Arthur Morin
Arthur Morin (francès: Arthur Jules Morin) (París, 19 d'octubre de 1795 - rue Saint-Martin (París) i París, 7 de febrer de 1880) fou un matemàtic, físic i militar francès.
Vida i obra
Morin va fer els seus estudis secundaris al collége Sainte-Barbe de Paris[1] i va ingressar a l'École Polytechnique el 1813 on es graduà el 1815. Després de dos anys d'incertesa per les Guerres Napoleòniques, en els que va arribar a treballar un temps en una forja de ferro, ingressà el 1817 a l'escola d'Enginyeria i Artilleria de Metz.[2]
El 1829, amb el grau de capità, va ser nomenat, a Metz, assistent de Poncelet, a qui va substituir el 1835, quan Poncelet marxà a París. Ell mateix, també marxarà a París el 1839 per a ser professor de mecànica del Conservatoire National des Arts et Métiers[3] Durant aquest període a Metz, primer amb Poncelet i després ell sol, va fer nombrosos experiments i va dissenyar els aparells científics necessaris (com el dinamòmetre) per fer-ne acurades mesures; tot això va acreditar el seu renom en el camp de l'enginyeria.[4]
Tot i tenir aquests destins docents i de recerca, va mantenir la seva carrera militar, arribant a ser general de brigada el 1852 i general de divisió el 1855.[5]
L'any 1849 va ser nomenat director del Conservatoire, càrrec que va mantenir fins a la seva mort el 1880.[6] La seva tasca al Conservatoire, feta conjuntament amb el seu ajudant Henri Tresca, va ser ingent: van crear un laboratori experimental el 1852, van fer estudis sobre ventilació i calefacció de locals públics entre 1860 i 1866, van millorar el plans acadèmics, ...
Al marge de les seves tasques militars i científiques, va exercir diferents càrrecs institucionals: Líder de la secció francesa (la més important) de la Comissió Internacional del Sistema mètric decimal,[7] president de la Comissió organitzadora de la Fira Internacional de París de 1855,[8] membre de l'Acadèmia Francesa de les Ciències, president del Institut d'Enginyers Civils i altres.
Els seus treballs més notables van ser en els camps de l'estudi dels coeficients de fricció dels pistons de les màquines de vapor,[9] en el programa de verificació dels estàndards de mesura de tots els departaments de França,[10] en l'estudi d'una àmplia gamma de problemes de mecànica: caiguda dels cossos, trajectòria dels projectils, hidràulica, resistència del l'aire, flotabilitat, etc.[11] i en l'estudi pioner de la calefacció en cases i locals.[12]
Referències
- ↑ Fontanon, 2011, p. 63.
- ↑ Dowson, 1978, p. 153.
- ↑ Grattan-Guinness, 1990, p. 1249.
- ↑ Quinn, 2012, p. 30.
- ↑ Fontanon, 2011, p. 64.
- ↑ Dowson, 1978, p. 153-154.
- ↑ Quinn, 2012, p. 31 i ss.
- ↑ Dowson, 1978, p. 154.
- ↑ Grattan-Guinness, 1990, p. 1260.
- ↑ Quinn, 2012, p. 10.
- ↑ Fontanon, 2011, p. 64 i ss.
- ↑ Gallo, 2008, p. 274.
Bibliografia
- Dowson, Duncan «Men of Tribology: Charles Augustin Coulomb (1736–1806) and Arthur-Jules Morin (1795–1880)» (en anglès). Journal of Lubrication Technology, Vol. 100, Num. 2, 1978, p. 148-155. DOI: 10.1115/1.3453126. ISSN: 0022-2305.
- Fontanon, Claudine «Arthur Morin et les expériences hydrodynamiques à la Commission dite des principes du tir (1836-1841)» (en francès). Documents pour l'histoire des techniques, Num. 20, 2011, p. 59-70. ISSN: 1775-4194.
- Gallo, Emmanuelle. «Lessons Drawn from the History of Heating: A French Perspective». A: Mogens Rüdiger (ed.). The Culture of Energy (en anglès). Cambridge Scholars Publishing, 2008, p. 268-280. ISBN 978-1-84718-579-2.
- Grattan-Guinness, Ivor. Convolutions in French Mathematics, 1800-1840 (en anglès). Birkhäuser, 1990. ISBN 3-7643-2238-1.
- Quinn, Terry. From Artefacts to Atoms: The BIPM and the Search for Ultimate Measurement Standards (en anglès). Oxford University Press, 2012. ISBN 978-0-19-530786-3.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Arthur Morin» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.