa en les seves conferències i escrits sobre el tema de la intuïció. Entre les seves principals composicions hi ha diversos Estudis Simbòlics per a orquestra, una Simfonia desenvolupada a partir d'una obertura fragmentària deixada pel seu mentor Rudolph Gott, la "cerimònia de la cançó simfònica" a gran escala Mountain Song per a orquestra i cor (basada en l'obra de Lord Dunsany), un quintet de piano i moltes obres tant vocals com instrumentals basades en la música dels pobles nadius americans.
El Quartet de corda en la major, op. 65 The Hako, de Farwell, compost el 1923, va rebre la seva estrena mundial el 2021, interpretat pel Dakota String Quartet.[2] Curt Cacioppo l'anomena "l'assoliment màxim del compositor" i "el primer pas distintiu i segur mai fet en l'escriptura de quartets de corda americana, únic en abast i procés integrador". Sense imitar explícitament els trets musicals indígenes, la música permet que "aquests i altres aspectes culturals guiïn i impregnin la forma a múltiples nivells".[5] L'obra es va inspirar en una cerimònia documentada a principis del 1900 per l'etnògrafa Alice C. Fletcher.[6]
Un desenvolupament gradual però incessant com a compositor, en les seves últimes dues dècades Farwell va produir algunes de les seves obres més individuals, incloent-hi una sèrie d'estudis politonals per a piano, diverses sonates instrumentals concises, nombroses adaptacions efectives i penetrants de la poesia d'Emily Dickinson i una òpera satírica, Cartoon, que conté paròdies extenses de Stravinski i Schönberg.[1]
Controvèrsia
Després de l'actuació de la Simfònica de Dakota del Sud al Lakota Music Project el 2019, un article crític a The Washington Post va donar lloc a representacions de Farwell com un apropiador a les xarxes socials.[7] El crític i autor estatunidenc Joseph Horowitz argumenta que, en el cas de The Hako, Farwell "no reivindica l'autenticitat. Més aviat, [el quartet] documenta la resposta subjectiva captivadora del compositor a un ritual natiu americà captivador".[2][8]
Obres seleccionades
- La mort de Virgínia , poema simfònic, op. 4 (1894)
- Melodies índies americanes , op. 11 (1901)
- Un jardí en ruïnes , cançó, Op.14 (1902)
- Alba, Fantasia sobre dos temes indis per a piano, op. 12 (1904)
- El domini de Hurikan per a piano, op. 15
- Dansa de guerra navajo per a piano, op. 29 (1904)
- Impressions de la cerimònia Wa-Wan dels Omahas , Op. 21 (1905)
- De Mesa and Plain per a cor a cappella, Op. 20 (1905)
- Impressions de la cerimònia Wa-Wan dels Omahas per a piano, op. 21 (1905)
- Estudi simbolista núm. 3 , segons Walt Whitman (1905, rev. 1922)
- Tres cançons índies , op. 32 (1908)
- El comiat , cançó, Op. 33 (1910)
- Escena de la desfilada (1913)
- Els déus de les muntanyes – suite per a orquestra, op. 52 (1916)
- Quartet de corda, op. 65, El Hako (1922)
- Sonata per a violí (1928)
- Sourwood Mountain per a piano, Op.78 (1930)
- La Vall d'Enitharmon per a piano, Op. 91 (1930)
- Terra de Luthany per a piano i violoncel (1931)
- Simfonia Rudolf Gott , Op. 95 (1934)
- Quatre cançons índies , op. 102 (1937)
- Qintet amb piano en mi menor, op. 103 (1937)
- Estudis Politonals, Op. 109 (1940-1952)
- Dibuixos animats, o, Hi havia una vegada fa poc , òpera (1948).
- Cançons d'Emily Dickinson, op. 105, Op. 108, Op. 112
- Sonata per a piano, op. 113 (1949)
Referències
- 1 2 3 Chase, Gilbert (revised Neely Bruce). 'Farwell, Arthur', in Grove Music Online (2001)
- 1 2 3 Horowitz, Joseph. Notes to Naxos CD 8.559900 (2021)
- ↑ Mackaye, Percy (1916). Caliban by the Yellow Sands. New York: Doubleday Page & Co. p. 153.
- ↑ Kimball, Carol (2005). Song: A Guide to Art Song Style and Literature (Rev. ed.). Milwaukee: Hal Leonard. p. 254. ISBN 9781423412809.
- ↑ 'Farwell: String Quartet in A major, Op. 65 “The Hako”', NAXOS 8.559900 CD reviewed at MusicWeb International
- ↑ The Hako: A Pawnee Ceremony. 22nd Ann. Rep. Bu. Am. Eth., 1904
- ↑ Midgette, Anne. 'Lakota music gets short shrift in concert meant to celebrate it', in The Washington Post, 22 October 2019
- ↑ Horowitz, Joseph. Dvorak's Prophecy: And the Vexed Fate of Black Classical Music (2021)
Bibliografia
- Evelyn Davis Culbertson (1915-2006), Va sentir Amèrica cantant: Arthur Farwell, compositor i educador musical en croada , Scarecrow Press, 1992. ISBN 978-0810825802
- Bruce Farwell et al. Guia de la música d'Arthur Farwell i de la col·lecció de microfilms de la seva obra (Briarcliff Manor, NY, 1971)