Arthur Moritz Schoenflies
Arthur Moritz Schoenflies (alemany: Arthur Schönflies) (Gorzów Wielkopolski, 17 d'abril de 1853 - Frankfurt del Main, 27 de maig de 1928) (també escrit Schönflies o Schonflies) va ser un matemàtic alemany conegut pels seus treballs en cristalografia, topologia i teoria de conjunts.
Vida i obra
Schoenflies, fill d'una rica família jueva fabricants de cigars, va néixer a la ciutat prussiana de Landsberg (actualment Gorzów Wielkopolski, Polònia) i va estudiar al Gymnasium (institut) de la seva ciutat natal fins al 1870. Aquest any va anar a la Universitat de Berlín en la qual es va graduar el 1875 i doctorar el 1877 sota la tutoria de Weierstrass i Kummer. També va assistir a classes d'Aronhold a l'Institut Industrial de Berlín. Des de 1878 a 1884 va ser professor de matemàtiques de secundària a instituts de Berlín i de Colmar (Alsàcia, avui a França).[1]
El 1884 va obtenir l'habilitació docent a la Universitat de Göttingen, en la qual va ser nomenat professor extraordinari el 1892, gràcies al suport de Felix Klein. El 1899 va ocupar una càtedra a la universitat de Königsberg i el 1911 va passar a l'Acadèmia de Ciències Socials i Comercials de Frankfurt, la qual es va integrar en la Universitat de Frankfurt el 1914 en fundar-se aquesta. Schoenflies en va ser rector de 1920 a 1922 i es va retirar l'any següent.[2]

Schoenflies era besoncle de Walter Benjamin.[3]
Schoenflies va iniciar la seva recerca en geometria de forma bastant tradicional, però després, seguint l'obra de Camille Jordan, va introduir la teoria de grups en el seu treball.[4] Una de les seves descobertes principals, simultània, però independentment, amb Evgraf Fedorov[5] va ser la derivació de l'existència d'exactament 230 grups cristal·logràfics.[6][7] Aquestes recerques el van portar a publicar el 1891 una de les seves obres principals: Krystallsysteme und Krystallstructur, que va reeditar el 1923 amb el títol de Theorie der Kristallstruktur.[8]
A partir de mitjans de la dècada de 1890 es va començar a interessar per la teoria de conjunts de Cantor i per la topologia.[8] La major part de la seva producció matemàtica és sobre aquests temes.[9] Malgrat això, la seva obra se situa en el moment de la transició de la primera generació de teòrics (molt influïts per Cantor) a la generació dels que van empentar la teoria cap a noves fases i a ell li van mancar idees penetrants.[10]
El 1971 la schoenfliesita va rebre aquest nom en el seu honor.[11]
Referències
- ↑ Ewald, 1962, p. 351.
- ↑ De Graef i McHenry, 2012, p. 190.
- ↑ Scholem, 2020, p. 76.
- ↑ Bonolis, 2004, p. 18.
- ↑ Burckhardt, 1971, p. 91 i ss.
- ↑ Ewald, 1962, p. 352.
- ↑ Burckhardt, 1967, p. 235 i ss.
- 1 2 Freudenthal, 2008, p. Dictionary of Scientific Biography.
- ↑ van Dalen, 2013, p. 137.
- ↑ van Dalen, 2013, p. 138.
- ↑ Mindat: Hudson Institute of Mineralogy
Bibliografia
- Bonolis, L. «From the Rise of the Group Concept to the Stormy Onset of Group Theory in the New Quantum Mechanics» (en anglès). Rivista del Novo Cimento, Vol. 27, Num. 4-5, 2004, p. 1-110. DOI: 10.1393/ncr/i2004-10006-4. ISSN: 0393-697X.
- Burckhardt, J.J. «Zur Geschichte der Entdeckung der 230 Raumgruppen» (en alemany). Archive for History of Exact Sciences, Vol. 4, Num. 3, 1967, p. 235-246. DOI: 10.1007/BF00412962. ISSN: 0003-9519.
- Burckhardt, J.J. «Der Briefwechsel von E. S. von Fedorow und A. Schoenflies, 1889–1908» (en alemany). Archive for History of Exact Sciences, Vol. 7, Num. 2, 1971, p. 91-141. DOI: 10.1007/BF00411807. ISSN: 0003-9519.
- De Graef, Marc; McHenry, Michael. Structure of Materials: An Introduction to Crystallography, Diffraction and Symmetry (en anglès). Cambridge University Press, 2012. ISBN 978-1-107-00587-7.
- Ewald, P.P.. «Artur Schoenflies 1853–1928». A: P.P. Ewald (ed.). Fifty Years of X-Ray Diffraction (en anglès). Springer, 1962, p. 351-353. ISBN 978-1-4615-9963-0.
- Scholem, Gershom. Los nombres secretos de Walter Benjamin (en castellà). Editorial Trotta, 2020. ISBN 978-84-9879-997-2.
- Thomassen, Carsten «The Jordan-Schonflies Theorem and the Classification of Surface» (en anglès). The American Mathematical Monthly, Vol. 99, Num. 2, 1992, p. 116-131. DOI: 10.2307/2324180. ISSN: 0002-9890.
- van Dalen, Dirk. L.E.J. Brouwer – Topologist, Intuitionist, Philosopher (en anglès). Springer, 2013. ISBN 978-1-4471-4615-5.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Arthur Moritz Schoenflies» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Freudenthal, Hans. «Schoenflies, Arthur Moritz» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 19 abril 2018].
- Fritsch, Rudolf. «Schoenflies, Arthur Moritz» (en alemany). Neue Deutsche Biographie, 2007. [Consulta: 20 març 2026].
